Els dracs

Un drac és bàsicament com una enorme serp amb dues potes o cap -rarament quatre- i a vegades amb un parell d’ales. El seu rostre, així com altres parts del cos, sol estar més relacionat amb tercers animals, com lleons o bous.

 

A tot arreu es diu que té un fort alè de foc, capaç de rostir qualsevol cosa. Els dracs catalans, a més, són capaços d’emetre un fètid alè capaç de podrir-ho tot amb la ferum que fa.

 

Normalment són salvatges i despietats. Maten els ramats i els seus amos. Custodien grans tresors en solitari i estan dotats d’una gran saviesa. Els defensen durant temps llarguíssims a causa de la seva llarga vida i de la capacitat de mirar aEl tret comú de tots els dracs és com tot tipus de característiques d’animals de terra, mar i aire, es fusionen d’una forma tan harmoniosa, que sempre resulta ésser la criatura més bella i imposant que s’hagi vist, i que representa el més perfecte equilibri entre bellesa i lletjesa. Un animal diví i l’únic digne d’ésser l’emblema i guardià del poder de la naturalesa. través de les parpelles, fins i tot quan dormen. L’actuació dels sants ha aconseguit, però, d’amansir-los sovint, fins a tal punt que es morien de llàstima després que ho fes el sant que els havia beneït.

 

A cada civilització la figura del drac juga un paper important com a déu, guardià, i en alguns casos com a demoni, però tots aquests sentits mitològics estan d’acord en què es tracta d’un ésser poderós i respectable, en algunes civilitzacions és reconegut també per posseir gran saviesa.

El fet que tant cultures occidentals com orientals hagi imaginat rèptils gegants i alats es pot atribuir al contacte amb gavials, cocodrils i caimans; la troballa de fòssils de dinosaures barrejats amb altres d’animals voladors com pterosauris i a l’associació de llangardaixos i rèptils amb la sexualitat masculina. Dracs segons diferents cultures

 

El simbolisme al voltant del drac és essencialment el de la lluita. La lluita entre el drac i un heroi o un déu té, tanmateix, distints significats. En aquestes mítiques pugnes el drac assumeix dos papers, el de devorador i el de guardià que tenen finalment una única arrel: el d’un ésser còsmic en espera, l’acció del qual implica la mort -o el naixement- d’un ordre universal.

 

 

 

 

 

 

Així, en un principi foren els devoradors de déus – alguns mites refereixen als dracs la causa dels eclipsis, per exemple-, o els seus enemics – cas d’Apofis i Pithon, enemics del Sol-; posteriorment els dracs foren forces a les que se’ls oferien donzelles de sacrifici i no trigaren en concebre’s com a menjadors d’homes. Però aquest paper no s’allunya del de guardià, que implica l’espera i manteniment d’un ordre, sigui per una nova vida per l’univers o el d’un lloc sagrat. Justament perquè són guardians d’alguna cosa sagrada és que són simbòlicament el pont a l’altre món o la prova de tot heroi.

 

4 thoughts on “Els dracs

  1. cristina

    Hola!
    Volia dir-vos que al tercer pàrraf a la tercera línia al final hos heu equibocat, allà diu:
    de la capacitat de mirar aEl tret comú.
    Ho veieu?? diu: mirar aEl..
    Aneu amb més compte i repaseu-ho perqué jo volia saber com acavaba l’oració.
    Per el demés hos a sortit molt bé, encara que hos heu descuidat l’enigma.
    Repaseu bé els vostres articles!!!
    Fins aviat.
    Cristina C.

  2. IanL

    Hola, em podieu haver demanat un llibre que tinc a casa
    sobre els dracs,es del meu germà Biel, però m’el deixaría
    si li digués que es per un treball de casse.

    Adew

    Ian L. S.

  3. ana

    Hola nois,
    les vostres investigacions són de lo més interesant.
    Dracs, taurons blancs, jaguars….
    ÉS MOLT INTERESANT!!!
    ADEU!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *