J.J.ROUSSEAU 1762. Defineix adolescència com l’ antesala de l’edat adulta.:”en l’ adolescència no se piensa, todo es bueno”.L’educació ha de desenvolupar totes les facultats humanes.L’educació natural ha de fer l’home apte per totes les condicions humanes. Rousseau proposa educar per la vida i fer del nen un home que sigui amo de sí mateix.
EVOLUCIONISTES (Granville Stanley Hall,1844 Psicòleg EEUU) va intentar determinar els efectes que l’educació té sobre l’etapa adolescent de l’ésser humà Etapa turbulenta.Pas en la civilització. Desenvolupament discontinu. És el primer autor a l’era post-moderna per tractar de desxifrar els turments de l’adolescència. L’adolescent es descriu com impetuós, apassionat, dominat per les seves emocions, i els conflictes són freqüents amb els pares, l’adolescent sent incomprès i rebutjat. La seva inestabilitat mental s’origina en la pubertat. L’adolescent alterna entre les actituds d’inèrcia i l’emoció, el dolor i l’alegria, la confiança i la humilitat; isme d’ego i l’altruisme, la sociabilitat i la solitud; exquisida sensibilitat i la crueltat, la recerca del coneixement i la indiferència intel intel·lectual conservadorisme i l’anarquisme; sensorial intelectualización i la recerca; la bona voluntat i la amoral, la timidesa i l’exposició, la saviesa i la imbecil·litat o la bogeria (Hall, 1904).Fa possible la descripció clínica dels trastorns de l’adolescència, i separat del nucli de infància per la singularitat del que caracteritza a l’adolescència, és a dir, un estat de crisi psicològica.
PSICOGENETISTES.David Elkind . Dues temàtiques: Audiència imaginària : l’adolescència pensa que els altres estan jutjant i avaluant contínuament. Menor espontaneïtat, sentiments vergonya, ridícul, culpa, autodesvalorització ,sentiment de fracàs public, o pel contrari una exagerada autoadmiració davant altres. L’adolescència no distingeix entre el seu focus d’atenció i el dels altres. Faula personal: és veu únic i especial,diferent als altres,percep que te unes necessitats especials allunyades e incomprensibles pels altres,te sensació d’omnipotència,comportaments de risc,..A mesura que va confrontant les seves percepcions amb les de l’adult tot es va mitigant. L’egocentrisme és independent del desenvolupament cognitiu.
J.PIAGET–>Es un moment de discontinuïtat en el desenvolupament.És la culminació del desenvolupament cognitiu, el pensament formal és dona en l’adolescència. Desenvolupament per etapes: Sensomotriu (de 0 a 2 anys), en què l’eix és l’acció. Representacional (de 2 a 7 anys) en què s’usen símbols i s’adquireix una imatge mental. Operatori concret (de 7 a 12 anys), en què el nen pot operar lògicament recolzat en els objectes de l’entorn.Operatori formal (de 12 anys en endavant) quan el nen pot operar lògicament, sense necessitat experimentació pràctica.
PSICOANALISTES-A. Birrau. Es un moment de discontinuïtat en el desenvolupament.L’adolescent pateix una desorganització profunda del món extern en funció dels seu mon intern. Regressions cap a objectes i moments anteriors. Transformacions psíquiques: amb el propi cos, allunyament edípic i nova consciència sexual, allunyament pares i comerç amb el mon. Temps de dols, renúncies,sentiment de pèrdues,moments d’exaltacions i fantasies.
ANTROPOLOGIA CULTURAL(Margaret Mead(1928) :L’adolescent és un producte cultural. Els canvis fisiològics no suposen cap tipus de tensió o crisis per altres cultures (Samoa) que tenen codis morals diferents i la transició al món adult és fa d’una manera gradual i sense turbulències. Sembla evident que el nostre medi cultural no invita a transicions còmodes.La incorporació de l’adolescent cada vegada és retrasa més (perllongament escolaritat, dificultats incorporació treball, el cost de la vida,de la vivenda–>impossibilitat de ser “socialment” un adult (rols i estatus).
APRENENTATGE SOCIAL (Bandura).No hi ha discontinuïtat en el desenvolupament.L’adolescent és el producte de tota la història personal prèvia de l’individuu i no hi ha trencaments ni canvis qualitatius. Aprenentatge per imitació, observació altres, reforços. Interiorització normes. Adaptació moral externa.
