MÒDUL 3

Pràctica 1 mòdul 3

Fitxa_de_treball_modul_3

Pràctica 2 mòdul 3

Introducció al diccionari d’un  instrument:

El violoncel (de vegades abreujat cello, abreviatura italiana) és un instrument de corda. Té quatre cordes La Re Sol Do i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. El violoncel és un dels instruments de l’orquestra. El músic que el toca és denominat violoncel·lista o, simplement, violoncel. Per a més informació, consulta la Viquipèdia

Pràctica 3 mòdul 3

Realitza el següent JClic


Entrada a l’Eduwiki dels instruments d’alumnes nouvinguts.

L’Arc musical és un instrument format per una corda tensada entre  els extrems d’un arc que generalment és de fusta.ARC_MUSICAL

Originariament aquest arc tant s’usava com instrument musical que com a arma.

D’entrada se’l classifica com a instrument de corda fregada tot i que també pot fer-se sonar pinsant la corda.

Aquest instrument es caracteritza per no tenir caixa de ressonància tot  i que pot tenir ressonadors externs com per exemple una carbassa que està lliga a l’esquena  del qui el toca. L’arc també pot ressonar en un forat o fins i tot pot usar-se la boca. Aquest mètode permet fer una melodia molt més rica.

El Djembé és un instrument de percussió, concretament de la família dels instruments membranòfons.

djembe

Tradicionalment, els djembés tenen uns 30 cm de diàmetre, amb una variació aproximada d’entre dos i sis centímetres.
L’instrument va néixer a l’antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d’aquí va migrar posteriorment a SenegalCosta d’IvoriBurkina Faso, formant part integral de la música i las tradicions de la zona.

QARQABU

Instrument de percussió de la família dels idiòfons consisten amb unes castanyoles de metall. Instrument típic del Marroc. QARimg. qarqabu


Tama

Anomenat Tama o Tamini és un instrument de percussió de la família dels membranòfons típic de Mali. img. tama

 

Pràctica 4 mòdul 3

Escull un compositor del Modernisme Musical Català i redacta la seva biografia, acompanyada d’una fotografia i un fitxer de so d’alguna de les seves peces.

Per tu ploro

VENTURA  i CASAS, JOSEP MARIA

Alcalá la Real, Andalusia, 1817 – Figueres, Alt Empordà, 1875.

Músic i compositor conegut popularment amb el nom de Pep Ventura.

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare. Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys; quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència.

Nen de carrer Va entrar a  treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local; hi aprengué a tocar instruments diversos i una mica de llenguatge  musical, tot i que a la llarga el seu aprenentatge fou autodidacte. Als 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap al 1848 n’era ja director.

Va contribuir a l’evolució de la cobla arcaica  tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí) en un conjunt que inicialment era de cinc o set músics on incorporà instruments de metall. Abans, però, ja s’havia iniciat en la composició de sardanes.

També va introduir determinades modificacions tècniques a la tenora que han perdurat fins a l’actualitat.

Musicalment ha estat especialment significativa la seva aportació en l’àmbit del flolklorisme tant en la recuperació d’antigues cançons populars com per lac omposició de noves  er tu ploro. Aquesta, en plena fama, fou estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un músics.

Deixà escrites obres de caràcter divers: 312 sardanes llargues, un nombre important de curtes i moltes composicions corals, entre les quals es destaca Arri, Moreu, premiada en el certamen claverià del 1864.

Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0070022&BATE=Josep%2520Maria%2520Ventura%2520i%2520Casas

Pràctica 5 mòdul 3

mp3 Xavier Montsalvatge Montsalvatge_Habanera_from_Tres_Divertimentos versió original per piano.

 

 



 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *