EL  PETIT  PRÍNCEP

Ja heu  fet l’obra de teatre i ens sentim alleujades, tranquil·les, relaxades, satisfetes, contentes,  felices i hem gaudit molt amb la vostra interpretació. Ja queden enrere els nervis dels dies abans, que si encara falten coses pel decorat,  repassar les cançons, el vestuari,  assajar els finals d’escena,  el maquillatge, la música, els llums…  però tot ho van fer; també heu seguit els nostres consells: interpretar el personatge, parlar amb veu alta i a poc a poc, cantar entonant i  estar callats quan no actuàveu.

Ara, ens agradaria que cada un de vosaltres, expliqués la seva vivència com actor, quan s’han obert les cortines i tu ja no eres tu, sinó : el petit príncep, l’aviador, la guineu, el rei, la rosa , el geògraf … Què has sentit mentre feies l’obra?  Estaves nerviós o tranquil? T’ha agradat el teu personatge? Tenies vergonya? T’ha passat alguna anècdota amb el vestuari o mentre actuaves? Creus que ha sortit bé? Quins comentaris o reaccions heu vist o sentit per part dels companys, mestres o pares?

En fi, suposo que tindreu moltes coses per explicar. Esperem els vostres comentaris

Recordeu sempre: L’essencial és invisible als ulls, només hi veiem bé amb el cor.

Veient les fotografies de l’amic invisible he tingut la idea per a fer aquest nou article. Heu ben demostrat que tots sou uns artistes. Teniu molta imaginació i creativitat per dissenyar i construir diferents objectes i crec que pot ser molt bo compartir aquestes idees entre tots.

En aquest article us convido a explicar, mitjançant un text instructiu, com construir diferents objectes. Podeu explicar el que heu fet per l’amic invisible o altres creacions i manualitats que sabeu fer i voleu compartir. Estic convençuda que més d’un i una s’animarà a fer-ne a casa seva. Com que en els comentaris no hi podeu posar imatges de les vostres creacions, podeu portar fotos a l’escola o portar l’objecte i així tothom ho podrà veure.

Per començar jo us deixo una petita manualitat…

En aquest article podeu agrair al vostre amic invisible el regal que us ha fet.

Avui a l’escola se celebra la festa de Nadal. Serà un dia per preparar decoracions, ornaments,… i per començar a notar que el Nadal s’acosta. Segur que molts heu aprofitat aquests dies de festa que hem tingut per muntar l’arbre, fer el pessebre, decorar la casa, l’habitació,… alguns, fins i tot, segur que ja heu començat a escriure la carta als Reis.

En aquest nou article podem aprofitar aquestes setmanes d’abans de Nadal per explicar-hi com ens preparem per rebre’l, i després, quan ja estiguem en plenes festes de Nadal, serà un bon espai per compartir vivències, emocions, trobades familiars, visites a pessebres vivents, a pastorets,…

Per començar, els que avui heu anat a la festa de l’escola ens podeu explicar què hi heu fet, a quins tallers heu participar, què us ha sorprès,…

Qui no hagi anat a la festa però hagi aprofitat aquesta setmana amb 4 dies de festa per decorar casa seva pot compartir amb tots quines decoracions ha utilitzat, com ho ha fet, amb qui,…

Aprofitant l’article, ens acomiadarem desitjant…

BON NADAL A TOTHOM!

Si esteu avorrits i no sabeu què fer, participeu en aquest article i divendres llegirem les vostres històries a classe!

Aquests dies estem parlant de què hem d’estalviar energia per millorar el medi ambient, a continuació us escric una història ridiculitzant el malbaratament energètic:

En Bartomeu es desperta bastant tard. Obre la finestra i entra un sol radiant i un
aire ja tebi del carrer que li fa pensar que avui tornarà a fer calor, com ahir. Es
posa el xandall i les bambes i surt de l’habitació cap a la cuina, a esmorzar. Sense
tancar la finestra se’n va cap al termòstat de l’aire condicionat i l’abaixa perquè
s’engegui de seguida. Per esmorzar s’escalfa un tros de pizza al microones i una
coca cola. Al cap d’una mica ja nota l’aire fred de l’aire condicionat, tot i que
sembla que li costa de baixar la temperatura. Potser hi ha alguna cosa oberta.
S’assenta al sofà, disposat a passar el matí mirant la T.V. perquè són vacances. El
sofà aguanta els seus 95 kg i el del seu pare, al seu costat sua sense parar amb la
factura de l’electricitat a la mà.

Què opineu?

A veure si us atreviu a escriu una història ridiculitzant el malbaratament energètic.