ENFOCAMENTS:

1-Pespectiva diferencial psicomètrica (BINET1904/SPEARMAN 1950/THURSTONE 1938/CATTEL 1971/CAROLL 1993)
Avaluació rendiments i resultats matemàtics.Tècniques psicomètriques.
Estructura jeràrquica de la intel·ligència: factor general o “g”+factors específics (aptituds)
**Aptituds: factor numèric, espacial,fluidesa verbal ,comprensió verbal Velocitat perceptiva,raonament….
2-Pespectiva  genètica-cognitiva (PIAGET 1953)
Teoria constructivista de l’aprenentatge”Existeixen unes estructures internes (aptituds) que en interacció amb el context (extern) activen i construeixen el significat dels aprenentatges mitjançant processos d’acomodació i assimilació(contínua reestructuració esquemes cognitius. El Desenvolupament (etapes) precedeix a l’Aprenentatge“Només és comprèn el que es descobreix“.
3-Perspectiva  sociocultural (VIGOTSKY 1930)L’Aprenentatge ( simbolisme, interacció social, cultura..) precedeix al Desenvolupament.
A partir de l’activitat sociocultural es desenvolupen les aptituds (processos psicològics superiors).
Zona de Desenvolupament Pròxim(intervenció educ)->Zona Desen Potencial
-Importància guiar procés,cuidar simbologia,Pràctica docent..
4-Aprenentatge significatiu (AUSUBEL 1970 i NOVAK 1972 )
L’aprenentatge implica una reestructuració activa de les percepcions,idees, conceptes i esquemes que l’alumne posseeix en la seva estructura cognitiva.
“Es comprèn el que es descobreix i el que s’assimila de manera organitzada (esquemes previs, lògica.)”
Jerarquia conceptual.Conflicte cognitiu.Reconciliació integradora. Transferències, ancoratges…. Mapes conceptuals
5-Processament humà informació (STERNBERG 1980)
Teoria triàrquica de la intel·ligència. Processament mental. Associa el funcionament de la ment a quatre components o “habilitats de processament”:
-c. executius (responsables de la planificació tasques)
-c. d’adquisició(aprenentatge noves informacions)
-c. retenció(s’ocupen de la recuperació informació apresa)
-c de transferència(aplicar,generalitzar)
La teoria de Sternberg comprèn tres parts: componencial, experiencial (social,  escolar..)i pràctica (contexts reals).
Aquets componets personals junt amb les aptituds  subjacents mostrarien les diferències individuals dels alumnes.
Cal potenciar estudi processos intel·lectuals en contexts reals.
Cal cercar procediments per millorar les capacitats alumnes.
L’Aprenentatge determina el Desenvolupament de la  intel·ligència.
6-Intel·ligències múltiples (GARDNER  1998))
Pluralitat de potencialitats de la ment, habilitats, talents biopsicològics per processar la informació d’un context concret.
Són vuit :cinèticotemporal, espacial, interpersonal, intrapersonal, lingüística,  logicmatemàtica, musical, naturalista.
Potenciar l’atenció i la intervenció a la diversitat.