Author Archives: jcanet3

Enquesta sobre els usos lingüístics al centre

Usos lingüístics i activitats d’incentivació de l’ús de la llengua.

 

– Com es troba el PLC al vostre centre?

 

– El centre organitza la programació curricular i l’avaluació

   per potenciar l’ús del català. També s’organitzen activitats  

  que tenen com a finalitat potenciar aquest ús.

 

– Activitats no acadèmiques.

– Al menjador.

– Activitats extraescolars,

– Transport,

– Espai d’acollida matinal.

  Utilització del PEE com a recurs per promoure l’ús del català.

 

– Personal no docent.

– Informació del PLC al personal no docent.

– Informació i facilitat per assistir a cursos de formació (ex. Atenció a

   un públic culturalment diferent).

 

– Relació amb les famílies.

– Comunicació família/escola.

– Accions per potenciar el coneixement i l’ús de la llengua.

 

– Comunicació en situacions informals.

– Activitats a l’hora d’esbarjo. (jocs, parelles lingüístiques)

– Tallers de pares.

– Es té cura que les activitats i el monitoratge sigui sempre en català.

 

 

 

 

– Comunicació amb l’alumnat nouvingut.

– Utilització del català, especialment amb l’alumnat llatinoamericà.

– Per part de determinats professors es pretexta que l’ús del castellà 

       facilita la comprensió dels continguts en determinats alumnes.

– Hi ha algun criteri fixat sobre la llengua de comunicació.

– En professorat aprèn alguna formula de cortesia en la llengua de 

  l’alumnat.

 

Plurilingüisme.

 

– Hi ha cartells en les llengües d’origen.

– Es fa alguna activitat per donar a conèixer les diferents llengües

  parlades per l’alumnat del centre.

– El centre s’ocupa activament i facilita que l’alumnat que vol aprendre la llengua familiar ho pugui fer en horari extraescolar.

– Es té cura especial per pronunciar bé els noms i cognoms de   

  l’alumnat nouvingut.

– Metodològicament s’aprofita la riquesa del multilingüisme a les

  diverses activitats del centre: àrees de llengua / altres àrees/ tutories /  

  activitats complementàries.

 

– La complexa situació sociolingüística de la societat catalana fa que el professorat de llengua treballi explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, per tal de fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta del professorat hi col·laborarà des de les àrees.

 

 

 

*****************************

 

Usos lingüístics i activitats d’incentivació

de l’ús de la llengua.

 

– Com es troba el PLC al vostre centre?

 

O El PLC no està contemplat en el centre.

O El centre contempla el PLC, però no s’ha concretat cap tipus d’intervenció.

O S’ha iniciat el PLC al centre, establint els períodes en què s’incideix per tal d’omplir l’aplicatiu.

O El PLC es troba acabat.

O El PLC es troba acabat i es fa un seguiment periòdic sobre el compliment dels seus objectius.

O El PLC es troba acabat, i es fa un seguiment periòdic sobre el compliment dels seus objectius per tal de reorientar les intervencions en cas necessari.

O El PLC es troba acabat, es fa un seguiment periòdic sobre el compliment dels seus objectius i es contempla períodes per dur a terme una avaluació formativa, sumativa i diagnòstica del mateix.

 

– El centre organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català. També s’organitzen activitats que tenen com a finalitat potenciar aquest ús.

 

 

O El centre no té en compte la potenciació de l’ús del català ni mitjançant el currículum ni en cap altre activitat del centre.

O El centre té estratègies per potenciar l’ús del català, però no estan coordinades, no les revisa ni les actualitza.

O El centre té estratègies ben definides per potenciar l’ús del català i hi esmerça recursos, però no en fa un seguiment.

O El centre organitza de manera progressiva la programació curricular i l’avaluació en la potenciació de l’ús del català. En fa un seguiment, se n’avalua el progrés i s’hi esmeren els recursos disponibles.

 

– Activitats no acadèmiques.

 

– Al menjador.

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà, però el centre procura promoure el català amb diverses actuacions (contractar personal que utilitzi la llengua, informar el personal sobre el PLC, promoure la formació necessària, etc.)

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit en les relacions formals.

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit tant en les relacions formals com informals entre monitors/alumnes i alumne/alumne.

 

– Activitats extraescolars,

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà, però el centre procura promoure el català amb diverses actuacions (contractació de personal que utilitzi la llengua, informar al personal sobre el PLC, promoure la formació necessària, etc.)

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit en les relacions formals.

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit tant en les relacions formals com informals entre monitors/alumnes i alumne/alumne.

 

– Transport,

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà, però el centre procura promoure el català amb diverses actuacions (contractar de personal que utilitzi la llengua, informar el personal sobre el PLC, promoure la formació necessària, etc.)

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit en les relacions formals.

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit tant en les relacions formals com informals entre monitors/alumnes i alumne/alumne.

 

 

 

 

 

– Espai d’acollida matinal.

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà

O S’utilitza el bilingüisme Català-Castellà, però el centre procura promoure el català amb diverses actuacions (contractació de personal que utilitzi la llengua, informar al personal sobre el PLC, promoure la formació necessària, etc.)

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit en les relacions formals.

O El català és la llengua d’ús en aquest àmbit tant en les relacions formals com informals entre monitors/alumnes i alumne/alumne.

 

  Utilització del PEE com a recurs per promoure l’ús del català.

O El centre no contempla en el PEE

O El centre contempla les possibilitats del PEE, però no hi intervé

O El centre intervé de forma activa en el PEE, però no influeix sobre l’utilització de la llengua en les activitats fora del centre.

O El centre intervé de forma activa en el PEE incidint en l’ús de la llengua en català per totes les activitats.

 

– Personal no docent.

 

– Informació del PLC al personal no docent.

O El centre no informa del PLC el personal no docent.

O El centre informa del PLC el personal no docent, però tampoc no fa un seguiment de l’ús de la llengua i de les possibles mesures d’intervenció amb el personal no docent.

O El centre informa del PLC al personal no docent, i s’interessa informalment pel seguiment de la llengua i les possibles mesures d’intervenció amb el personal no docent.

O El centre informa del PLC el personal no docent, fent un seguiment sistemàtic de l’ús de la llengua en referència al personal no docent.

 

 

 

 

 

Informació i facilitat per assistir a cursos de formació (ex. Atenció a un públic culturalment diferent).

O El centre no informa de les possibilitats de formació el personal no docent.

O El centre informa el personal no docent de les diverses possibilitats, però no facilita la seva assistència.

O El centre informa i facilita la assistència a cursos de formació sobre l’ús de la llengua catalana.

O El centre informa, falicilita i incideix de forma activa en la importància de formació i en l’ús de la llengua el personal no docent.

 

– Relació amb les famílies.

 

– Comunicació família/escola.

O Es fan en castellà (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

O Es fa en bilingüe (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

O Es fa un resum de contingut en castellà (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

O El criteri és mantenir el català però es tradueix estrictament aquelles informacions que no es pot córrer el risc de que no entenguin (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

O Tots els escrits es fan en català però es garanteixen mesures d’acompanyament personalitzat per garantir la comprensió (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

O Tots els escrits es fan en català però es facilita la comprensió amb els recursos gràfics i il·lustracions (mai, el primer mes, el primer trimestre, el primer any d’estada a l’escola, sempre).

 

– Accions per potenciar el coneixement i l’ús de la llengua.

O Es fan activitats o tallers de pares i mares per potenciar el coneixement i l’ús del català, fent-los servir per millorar la comunicació família-escola.

O S’anima a les famílies a aprendre català (per exemple per ajudar a fer els deures dels seus fills) i se’ls informa de com poden fer-ho presencialment o a distància.

O S’utilitzen les notes que s’envien als pares per treballar la comprensió del català. De manera que els infants facin de “formadors” dels pares.

O S’informa a les famílies que no entenen el català sobre els avantatges de conèixer una altra llengua, encara que ja coneguin el castellà.

O Altres mesures:

 

– Comunicació en situacions informals.

 

– Activitats a l’hora d’esbarjo. (jocs, parelles lingüístiques)

O El centre no contempla cap activitat a l’hora d’esbarjo.

O El centre contempla les activitats d’esbarjo, però no l’ús de la llengua.

O El centre contempla les activitats d’esbarjo i l’ús que es fa de la llengua de manera informal.

O El centre contempla les activitats d’esbarjo, i l’ús de la llengua fomentant el català amb activitats sistemàtiques i programades.

 

– Tallers de pares.

O El centre no promou cap taller dirigit als pares

O El centre informa als pares de la possibilitat d’assistir a algun taller de manera informal.

O El centre informa als pares de la possibilitat d’assistir a algun taller formalment i facilita la seva assistència.

O El centre informa als pares de la possibilitat d’assistir a algun taller formalment i de forma sistemàtica, facilitant i motivant la seva assistència.

 

– Es té cura que les activitats i el monitoratge sigui sempre en català.

O El centre no s’ha plantejat la llengua en què el monitoratge s’adreça al alumnat.

O El centre s’ha plantejat dur a terme algun tipus d’intervenció perquè es fomenti el català en algunes determinades activitats amb el monitoratge.

O El centre incideix amb alguna intervenció per fomentar el català en algunes activitats del monitoratge.

O El centre incideix activament amb intervencions concretes per tal que totes les activitats del monitoratge fomentin l’ús de la llengua catalana.

 

– Comunicació amb l’alumnat nouvingut.

 

– Utilització del català, especialment amb l’alumnat llatinoamericà.

O El professorat utilitza el castellà normalment per adreçar-se a l’alumnat llatinoamericà per facilitar la comunicació; i només el professorat d’aula d’acollida és qui utilitza el català amb l’alumnat llatinoamericà .

O Alguns professors s’adrecen en català a l’alumnat nouvingut, però només en les hores de docència.

O Alguns professors s’adrecen en català a l’alumnat llatinoamericà tant en les hores de docència com en les no docents.

O Tot el professorat s’adreça en català a l’alumnat llatinoamericà tant en les hores de docència com en les no docents; utilitzant diversos recursos per facilitar la comunicació.

 

– Per part de determinats professors es pretexta que l’ús del castellà facilita la comprensió dels continguts en determinats alumnes.

O El centre deixa en lliure disposició la llengua en què el professorat s’adreça a l’alumnat.

O El centre aconsella al professorat adreçar-se en català a tot tipus d’alumnat.

O El centre incideix positivament en l’ús del català en totes les activitats dutes a terme dintre l’aula.

O El centre incideix positivament en l’ús del català tant en activitats dintre l’aula com fora d’elles.

 

– Hi ha algun criteri fixat sobre la llengua de comunicació.

O El centre no ha fixat cap tipus de criteri.

O El centre s’ha plantejat l’opció d’establir alguns criteris en relació a la llengua de comunicació.

O El centre adopta criteris fixats de manera informal en relació a  la llengua de comunicació.

O El centre té criteris fixats sobre la llengua de comunicació i períodes per revisar si es compleixen els objectius.

 

– En professorat aprèn alguna formula de cortesia en la llengua de l’alumnat.

O El professorat no ha contemplat aquesta opció.

O Només el professorat d’aula d’acollida s’interessa per aprendre alguna formula de cortesia en la llengua de l’alumnat.

O Alguns professors individualment són conscients i aprenen alguna forma de cortesia en la llengua de l’alumnat.

O Tot el professorat es conscient i aplica alguna forma de cortesia.

 

Plurilingüisme.

 

– Hi ha cartells en les llengües d’origen.

O El centre no ha contemplat aquesta opció.

O Només hi ha cartells en les llengües d’origen en l’aula d’acollida.

O El centre s’ha plantejat l’opció de posar diversos cartells en diferents espais per tal que l’alumnat nouvingut es puguin orientar millor.

O El centre disposa de diversos cartells en diversos espais per tal que l’alumnat nouvingut s’orienti millor, afavorint d’aquesta manera la seva autonomia.

 

– Es fa alguna activitat per donar a conèixer les diferents llengües parlades per l’alumnat del centre.

O El centre no organitza cap activitat per a donar a conèixer les diferents llengües parlades per l’alumnat del centre.

O El centre te programat començar alguna activitat per a donar a conèixer les diferents llengües del centre.

O El centre realitza activitats puntuals per a donar a conèixer les diferents llengües del centre.

O El centre realitza activitats sistemàtiques per a donar a conèixer les diferents llengües del centre.

– El centre s’ocupa activament i facilita que l’alumnat que vol aprendre la llengua familiar ho pugui fer en horari extraescolar.

O El centre no es preocupa de les diverses opcions fora de l’horari lectiu referent a altres llengües.

O El centre dona informació de manera informal sobre les diverses opcions fora l’horari lectiu en l’aprenentatge d’altres llengües

O El centre informa formalment a l’alumnat de les diverses opcions fora l’horari lectiu referents a l’aprenentatge d’altres llengües.

O El centre informa i incideix amb activitats per tal que l’alumnat conegui les diverses opcions fora l’horari lectiu.

 

– Es té cura especial per pronunciar bé els noms i cognoms de l’alumnat nouvingut.

O El professorat no mostra interès per pronunciar correctament els noms i cognoms de l’alumnat nouvingut.

O El professorat mostra interès per pronunciar correctament els noms i cognoms de l’alumnat nouvingut.

O Només el professorat d’aula d’acollida pren mesures per pronunciar correctament el nom i cognom de l’alumnat nouvingut.

O Tot el professorat pren mesures per pronunciar correctament el nom i cognom de l’alumnat nouvingut.

 

– Metodològicament s’aprofita la riquesa del multilingüisme a les diverses activitats del centre: àrees de llengua / altres àrees/ tutories / activitats complementàries.

O Metodològicament no es té en compte la diversitat del multilingüisme.

O Metodològicament es fan algunes activitats on es té en compte el multiligüisime des de l’aula d’acollida.

O Metodològicament el professorat inclou alguna activitat puntual per afavorir la diversitat del multilingüisme

O Metodològicament el professorat inclouen activitats sistemàtiques per afavorir la diversitat del multilingüisme.

 

 

– La complexa situació sociolingüística de la societat catalana fa que el professorat de llengua treballi explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, per tal de fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta del professorat hi col·laborarà des de les àrees.

 

O El centre no s’ha plantejat treballar els usos lingüístics, ja que amb l’ensenyament estricte de la llengua ja n’hi ha prou.

O El centre no s’ha plantejat treballar explícitament els usos lingüístics, però una part del professorat 8especialment el de llengua catalana) amb la seva actitud els treballa implícitament.

O El professorat de llengua catalana treballa els usos lingüístics, encara que ho fa d’una forma personal, sense la implicació de la majoria de l’equip docent.

O El centre treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua, una part de l’equip docent no s’hi sent implicat.

O El centre treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua, s’hi sent implicat tot l’equip docent.

 

Selecció de recursos per a l’elaboració del Projecte de convivència

RECURSOS INTERESSANTS DEL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA

 

RECURSOS ACOLLIDA

 Serveis de traducció i interpretació:

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_com_traduccio.htm

 

Guia pràctica d’acollida lingüística:

Guia pràctica d’acollida lingüística destinada als agents educatius i socials

http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1156/guia_acollida_2008.pdf

 

 

Connecta amb Catalunya. Guia d’acollida

Edició bilingüe: català/castellà; cat/francès; cat/anglès;   cat/romanès;

Cat/àrab.

Apartats: Catalunya/ La població en la que viu/ aprendre català/ Cal tenir estada o permanència legal/El treball/L’escola/La vida en família/l’accés a la sanitat/La vivenda/Els impostos/Transports i serveis.

http://www.gencat.cat/benestar/immigracio/web_ac/index.html

 

RECURSOS COEDUCACIÓ

 

Experiències i bones pràctiques:

http://www.xtec.es/innovacio/coeducacio/experiencies.htm

 

 

Espai web amb recursos i múltiples enllaços. Destaquem el vídeo “el sueño imposible”.

http://zubiakeraikitzen.blogspot.com/2009/10/estereotipoak-el-sueno-imposible-i-y-ii.html

 

 

RECURSOS COMPETÈNCIA SOCIAL

Puig, I. de (2003). Persensar. Percebre, sentir i pensar. Vic: Eumo Editorial (vegeu també: www.grupiref.org).


El Projecte Filosofia 3 – 18 és un currículum sistemàtic que pretén afavorir la pràctica de les habilitats de pensament mitjançant la reflexió individual i el diàleg. http://www.grupiref.org/cat/curriculum.htm  (Tot pensant…)

http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/

Webs dels centres d’educació infantil i primària esmentats a la Carpeta d’infantil i primària Filosofia 3-18 que han implementat el programa de Competència social (CEIP L’Estació de Sant Feliu de Guíxols, CEIP L’Amistat de Figueres) i de Filosofia a l’escola (CEIP Pau Vila d’Esparreguera, CEIP El Puig d’Esparreguera i Ateneu Igualadí d’Igualada).

 

Fundació FC Barcelona. Esport i ciutadania. Educació

FCB: Juga-la! (Esport i ciutadania. Educació en valors)

Educació per a la ciutadania a través dels valors de l’esportivitat.

No han utilitzat el recurs fàcil de la mitomania.

És un material didàctic en format web i té 3 eixos:

         juga-la per millorar

         juga-la per conviure

         juga-la per la humanitat

Va adreçat a l’alumnat de  Primària i Secundària.

L’estructura bàsica de les activitats: habilitats EO, EE…informació, temporització, agrupament i descripció de l’activitat (vídeos Harry Potter… valor saber perdre, el joc net, l’esforç, responsabilitat, modèstia, ..

Hi ha activitats d’inici i de síntesi.

Carpena Casajuana, A.(1998) Habilitats socials i educació en valors des de l’acció tutorial.

Bofill Malagrarriga, E.(2000) L’educació en valors i els eixos transversals des de l’àrea de llengua i literatura. Elaboració de material didàctic.  (Secundària)

Programes de Competència Social i Filosofia 3-18 (Aprendre a pensar)
Carpeta pedagògica “La convivència en els centres educatius d’educació infantil i primària” (2007) i “La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari” (2003)

Decideix 1 i 2 (Carpeta pedagògica “La convivència en els centres educatius d’educació infantil i primària” (2007)

KIT CAIXA  VALORS. 3 kits (material disponible al CRP)

IDENTITAT :

·        Qualitats personals: qualitats positives i contràries

·        Autoretrat: maquineta que permet fer autoretrats de forma senzilla, a partir d’ítems es construeix un diagrama de barres, utilitzant qualitats positives

·        Emocions i sentiments: pòsters magnètics

·        Dibuixos centrats: mandales

·        Interiorització: CD: petits relats per escoltar amb els ulls tancats (relaxació)

CONVIVÈNCIA:

·        Empatia: narracions per ser escoltades. Es treballa a partir de

·        Pòsters amb escenes de la narració. Cada alumne assumeix el rol d’un personatge.

·        Treball col·laboratiu: material de caire creatiu. A partir de peces de construcció diferents, cada grup construeix el que vulgui. Petites orientacions; cada cop que t’adrecis a un company, digueu-li pel seu nom i mirant-lo a la cara.

·        Resolució de conflictes: diferents conflictes per treballar en grup i individualment. Hi ha plantilles per ajudar a resoldre el conflicte.

·        Interiorització

RESPONSABILITAT (vers un mateix, vers els altres i en relació al medi)

·        Cadena de responsabilitats:

·        Gestió d’estats d’ànim: Fitxes amb situacions molt diverses, observen l’escena i fan un exercici d’empatia, de deduir què pensa el personatge en aquella situació determinada, què sent i com actuaria.

·        Consum d’aigua:

 

 

RECURSOS COMUNICACIÓ. (Linkar)

 

a) Curs telemàtic de competència en llengua oral (Interessant perquè aporta un punt de vista funcional a l’enfocament de la llengua oral i es lliga amb les noves tecnologies)

 

b) Eduradio (Edu365): per exemple, Jocs de Paraules. Úsos de llengua de caire lúdic i de recuperació de ventalls expressius

 

b) Video Aprendre del avis (Comunicació oral)de la llista, aquest es vincula a dos aspectes interessants, el funcionament de llengua oral i la relació amb l’entorn.

 

c) Materials específics de primària i secundària (Espai LIC): són força coneguts per part del professorat d’Aula d’Acollida però també poden tenir altres aplicacions

 

RECURSOS EDUCACIÓ EMOCIONAL

 

 

Experiència CEIP Estel-Guinardó. 22 minuts de durada.

 

 

Vídeo-animació sobre bullying. 11 minuts de durada.

 

 

Kit-Caixa

 

 

Recursos (webs que parlen de l’educació emocional en l’àmbit de l’educació)

 

Són recursos teòrics de consulta, però amb informació força interessant sobre l’educació emocional a les aules.

 

 

  • IES Puig Castellar-Santa Coloma de Gramenet

 

      http://iespuigcastellar.xeill.net/activitats/jornades-pedagogiques/educacio-   emocional

 

  • CRP Sant Cugat del Vallès.

Parla de la gestió del dol, com gestionar situacions de bullying

 

     http://www.xtec.es/crp-santcugat/emocional.htm

 

 

  • Informació d’una jornada sobre educació emocional en el marc de l’escola

 

http://jornadaeducacioemocional.blogspot.com/

 

 

  • Material sobre educació emocional del CRP de Sant Cugat del Vallès

 

     http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930040/emocionalbibliogracrp.htm

 

 

  • Un bloc de l’xtec en què la gent parla d’emocions i sentiments.

 

http://blocs.xtec.cat/emocionat/

 

RECURSOS EDUCACIÓ PER A LA PAU

Declaració universal dels drets humans:

http://mural.uv.es/franro/frame.htm

 

Educació en valors  i per la pau. Convivència i mediació.

http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/enllacos.htm

 

Programes i recursos per a l’educació per la pau

http://escolapau.uab.cat/programas/educacion.htm

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/index.html

 

Educació en valors, amb la participació de la família, a més de l’escola

http://www.valoresparavivir.org/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=29

 

Federació catalana de l’esplai. “En clau de pau”

http://www.ccfundacions.org/c_art/catala/directori/fitxa_menu.asp?id=1902

 

Llicències d’estudis.

http://phobos.xtec.es/sgfprp/cerca.php

 

RECURSOS INCLUSIÓ

 

S.E. d’Esplugues: Eines per a la inclusió:

http://www.xtec.net/serveis/eap/a8900303/Instruments/L%27escola%20inclusiva/L%27escola%20inclusiva.htm

 

 Tanit i L’Amistat. Comunitats d’aprenentatge:

http://www.xtec.es/ceip-tanit/

http://phobos.xtec.cat/b7008006/

 

IES Miquel Crusafont: Tutoria compartida:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22792&p_ex=tutoria%20compartida

 

S. E. del Bergadà: Escola inclusiva amb 19 centres implicats. Projecte de comarca:

http://www.xtec.net/serveis/eap/a8900259/escolainclusiva/index.htm

 

Sant Cosme:  Gestió d’aula efectiva:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23140&p_to=Gesti%F3%20de%20l%27aula%20efectiva

 

Caixa d’eines. Núm. 7

http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/caixa%20eines/caixaeines%207B.pdf

 

IES Carranza i CEP Lamiako: Grups interactius:

http://innova.usal.es/courses/CL3790/document/wikidocs/Secundaria/grupos_interactivoa_karrantza.pdf?cidReq=CL809b

http://innova.usal.es/courses/CL3790/document/wikidocs/Primaria/GI_Lamiako.pdf?cidReq=CL809b

 

Llicències d’estudis:

http://aplitic.xtec.cat/pls/apex/f?p=2008007:29:6668168900341907:pg_R_705412482380715642:NO&pg_min_row=4&pg_max_rows=1&pg_rows_fetched=1

 

RECUSOS MEDIACIÓ

 

. Antúnez,S.; Boqué, M.C.; Casamayor,G. et al. (2000) Disciplina i convivència en la institució escolar. Barcelona: Graó. Diferents autors plantegen estratègies de gestió positiva de conflictes aplicades a les etapes infantil, primària i secundària, com per exemple : educació emocional, normes, participació, estils de resposta als conflictes, comunicació, coeducació, assemblea, valors,…

 

. Boqué, M.C. (2003) Cultura de mediación y cambiom social. Barcelona : Gedisa. Estudi del procés de mediació tant a nivell teòric com a pràctic : origens i història, revisió del concepte de mediació, models, descripció del procés i cultura de mediació. A causa de la seva versatilitat, esconsidera la mediació com una estratègia valuosa per a les nostres societats canviants i farcides de conflictes.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/convi.pdf.

 

http://www.xtec.cat/formacio/mediacio/index.htm

 

RECURSOS SÍMBOLS IDENTITARIS

 

Video Hyjab de Xevi Sala. http://www.turntoislam.com Per poder treballar el tema del vel i el paper que juguen els elements simbòlics-identitaris en els adolescents.

 

DVD. Ni Fàcil ni dificil. Somni de mico produccions. Olot. Pel·licula amb material didàctic amb dinàmiques participatives per treballar en grup.

 

 

RECURSOS ABSENTISME

 

EINES ESTRATÈGIES I MODELS

1.Avaluació de diagnòstic i de necessitats.

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/conflictes/documents/absentisme/avaluacio_diagnostic_i_%20necessitats.pdf

 

2. Alumnat en condicions de risc a l’aula:

Proposta d’indicadors de risc: 1/2

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/conflictes/documents/absentisme/indicadors_de_risc1.pdf

 

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/conflictes/documents/absentisme/indicadors_de_risc2.pdf

 

3.Proposta de circuit d’informació i intervenció en les situacions d’absentisme

 

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/conflictes/documents/absentisme/circuitd%27intervencio.pdf

 

4.Models de carta

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/conflictes/documents/absentisme/models_carta.pdf

 

 

 

 

 

RECURSOS CONFLICTES LLEUS

 

 

·         Programa de mediació escolar del Departament d’Educació

       http://www.xtec.cat/formacio/index.htm

·        Programes d’Innovació educativa

  •        http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/recursos.htm
  • GREC – Grup de Recerca i Estudi dels Conflictes. Organització especialitzada en la prevenció i resolució de conflictes. Es basen en  metodologies participatives i sistemes de mediació i gestió alternativa de conflictes, entre d’altres.
  • http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=37139
  • Cultura i mediació per a la resolució positiva de conflictes
  • http://www.grecmail.org/ca/
  • Programa social de la Caixa- Violència-Tolerància zero.

             http://www.fundacion.lacaixa.es/violenciadomestica/programaeducativo_ca.html

  • GRODE. Grup de recerca, orientació i desenvolupament educatiu

       http://portal.grode.org/

·        Llicència d’estudis. Educar en el conflicte i en la mediació

                    http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199900/resums/fdanti.html

·        Llicència d’estudis. La tutoria inclusiva com a eina de mediació i convivència.

       http://phobos.xtec.cat/sgfprp/resum.php?codi=1083

 

 

REFLEXIÓ I CONSULTA

 

  • Boqué, M.C. (2005)  Fem les paus. Mediació 3-6 anys. Barcelona: CEAC educació.  Educació infantil.

Les autores plantegen situacions concretes de treball a l’aula per tal d’anar crear un entorn pacífic i dialogant a l’escola, de manera que els mateixos nens i nenes siguin capaços de solucionar les dificultats amb que es troben en la seva relació amb les altres persones.

  • Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Taller de formació de mediadors i mediadores en l’àmbit educatiu. Barcelona: CEAC educació. Educació secundària.

Taller de 30 hores per formar equips de mediació en l’àmbit educatiu, especialment indicat per a l’etapa secundària. Conté orientacions per a la persona formadora, dossier de treball per l’alumnat, material fotocopiable, manual del mediador, 10 situacions de mediació comentades per fer role-playing i presentació de la mediació en Flash.  

  • Viñas  J. (2005). Conflictos en los centros educativos.  Barcelona. Graó.

L’autor contempla la necessitat d’influir en la cultura de l’organització a l’hora de millorar la convivència al centre. Es tracta d’un model orientat a la pràctica de l’acció directiva que aporta recursos, assenyala mecanismes que cal mobilitzar i defineix els processos d’innovació necessaris per fer efectiva la cultura mediadora del centre.

  • Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques.(2003) Barcelona: Generalitat de Catalunya.
    Document que vertebra la convivència als centres al voltant de tres eixos principals: formació, prevenció i intervenció. Recull experiències pràctiques en cadascun d’aquests àmbits i s’acompanya d’un CD-ROM amb materials per a la formació en competència social i d’un DVD amb tres experiències de mediació a l’ensenyament secundari. 

 

     

RECURSOS CONFLICTES GREUS

 

·        Filmografia: Cobardes. Corbacho,J; Cruz.

Película i documental adjunt sobre Bullying.

Rebelion en las aulas. http://www.filmaffinity.com/es/film229570.html

 

 

·        GREC resolució de conflictes (Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes): vegeu especialment el catàleg de recursos i serveis: Tallers del Pack Escoles de la Generalitat i del Pla Jove de la Diputació de Barcelona; Congrés de Bones pràctiques per al civisme i la convivència (Lleida, març 2007) i Premis NAFENT de projectes d’intervenció per a la convivència a l’entorn social dels joves.
www.grecmail.org

 

 

PARTICIPACIÓ

 

Acollida i acompanyament dels nous alumnes

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/organitzacio/documents/participacio/acollida_acompanyament_dels_nous_alumnes.pdf

 

Assamblea de classe

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/organitzacio/documents/participacio/assemblea_de_classe.pdf

 

Treball cooperatiu

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/organitzacio/documents/participacio/treball_cooperatiu.pdf

 

González, N.; Canals, R. El paper dels alumnes en les centres educatius i les competències lingüístiques. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona

[power point]

http://www.xtec.net/innovacio/ciutadania/pdf/paper_alumnes.pdf

 

Pla educatiu d’entorn:
http://www.xtec.es/lic/entorn/index.htm

 

CEIP Can Puig. El treball cooperatiu
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27333

Escola Eiximenis: Participació democràtica
http://www.xtec.es/innovacio/ciutadania/experiencies.htm

 

Aprenentatge i servei

http://www.rosasensat.org/perspectiva/n2/

 

RECURSOS ESTRUCTURA I GESTIÓ DE RECURSOS

 

a) Web de l’escola de la pau: http://escolapau.uab.cat/convivencia/index.htm

 

b) Llicència d’estudis: Anna Mª Comas: Conviure a l’escola per viure al món (esp. 50-63)

 

c) Montserrat Pujol (aprenenetatge entre parelles d’iguals)

 

 

RECURSOS NORMA

 

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/convi.pdf

 

Els temps tutorials
http://escolapau.uab.cat/convivencia/index.htm

       Gestió d’aula efectiva: Una experiència positiva al barri de Sant Cosme: gestió d’aula efectiva basada en expectatives altes i un reforç continuat.
CAIXA D’EINES NÚM. 7

http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/caixa%20eines/caixaeines%207B.pdf
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23140&p_to=Gesti%F3%20de%20l%27aula%20efectiva
(Primària)

       Modelo comunitario de convivencia

http://jardunaldiak.net/pdf/MODELO_COMUNITARIO_DE_CONVIVENCIA_1.pdf  (Secundària)

 

 

 

 

 

Pla d’acollida del centre docent

 http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/jribera/WEBTAES/Docpedagogic/Pla%20d’acollida%20del%20centre%20docent.htm