Alguna vegada t’ha passat una cosa divertida? Recordes l’última vegada que vas plorar? Aquell dia que estaves molt nerviós o nerviosa? I el dia que no vas poder anar a l’escola perquè no et trobaves bé? Doncs, si vols compartir aquests vivències amb nosaltres , fes un comentari!
Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- Aina en OBRA DE TEATRE
- Emma en ELS MEUS PROBLEMES
- Paula en ELS MEUS PROBLEMES
- Laia i Irina en JOCS DE LLENGUA
- irina en ELS MEUS PROBLEMES
Altres llocs
Blocs de l'escola
Meta
Water World (el mon de l’aigua)
A les vacances d’estiu vam anar a Water World, un parc aquàtic molt gran i amb colors cridaners, tot era aigua, estava situat a Lloret de Mar, a la Costa Brava.
Vam marxar aviat per aprofitar el dia, aproximadament a dos quarts de nou, tot i això a l’arribar-hi hi havia molta cua, vam perdre molt de temps. Un cop instal•lades les tovalloles a l’herba verda i curta ens vam tirar tres vegades per un tobogan corbat, relliscós i blau com el mar quan està net, tenia quatre pistes. Tot seguit vam anar als que a la tarda hi ha cua. Vam començar per un que era ràpid, gruixut i molt corbat, per això ocupava poc espai, s’havia d’anar amb parelles sobre d’un flotador i vam decidir que en Martí (el meu germà) anés amb la mare i jo amb el pare.
M’emocionava quan baixava per les corbes tancades, semblava que es tombés el flotador. El següent me’n recordo del nom es deia kamikazes, era blau-blanc com el color del cel a la sortida del sol, era ràpid, el més ràpid de tots. Tothom cridava al tirar-se per aquest famós tobogan, i l’aigua m’esquitxava la cara perquè anava a molta velocitat. Va ser un dia molt especial per mi.
La vivència de les coves de Menorca
El primer dia en el barco va ser molt bonic. El segon dia vam anar a veure moltes coves i vam haver de caminar molt per arriar i pujar moltes escales i quan vam arribar vam veure que la cova es deia “La cova d’en Xoroi” i vam entrar a prendre un refresc. La cova era molt gran i li havien posat molts decorats, terrasses,… tenia estalactites i estalagmites!
Va ser una vivència molt bonica.
¡Adeu!
Dani jo també hi he estat a Menorca i m’ha semblat molt maca igual que a tú, a mi el que em va cridar més l’atenció van ser les cases i els pobles, tots eren molt semblants i jo gairebé no els distingia. El moment que hem va agradar més d’allà va ser el dia que em vaig banyar amb el meu pare, la meva germana (la Clara), el meu germà i jo en una platja just el moment de la posta de sol. va ser una vivència inoblidable.
Hola.
Títol de la vivència: L meva primera competició de la temporada.
Tot va comencar un dissabte el damatí jo estava amb la meva mare a Girona, anava a la meva primera competició d’atletisme de la temporada. La Monica (la meva entrenadora d’el GEIEG) ens va explicar les 4 proves que faríem: 1r Velocitat (que és el que més m’agrada a mi), 2n salt de llargada, 3r pes i per 4t prova i última relleus.
Ha per cert com deveu suposar la que em va anar més bé va ser la de velocitat perquè vaig quedar primera.
Adeu fins demà!!!
Ahir va ser un dia estrany. El matí va començar amb aparent normalitat. Aixecar-me i fer la rutina habitual per preparar-me per anar a treballar. Trajecte amb cotxe fins a l’escola i tot igual que cada dia. Però, de sobte, tot plegat va agafar un altre aire al sentir: “Què Lídia? Ja ho tens tot apunt?” Caram, algú ja em va recordar que aquell era un dia especial. Vaig obrir l’aula com sempre i vaig preparar la jornada. Era a la sala de mestres fent feinetes, i quan en vaig sortir, ja vaig sentir les primeres veuetes que deien: “Oh Lídia, l’últim dia!” Ara sí que tot plegat anava de debò. Sense ni donar-me’n compte estava envoltada d’abraçades, carícies a la meva panxa, dolços comentaris i un grapadet de detalls i regalets. Quin moment! Les galtes cada vegada me les notava més calentes, devien estar ben vermelles. Era un moment dolç i amarg alhora, però el dia tot just acabava de començar, així que no podia deixar que l’emoció guanyés la partida. Amb la màxima naturalitat que vaig poder vaig agrair aquell moment i tots aquells gestos de generositat i ens vam posar tots a treballar.
El dia va transcórrer amb certa normalitat, però dins el meu cap no parava de donar-hi voltes una sensació curiosa; una barreja entre alegria i tristesa. Alegria perquè l’etapa que comença a la meva vida serà per sempre i serà un dels moments, sense cap mena de dubte, més especial de la meva vida, i l’espero amb moltíssima il•lusió. Però també sentia tristesa, tristesa perquè després de dos cursos i un trimestre junts em costava acceptar que no tornaríem a ser un grup.
Quan ja va ser hora de marxar, em va venir molt de gust compartir amb vosaltres aquestes imatges tan importants dels meus últims 8 mesos. Espero que us agradés. Però he d’admetre que el que realment em fa moltíssima il•lusió serà el dia que pugui venir a compartir amb vosaltres la carona, rialla, potser algun plor,… d’en Roger.
Demà ens veurem una estona, però com que serà poqueta, aprofito aquesta vivència per dir-vos que, tot i els crits i algunes males estones, ha estat un gran, gran plaer tenir-vos com alumnes!
Porteu-vos molt bé!!!
Lídia
El dissabte vaig anar a fer judo a Girona.
Era una lliga interescoles (es sumen els punts per passar de cinturó).
Primer ens vam posar en el tatami on vam saludar i ens vam separar en grups: 1er, 2on, 3er, 4rt, 5è i 6è.
Jo vaig anar amb el meu amic Juli.
Haviem de fer: Primer Kata amb 1er, 2on i tercer desplaçament, i després el segon Kata amb 1er desplaçament
Adeu
Molt bé!
Hola Lídia
Et trobo molt a faltar he estat 1 o 2 nits somiant amb tu no se si això significa enyorança o alegria.
Estic contenta i a la vegada trista, contenta perquè tindràs un nen, i trista perquè ja no ets la nostra tutora, també estem molt bé amb l’Eva però mai es lo mateix la primera tutora que la segona. Tinc ganes d’anar a esquiar, a l’aquari i a visitar al museu de Terresa, m’hagues agradat que tu hi fossis.
Segur que descansaràs molt, espero que tot vagi molt bé.
A i m’oblidava bon 2012 !!!!!!!
Hola,
Jo el dimecres el matí sense veuret em vaig sentir molt trista perqué per mi has sigut i seràs una de les millors mestres. Quan estava el llit abans que m’ ha adormis vaig dir per dins meu demà serà l’ ultim dia de la Lídia, quina pena.
Quan va ser l’ endemà em vaig sentir malament perquè faltava molt poc per dir adéu a la Lídia i tenia uns nervis molt grans per saber quina mestre ens toqueria. Quan vaig arribar ens van fer esperar una mica a fora, després va sortir la Pilar i ens va dir que seiesim el nostre lloc i que diguesim bon dia a la mestre nova. Quan ens vam esentar i es va presentar estava molt contenta, es diu Eva. Peró no podia parar de pensar amb la Lídia. Quan vam començar els espais, l’ ultim espai méu va ser el de speaking, em vaig eixecar a llençar un mocador vaig veure a pasar la Lídia i els hi vaig comentar en els companys. Quan vaig arribar a la classe i la vam veure a passar li vam dir hola, com que tots no veiem uns quans vam anar a la porta d’entrada a dir-li coses, com hola…. Jo estava contenta de tornar-te a veure peró trista perqué cada minut faltava menys temps, per dir-te adéu. va passar el dia fins que va ser la tarda a 2/4 de 4 quan ens vas venir a dir l’ ultim adéu i els dos últims petons. estava molt i molt trista.
LÍDIA TOTA LA RESTA DE CURS I D’ ANYS ET RECORDERÉ, QUE TOT VAIGI BÉ.
Lidia jo tambe espero veuret a tu i en Roger d’aqui a un temps per veure com estas, em faria molta il·lusió tornarte a veure en algun lloc i espero que l’any que ve et posin a sise per meplenar un altre cop els teus treballs pero sera quasi inposible. Cuidat i et desitjo lo millor per en Roger.
Adeu lìdia!!!
Una nit molt rara:
Aquella nit, veia a tothom molt preocupat no sabia que passava.Em van enunciar que vindrien els meus cosins a dormir (nomes els que vivien al costat) la Elena, l’Oriol i la Carla.
Així va ser, cap a tres quarts de 9 van venir, jo estava molt contenta, una mica mes tard vaig sortir de l’habitació per dir als meus pares que la Marta no dormia, la sorpresa que em vaig trobar era que els meus pares no hi eren allà nomes hi havien els meus oncles materns, allò si que amb va semblar estrany, amb curiositat vaig preguntar a on eren els meus pares, em van respondre que havien acompanyat en el meu oncle.
(Feia temps el meu oncle va agafar una enfermatat que es diu càncer, darrera tres o quatre operacions va empitjorar.)
Vaig tornar al llit tots dormien,em va costar dormir paro el final ho vaig aconseguir.
Al despertar vaig trobar la família paterna plorant a la porta de casa, a l’Elena i a mi ens va sorprendre, amb veu tremolosa vaig preguntar al meu pare que havia passat i amb llàgrimes als ulls amb va dir:
El tiu Enrric s’ha mort.
Hola Lídia!!!
El dimecres el matí estava molt trista perquè era el teu ultim dia a l’escola. Vam arribar a l’escola i tothom et va venir a donar el regal i a fer-t’he dos petonts. El dijous quan vas venir vaig saltar d’alegria perquè no m’esperava que vinguessis.
Et trobo molt a faltar
Adeu i fins aviat
Aina
Hola a tots i totes.
Ja veig que alguns heu pensat un xic en mi, però… ei! jo també penso molt en vosaltres. Però sabeu, estic molt i molt tranquil·la perquè vaig veure que amb l’Eva us vau entendre molt bé des del primer moment i això em va fer molt i molt feliç.
Per mi el dijous també va ser un dia tristot, però alhora molt feliç perquè em vaig sentir molt estimada per tots vosaltres!
Ja sabeu que ens tornarem a veure, tot i que no sé ben bé quan, però mentrestant… passeu-ho molt bé aquests quatre dies de festa que teniu ara i aprofiteu bé els últims dies del trimestre per treballar molt. Ah, i gaudiu de la sortida al museu de Terrassa i a l’Aquarium! Com veieu jo vaig mirant el bloc, així que espero veure un bon article sobre la sortida quan hi hagueu anat.
Per cert, ja m’explicareu com va la festa de Nadal, a veure si hi ha sort i podeu vendre forces calendaris, productes propis, galetes,…
Una abraçada a tots!
Lídia
Hola Lídia!!!
Espero que tot et vagi molt bé i que passis un bon cap de setmana.
Adeu
Aina Lorenzo Font 5è
Hola,
Lídia el dijous va ser l’últim dia que vas estar amb nosaltres, em vaig posar molt trista el moment que vas haver de marxar. Et trobo molt a faltar! Espero que et vagi molt bé i que passis unes Bones Festes de nadal!
Hola a tots i a totes.
Lídia, jo el dimarts dia 6 de desembre vaig veure una botiga a la fira madieval de Vic que em va fer pensar amb tú, perquè en aquella botiga hi venien èstris per a nens i nenes petits/tes, però sobre tot vaig pensar amb tú perquè hi havia una manteta per dormir que hi havia escrit el nom de Roger.
Adeu!!! Fins un altre dia.
Hola Lidia,
Espero tornar-vos a veure d’aquí molt poc a tu i en Roger, encara que fos fora o dins de l’escola. Em fa pena que te n’hagis d’anar però alhora estic feliç perquè neixera en Roger. A mi com tots els nens i nenes de la classe m’agradaria tenir-te de profesora un altre cop a 6è pero és practicament imposible. Tambè em ves agradat que poguesis venir a la sortida al musseu de Terrassa i a l’Acuarium.
Adeu i fins aviat.
Hola de nou.
Aprofitant que en aquest article de vivències hi hem iniciat una petita conversa entre vosaltres i jo, us segueixo donant informacions.
Avui hem tornat a anar al metge i ens ha dit que sembla que en Roger comença a preparar-se per sortir, però encara no té presa. A ell li sembla que serà puntual per quan li toca (entre el 24 i 26 de desembre). Divendres que ve tornem a tenir visita, a veure què diu llavors.
Pel que fa a mi estic bé, però sort que ja no vinc a treballar perquè em fa molt mal el costat esquerra de l’esquena (a la part baixa) i quan camino semblo una campana, em balancejo d’un costat a l’altre perquè quan recolzo el peu esquerra em molesta la cadera i, a més a més, camino ben a poc a poc. Com us podeu imaginar a classe no em podria moure gaire bé i encara menys acompanyar-vos dimarts a la gran sortida que fareu. El que ara em convé a mi és descansar i a vosaltres una mestra plena d’energia per fer-vos classe cada dia i per acompanyar-vos a les sortides, com l’Eva i la Pilar. M’explicareu la sortida en un article nou, no???
Per cert, gràcies per aquests comentaris que em dediqueu. Jo també me’n recordo molt de vosaltres. Avui he anat un moment al decathlon (necessitava una pilota per fer exercicis per l’embaràs) i he vist peces de roba que alguns de vosaltres teniu. Veia els xandalls allà penjats i us imaginava a vosaltres vestits… m’ha resultat graciós.
Bé, passeu-vos-ho molt bé dimarts i gaudiu molt de la sortida. Aprofiteu molt bé tot el que us expliquin i el que podreu veure, estic totalment segura que serà una de les sortides que més recordareu de l’escola perquè és molt, molt interessant.
Fins ben aviat.
Lídia
Hola
Per la Lídia:
Lídia, a mi també em va il•lusionar i entristir que marxessis. Per una part sabia que per tu era molt important i que et feia molta il•lusió però per l’altre no volia que marxessis. Tot i que amb l’Eva ja estem bé et trobo a faltar.
Rita
Hola
Per la Lídia (2.na carta):
Lídia, jo també penso molt en tu. Em pregunto si algun dia podràs venir a ensenyar-nos en Roger i si l’any que ve, quan et donin l’alta et podràs quedar aquí per fer-nos classe tot i que no es gens probable perquè ja ens has tingut 2 anys.
Rita
Hola Lídia!!!
Espero tornar-te a veure a tu i en Roger.
Lídia ja ho crec que t’imaginesis a allà despres de dos anys tots junts.
Per una part estic molt contenta perquè tenim una mestre nova i per l’altre no perqué també voldria estar amb tu.
Espero sentir més noticies d’en Roger
Petons als tres.
Aina
Hola Lídia…!!! :xD:
Tenim moltes ganes de tornarte veure i també en Roger a mi m’agradaria molt que tu i la Eva sigueu las nostres mestres.
Jo et desitjo un bon nadal amb molta ilusio i regals i un any nou molt bo
Hola Lídia!!!
Som dues antigues alumnes teves l’Aina i la Rita de l’escola de Bordils. Et volem desitjar moltes felicitats. L’Eva (la nostra nova mestra) ens ha fet esperar molt abans de dir-nos la nova bona notícia. Alguns ja suposaven que l’informació seria aquesta. L’Eva també estava molt nerviosa quan ens ho ha comunicat i just després de dir-nos-ho ha esclatat un aplaudiment.
Alguns hem proposat anar-te veure tots a l’hospital però l’Eva ho ha descartat de seguida perquè ho ha trobat una idea molt esbojarrada. Et cansaries massa! Per això, hem decidit escriure’t al bloc. Enhorabona! Quina il•lusió, no? Fins una altre i felicitats!
Rita i Aina
Hola Lídia,
L’Eva ens ha comunicat que el dia 19 va néixer en Roger. Estem tots molt, però que molt contents. Esperem que ens vinguis a veure aviat amb en Roger. Aquí tots et trobem molt a faltar, i encara tenim l’esperança de tornar a tenir-te com a mestra. Esperem la teva resposta d’aquí poc.
Per últim et volem desitjar un bon Nadal i un feliç any nou, molts petons i moltes abraçades per a tu l’Albert i en Roger.
P.D. Si tot et va bé ens podries enviar una foto d’en Roger, si us plau?
Si la resposta és que SÍ, moltissimes gràcies.
Laia, Irina i Mamassa.
Hola Lídia!
L’Eva ja ens ha dit que ha nascut en Roger, quina il•lusió! Ja ets mare. Esparem que siguis molt feliç, et trobem molt a faltar. Desitgem que passis un Bon Nadal!!!
Ens faria molta il•lusió veure en Roger, també volem que vinguis aviat.
Si us plau, ens pots enviar una foto d’en Roger? Esperem que sigui rialler i divertit com tu!
Ha nascut el dia 19/12/11 ?
Adéu! T’estimem molt !!!
Emma i Paula.
Hola Lidia ja ens enterat que has es tingut en Roger, l’Eva ens a fet venir molta intriga perquè ens ho a explicat el principi de classe que tenia una bona noticia i ens ho a explicat el final.
En Martí i en Lluc
Que passis un bon nadal!!! Adéu
Hola Lídia.
L’Eva ens ha explicat que li van enviar un correu electronic que hi posava que havies tingut en Roger el dia 19 de desembre. Nosaltres quan ens ho ha dit ens hem posat molt contents i ens hem esverat. Et desitgem molta sort a en Roger i a tu.
Hola a tots!!!
Esperem que el part hagi anat molt bé, i l’hospital us atenen bé, esteu tinguen moltes visites, a quina hora va néixer, amb quants cm, quin pes… ?????????
At trobem molt a faltar a l’escola.
Avui quan ens han explicat la notícia del dia ens hem posat molt histèrics.
Esteu bé???
Adéu fins aviat
Anna i Marc
Hola LÍDIA.
Ja ens hem enterat que a nescut en ROGER.
Quina il•lusió per fi ets mare!!!
Des del dia que ens ho vas dir ens vam posar molt contents, et desitjem el millor, segur que seràs molt bona mare i quan tornis a treballar els nens t’estimaran com nosaltres.
Esperem que en ROGER no et doni molts mals de caps, i que comencis un any nou amb molta energia.
Desitgem amb molta il•lusió veure en ROGER i a tu LÍDIA
Esperem que passis un molt bon nadal amb en ROGER, l’ALBERT i la teva família.
BON NADAL I FELIÇ 2012
T’estimem molt
Gemma i Núria!!!
Lídia et trobo molt a faltar, igual que tú estic trista de que hagis marxat, però com que sé que et combé….
pel que fa en Roger és precios, espero que ens vinguis a veure i que ens poguis tornar a fer de mestre. Esteu tots tres bé?. Espero que si.
Molts petons i bon Nadal
Laia
Hola a tots i totes!!!
Primer de tot perdoneu el retard, però la veritat és que des de que som pares el nostre temps ha canviat. Ara és en Roger qui mana, qui diu quan toca menjar, dormir,… i els pares anem molt atrafegats darrere seu. Dormim poquet i ens passem el dia pendent de les seves necessitats i, és clar, això fa que no pugui estar tan pendent de l’ordinador, del bloc, del correu… així que perdoneu l’espera.
M’ha fet moltíssima il·lusió veure tots els vostres comentaris!!!! He de confessar que m’hauria agradat moltíssim veure la vostra reacció a classe quan l’Eva us va donar la notícia, ja m’imagino que devieu cridar i esverar-vos de valent (ja us conec, ja…).
Com us podeu imaginar nosaltres estem molt contents. Avui comencem un any nou amb un membre més a la família i això és molt, molt especial! Tot i anar molt cansats i una mica perduts (aprendre a fer de pares costa una mica els primers dies) estem molt feliços i orgullosos del nostre fill.
Ja us vaig dir que us vindríem a veure un dia, però serà més endavant, cap a la primavera. Ara fa fred i ell és molt petitó. A més a més vosaltres estareu tan esverats el dia que vinguem que val més que sigui una mica més gran, sino marxarà de l’escola mig espantat… hahaha.
Bé, només em queda tornar-vos a donar les gràcies a tots pels vostres comentaris i desitjar-vos un gran 2012. Acabeu de gaudir de les festes de Nadal!!!
Fins ben, ben aviat.
Lídia
Hola Lídia!!!
Jo també vinc en retard.
Et vull desitjar un bon 2012 per tu i tota la teva familía. Espero que hagis passat unes bones vacances, perquè jo m’he les he passat molt bé. Per cap d’any vaig anar a una casa rural amb uns amics, m’ho vaig passar molt bé.
Adéu , i et vull veure l’ho més aviat possible!!!
Aina
Per tu Lídia!!!
És la segona carta
Em deixava una cosa molt important, i és que espero que els reis t’hagin portat moltes coses perquè t’ho mareixies.
Adéu, fins aviat
Aina
Hola. Just Avui El primer dia del 2012: 1/1/2012 L’he començat tinguent sort.
Hem anat a caminar: jo, el meu germà i la mama. Passant per un lloc que hi havia molts trebols el meu germà diu: -Mireu un trebol de 4 fulles, es broma en té 3!- Tot seguit jo miro i en veig un. Estava molt content, buscant una altre vegada en trobem 13; Jo 7, el meu germà 3 i la mama 3. Tornem a casa contentíssims i l’hi expliquem al papa que queda de pasta de moniato. Espero tenir sort durant tot l’any!
Bon Nadal i feliç 2012!!!
Dos dies després d’aquesta vivència vam tornar en aquell lloc i en vam trobar uns quants més, la sorpresa va ser que el meu germà en va trobar tres de cinc fulles i no sabiem si portaven bona sort o mala sort.
Esquiada,
Ara el 14 i 15 fins a mitjans de febrer estare esquiant i es molt guai
El Marroc,
El Marroc es molt bonic hi ha molts turistes peró ara no tants perquè hi ha crisi a bastants llocs i no venen els turistes per aixó i alla utilitzen molts els burros i les carretes per transportar tot tipus de coses i rreutilitzen molt i jo hos recomano que hi aneu.
¡¡¡Adeú!!!
Hola a tots i a totes
Dani el comentari que has fet m’agradat però te le corregit, les faltes que has fet són:
Es-és (segona linia 3ra paraula)
La i no fa falta (tercera linia desena paraula)
Rreutilizen-reutilizen (quarta linia novena paraula)
Hos-us(quarta linia trezena paraula)
Adeú-adèu (ultima paraula)
Adèu
Hola soc jo en Max Hamburg i en aquest moments m’agradaria dir, que et vagi bé això de jubilar-te CARMETA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I que us vaigi molt bé.
Hola,
A mi em va agradar molt anar a Les Estunes! Hi havia molts camins per allà sota terra, jo anava amb l’Anna, ens ho vam passar molt bé!!! Totes dues vam escalar una paret, ella ja l’havia pujat algun cop, però jo era la primera vegada, estava cagada de por! Quan l’estava pujant no s’haviacom a on agafar-me, anava a recular quan de sobte vaig veure una arrel que sortia coberta de sorra, m’hi vaig poder agafar i llavors en vaig veure una altra, estava salvada!!! Em va passar una altra aventura per sortir! Quan ja era a dalt de la paret resulta que estava al revés de la sortida, morta de por li vaig preguntar a l’Anna: I ara em giro? M’ho va explicar i per fi vaig poder sortir!!!
Jo també m’ho vaig passar bé a la gimcana però m’hauria agradat més anar a les Estunes però a la gimcana va dir la Pilar que feiem de mestres amb el grup que teniem.
Adéu
Dani