Aquest és el títol de la Cantània del curs 2012-2013.
-
Articles recents
Comentaris recents
- Maria Torres en Valoració de la Campanya de Donació de Sang
- marta romeu en Apunta’t a donar sang!!!!!!
- Marta en Apunta’t a donar sang!!!!!!
- Guillem Delso en VACANCES D’HIVERN
- Marta en VACANCES D’HIVERN
Aquest trimestre hem anar a l’auditori a cantar les cançons de la Cantània “Ha passat un àngel”.
Els protagonistes eren una senyora que es diu Júlia i un senyor que es deia Àngel que no parlava, no deia res, ni una paraula.
Buscaven el silenci. Primer anaven a l’Antàrtida i feia molt fred la Júlia tenia la bufanda posada i l’Àngel no perquè no tenia fred. Els dos segueixen caminant per buscar la porta del regne del silenci i justament quan l’Àngel estava a punt d’obrir-la se sent un soroll molt fort i la porta del regne del silenci s’esvaeix.
Pau Felipe
La Cantània ens ha agradat molt a tots, perquè es una experiència única, ja que amb l’edat que tenim poder cantar a l’auditori amb tant de públic i una orquestra és un cosa quasi irrepetible.
Ens ha fet molta il·lusió fer-la, ja que ho em estat preparant gran part del curs. Aquest any era sobre el silenci i es deia “Ha passat un àngel”. Hi havia cançons de l’Antàrtida, del desert, del fons del mar, de l’espai, del cementiri…
Guillem i Víctor
El dilluns 3 de juny moltes escoles vam anar a l’Auditori de Barcelona a cantar una història, que aquest any es deia “Ha passat un àngel” i anava d’una nena que es diu Júlia que no podia dormir i va buscant els llocs més silenciosos de tot el món i al final el troba: és el Cementiri. Va estar molt bé, a tots els pares els va agradar molt i a la majoria de nosaltres també.
David
M’ha semblat una experiència única i molt divertida; cerc que no he sigut l’única perquè quan vam acabar ho vam comentar amb les amigues i totes opinàvem que va ser una experiència inoblidable. Quan vam entrar, i ja estava tota la gent ens vam morir de vergonya però després ja ens vam acostumar perquè només es veien les persones que anaven de blanc. La Júlia i l’Àngel em van agradar molt perquè l’Àngel es movia molt i tenia molta flexibilitat, i la Júlia cantava molt bé; la veu la tenia molt aguda.
La cantania sembla una cosa fàcil però no ho és gens perquè ho hem estat pereparant 2 trimestres: gestos, cançons…
Ha sigut molt divertit.