Medi

2. Mescles

En les mescles o solucions, tota la massa té les mateixes propietats i aquestes poden ser diferents de les propietats de cada component per separat.

• El dissolvent: és el component majoritari.
• El solut: és el component o components minoritaris i que tendeix a distribuir-se de manera uniforme en tot el dissolvent.

Les solucions més comunes són les líquides, ja que la substància que actua de dissolvent acostuma a ser l’aigua, raó per la qual reben el nom de solucions aquoses.

El vinagre, format per aigua i alcohol, és una solució líquida.

L‘aigua de mar, formada per aigua pura, clorur de sodi i altres sals, és una solució líquida.

L’acer, format per ferro i carboni, és una solució sòlida. Les solucions entre metalls s’anomenen aliatges.

Per separar els components de les mescles homogènies o solucions, el més habitual és provocar alguns canvis d’estat. Els mètodes més emprats són:

• L’evaporació: s’utilitza per recuperar un sòlid dissolt en un líquid. Després de l’evaporació del dissolvent (líquid) es poden recollir els cristalls de solut (sòlid).
• La destil·lació s’utilitza per separar i recuperar els components d’una solució líquida. Es basa en el fet que cada un té una temperatura d’ebullició característica.

La concentració de solucions

La concentracio d’una solució depèn de la relació que s’estableix entre el solut i el dissolvent. Segons la proporció de solut que contenen, les solucions poden ser:

• Diluïdes: quan la quantitat de solut és petita respecte el dissolvent.
• Concentrades: quan la quantitat de solut és molt gran respecte de la de dissolvent.

En conseqüència, apareixen els conceptes de solució diluïda i solució concentrada, els quals ens donen una idea aproximada de la proporció de solut respecte de la de dissolvent.

Però per conèixer amb exactitud la composició d’una solució, cal saber-ne la concentració.

La concentració d’una solució indica la quantitat de solut dissolt en una quantitat determinada de dissolvent.

Les maneres d’expressar la concentració d’una solució són les segúents:

• Tant per cent en massa (% en massa)
• Tant per cent en volum (% en volum)
• Concentració en massa

L’aigua mineral és l’aigua procedent d’un manantial que no conté residus orgànics però sí conté sals minerals dissoltes. En les etiquetes de les ampolles s’indica la concentració en massa de cadascuna d’aquestes.

4. Mescles heterogènies

• Les mescles heterogènies: els seus diversos components s’observen a simple vista. 
• Suspensions: són mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte uniforme, però si la deixem durant un cert temps, els dos components se separen: les partícules sòlides precipiten i es dipositen al fons del recipient. 
• Col·loides: són mescles uniformes i estables, és a dir, que no precipiten. Els seus components solament es poden distingir si s’observa la mescla amb un ultramicroscopi molt potent. Segons l’estat físic dels components del col·loide, se’n poden distingir diversos tipus: les emulsions, les escumes i els aerosols.

Les escumes són sistemes col·loidals per l’estretiment de les capes que envolten les bombolles de gas.

Un aerosol és un col·loide de partícules fines sòlides o líquides suspeses en un gas.

Per separar els components d’una mescla heterogènia, es poden fer servir diferents mètodes segons l’estat físic dels components i les seves propietats:

• Filtració: es fa servir per separar sòlids de mida petita suspesos en un líquid. És convenient deixar reposar la mescla per tal que les partícules mes denses es dipositin al fons del recipient. En fer passar el líquid per un filtre, les partícules sòlides hi queden retingudes.

Principals mètodes de separació de mescles heterogènies: FILTRACIÓ.

Si volem separar sòlids de tamany diferent, com per exemple grava, sorra i argila, utilitzem el garbellament. Es poden utilitzar molts garbells ordenats de major a menor gruix per separar els components per mides.

• Separació magnètica: s’utilitza quan un dels components té propietats magnètiques.

Principals mètodes de separació de mescles heterogènies: SEPARACIÓ MAGNÈTICA. En aquest cas, les llimadures de ferro són separades de la sal.

• Decantació: s’utilitza per separar líquids de densitats diferents. Es deixa reposar la mescla en l’embut de decantació. La substància menys densa quedarà a sobre. S’obre la clau de pas de l’embut de decantació per recollir el líquid de menor densitat, en el recipient. La decantació també es pot utilitzar per separar sòlids de líquids. Cal deixar reposar la mescla i, amb molt de compte, abocar el líquid, que haurà quedat a la part superior, en un altre recipient.