Alerta pares!! Que hi pot haver darrera d’un tatuatge?

La dismorfofòbia o trastorn Dismòrfic Corporal, és un trastorn psicològic amb un funcionament similar a altres desordres com l’anorèxia o la  vigorèxia. Consisteix a tenir una preocupació i ansietat excessiva davant d’un defecte corporal mínim o inclús imaginat, que porta a la persona que el pateix a prendre mesures dràstiques com entrar a la sala d’operacions una vegada darrera l’altra.

La dismorfofòbia, també anomenada trastorn dismòrfic corporal o síndrome de distorsió de la imatge, és un trastorn de la percepció i valoració corporal que consisteix en una preocupació exagerada per algun defecte inexistent en l’aparença física, o bé, en una valoració desproporcionada de possibles anomalies físiques que pogués presentar un individu aparentment normal.
La fòbia a la deformitat física és un quadre clínic bastant freqüent, els que tenen la convicció obsessiva de tenir una part o tot el cos deformes pateixen angoixa per la seva suposada “lletjor” i tendeixen a què imperfeccions minúscules assumeixin una importància desmesurada. Les queixes poden concretar-se en qualsevol part del cos i afecten per igual a persones atractives i als qui no ho són.
Els estudis demostren que en el 45% dels casos la queixa se centra en la forma del nas, si bé, les alteracions, imaginàries o mínimes, poden correspondre a la cara (grans, boca, mandíbula …), el pes , l’estatura, el cul, la panxa, el cabell, els pits, peus, mans, genitals, cames, etc.
Aquesta fòbia o por de no tenir un aspecte normal s’observa amb més freqüència en els adolescents d’ambdós sexes i aquesta extremadament lligada a les transformacions que es donen en la pubertat, començant cap als dotze anys i finalitzant, en els casos no patològics, cap a els divuit o vint.

Al crit d’alerta dels dermatòlegs sobre els perills de salut que poden comportar els tatuatges i els pírcings -infeccions, lesions cutànies com els queloides i deformacions de la pell, se suma ara  la dismorfofòbia , un trastorn que pateixen les persones que no són felices amb la seva imatge, que es fan implants, es tatuen i agredeixen el seu cos amb l’esperança de millorar el seu aspecte.

Alerta pares !! Aquest trastorn sol començar en l’adolescència i anar disminuint amb l’edat, encara que en ocasions pot tornar-se crònic.

Teories sobre l’Adolescència

J.J.ROUSSEAU 1762. Defineix adolescència com l’ antesala de l’edat adulta.:”en l’ adolescència no se piensa, todo es bueno”.L’educació  ha de  desenvolupar totes les facultats humanes.L’educació natural ha de fer l’home apte per totes les condicions humanes. Rousseau proposa educar per la vida i fer del nen un home que sigui amo de sí mateix.

EVOLUCIONISTES (Granville Stanley Hall,1844 Psicòleg EEUU) va intentar determinar els efectes que l’educació té sobre l’etapa adolescent de l’ésser humà Etapa turbulenta.Pas en la civilització. Desenvolupament discontinu. És el primer autor a l’era post-moderna per tractar de desxifrar els turments de l’adolescència. L’adolescent es descriu com impetuós, apassionat, dominat per les seves emocions, i els conflictes són freqüents amb els pares, l’adolescent sent incomprès i rebutjat. La seva inestabilitat mental s’origina en la pubertat.  L’adolescent alterna entre les actituds d’inèrcia i l’emoció, el dolor i l’alegria, la confiança i la humilitat; isme d’ego i l’altruisme, la sociabilitat i la solitud; exquisida sensibilitat i la crueltat, la recerca del coneixement i la indiferència intel intel·lectual conservadorisme i l’anarquisme; sensorial intelectualización i la recerca; la bona voluntat i la amoral, la timidesa i l’exposició, la saviesa i la imbecil·litat o la bogeria (Hall, 1904).Fa possible la descripció clínica dels trastorns de l’adolescència, i separat del nucli de infància per la singularitat del que caracteritza a l’adolescència, és a dir, un estat de crisi psicològica.

PSICOGENETISTES.David Elkind . Dues temàtiques: Audiència imaginària : l’adolescència  pensa que els altres estan jutjant i avaluant contínuament. Menor espontaneïtat, sentiments vergonya, ridícul, culpa, autodesvalorització ,sentiment de fracàs public, o pel contrari una exagerada autoadmiració davant altres. L’adolescència no distingeix entre el seu focus d’atenció i el dels altres. Faula personal: és veu únic i especial,diferent als altres,percep que te unes necessitats especials allunyades e incomprensibles pels altres,te sensació d’omnipotència,comportaments de risc,..A mesura que va confrontant les seves percepcions amb les de l’adult tot es va mitigant. L’egocentrisme és independent del desenvolupament cognitiu.

J.PIAGET–>Es un moment de discontinuïtat en el desenvolupament.És la culminació del desenvolupament cognitiu, el pensament formal és dona en l’adolescència. Desenvolupament per etapes: Sensomotriu (de 0 a 2 anys), en què l’eix és l’acció. Representacional (de 2 a 7 anys) en què s’usen símbols i s’adquireix una imatge mental. Operatori concret (de 7 a 12 anys), en què el nen pot operar lògicament recolzat en els objectes de l’entorn.Operatori formal (de 12 anys en endavant) quan el nen pot operar lògicament, sense necessitat experimentació pràctica.

PSICOANALISTES-A. Birrau. Es un moment de discontinuïtat en el desenvolupament.L’adolescent  pateix una desorganització profunda del món extern en funció dels seu mon intern. Regressions cap a objectes i moments anteriors. Transformacions psíquiques: amb el propi cos, allunyament edípic i nova consciència sexual, allunyament pares i comerç amb el mon. Temps de dols, renúncies,sentiment de pèrdues,moments d’exaltacions i fantasies.

ANTROPOLOGIA CULTURAL(Margaret Mead(1928) :L’adolescent és un producte cultural. Els canvis fisiològics no suposen cap tipus de tensió o crisis per altres cultures (Samoa) que tenen codis morals diferents i la transició  al món adult és fa d’una manera gradual i sense turbulències. Sembla evident que el nostre medi cultural no invita a transicions còmodes.La incorporació de l’adolescent cada vegada és retrasa més (perllongament escolaritat, dificultats  incorporació treball, el cost de la vida,de la vivenda–>impossibilitat de ser “socialment” un adult (rols i estatus).

APRENENTATGE SOCIAL (Bandura).No hi ha discontinuïtat en el desenvolupament.L’adolescent és el producte de tota la història personal prèvia  de l’individuu i no hi ha trencaments ni canvis qualitatius. Aprenentatge per imitació, observació altres, reforços. Interiorització normes. Adaptació moral externa.

Trastorns lleus i severs en la Infància i Adolescència


1. Trastorns de la vinculació i privació afectiva. Privació afectiva, maltractament.
2. Depressions a la infantesa i l’adolescència.Símptomes, síndromes i trastorns depressius, formes clíniques de la Depressió Major i de la Distímia.
3. Trastorns per Ansietat. Ansietat normal i patològica. Fòbies. Trastorn d’Ansietat de Separació, Trastorn d’Ansietat Generalitzada. Trastorn per estrès posttraumàtic.Trastorn Obsessiu-Compulsiu i altres formes.
4. Conducta suïcida a la infantesa i l’adolescència. Ideació, intents de suïcidi, autoagressions, suïcidi consumat i autòpsia psicològica.
5. Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.
6. Trastorns de conducta a la infantesa i l’adolescència:Trastorn Negativista-Desafiant, Trastorn Dissocial, conducta agressiva.
7. Trastorns de l’Espectre Autista.
8. Patologia psicòtica en nens i en adolescents. Psicosis infantils. Trastorns Maníacs, Psicosis orgàniques, Psicosis tòxiques, forma precoç de l’Esquizofrènia i altres formes de psicosis.
9. Trastorns de Comportament Alimentari. Anorèxia nerviosa. Bulímia nerviosa.Trastorns per afartaments .Rumiació. Pica.
10.Trastorns en el desenvolupament del llenguatge.Trastorns fonològics.Caqueig. Retard simple. Trastorns del llenguatge expressiu i mixt.
11.Trastorns del comportament motor. Sindrome de Gilles de la Tourette. Tics crònics. Tics transitoris. Moviments estereotipats. Trastorns del desenvolupament de la coordinació.
12.Trastorns de la son. Disòmnies. Parasòmnies.
13.Trastorns del control d’esfínters. Enuresi. Encopresi.

Teories sobres les aptituds

ENFOCAMENTS:


1-Pespectiva diferencial psicomètrica (BINET1904/SPEARMAN 1950/THURSTONE 1938/CATTEL 1971/CAROLL 1993)
Avaluació rendiments i resultats matemàtics.Tècniques psicomètriques.
Estructura jeràrquica de la intel·ligència: factor general o “g”+factors específics (aptituds)
**Aptituds: factor numèric, espacial,fluidesa verbal ,comprensió verbal Velocitat perceptiva,raonament….
2-Pespectiva  genètica-cognitiva (PIAGET 1953)
Teoria constructivista de l’aprenentatge”Existeixen unes estructures internes (aptituds) que en interacció amb el context (extern) activen i construeixen el significat dels aprenentatges mitjançant processos d’acomodació i assimilació(contínua reestructuració esquemes cognitius
. El Desenvolupament (etapes) precedeix a l’Aprenentatge“Només és comprèn el que es descobreix“.
3-Perspectiva  sociocultural (VIGOTSKY 1930)L’Aprenentatge ( simbolisme, interacció social, cultura..) precedeix al Desenvolupament.
A partir de l’activitat sociocultural es desenvolupen les aptituds (processos psicològics superiors).
Zona de Desenvolupament Pròxim(intervenció educ)->Zona Desen Potencial
-Importància guiar procés,cuidar simbologia,Pràctica docent..
4-Aprenentatge significatiu (AUSUBEL 1970 i NOVAK 1972 )
L’aprenentatge implica una reestructuració activa de les percepcions,idees, conceptes i esquemes que l’alumne posseeix en la seva estructura cognitiva.
“Es comprèn el que es descobreix i el que s’assimila de manera organitzada (esquemes previs, lògica.)”
Jerarquia conceptual.Conflicte cognitiu.Reconciliació integradora. Transferències, ancoratges…. Mapes conceptuals
5-Processament humà informació (STERNBERG 1980)
Teoria triàrquica de la intel·ligència. Processament mental. Associa el funcionament de la ment a quatre components o “habilitats de processament”:

-c. executius (responsables de la planificació tasques)
-c. d’adquisició(aprenentatge noves informacions)
-c. retenció(s’ocupen de la recuperació informació apresa)
-c de transferència(aplicar,generalitzar)
La teoria de Sternberg comprèn tres parts: componencial, experiencial (social,  escolar..)i pràctica (contexts reals).
Aquets componets personals junt amb les aptituds  subjacents mostrarien les diferències individuals dels alumnes.
Cal potenciar estudi processos intel·lectuals en contexts reals.
Cal cercar procediments per millorar les capacitats alumnes.
L’Aprenentatge determina el Desenvolupament de la  intel·ligència.
6-Intel·ligències múltiples (GARDNER  1998))
Pluralitat de potencialitats de la ment, habilitats, talents biopsicològics per processar la informació d’un context concret.
Són vuit :cinèticotemporal, espacial, interpersonal, intrapersonal, lingüística,  logicmatemàtica, musical, naturalista.
Potenciar l’atenció i la intervenció a la diversitat.