Els quatre-cents cops, de François Truffaut

Després de la projecció a la Filmoteca de Catalunya de Els quatre-cents cops de François Truffaut, els alumnes de l’Escola Mestre Morera van reflexionar i escriure sobre la pel·lícula. També van posar-se al lloc del cineasta i van imaginar com podria continuar el film. Han publicat aquestes possibles continuacions a la revista que cada any l’escola fa per Sant Jordi. Enllaç.

A mi m’ha agradat tota la pel·li. Tractava sobre el tema de la tristesa i de la preocupació com algunes de les fotografies que estem veient a Cinema en Curs. A més a més, crec que el reformatori de la pel·li no és com els d’ara perquè ara no els hi peguen, bé, mai he estat en un, però no m’agradaria anar-hi! Jo crec que l’Antoine fumava i bevia perquè els seus pares no estaven per ell, es barallaven. La pel·lícula m’ha agradat i als meus companys també! ( Fernando)

La pel·lícula “Els 400 cops”ja l’havia vist. La primera vegada que la vaig veure em va sorprendre molt perquè en aquell temps tots eren molt estrictes, sobretot el professor que el castiga per res.

El personatge principal que era l’Antoine portava una vida dura, els seus pares es portaven bé amb ell només a estones. A la pel·lícula només una vegada se’ls veu junts sortint en família i és quan es van al cinema.

El final em va sorprendre molt, crec que el director, Truffaut es va inspirar en alguna cosa, m’agradaria saber en què. La pel·lícula s’acaba amb que l’Antoine veu el mar per primera vegada en la seva vida, per ell era un desig.

El paisatge era molt bonic i,al final, quan sortia el mar era preciós.

La música també em va agradar molt, semblava com un arpa.

També m’he fixat en els plans de càmera: gairebé tota l’estona és un primer pla de la cara d’algun dels actors, o si no un pla sencer que es va apropant fins que és un pla de cara. El moviment de càmera és molt bonic.

Mai havia estat a la Filmoteca, era molt gran, amb molts seients i amb una pantalla gegant. Abans de veure la pel·lícula la Laia, la Núria i la Laia ens van parlar sobre la pel·li i el director Truffaut.

En conclusió, la pel·li ens va agradar molt.( Salomé)

La pel·lícula “ Els quatre-cents cops” m’ha encantat, m’ha semblat preciosa.

Tot i que l’Antoine té una vida dura, ell s’ho passa bé, però a la vegada pateix perquè la seva mare no el tracta bé, potser té dues cares. Jo crec que el renyen i el castiguen molt. La seva mare no l’estima.

El final és molt interessant perquè et deixa amb intriga.(Steeven)

Avui m’ha agradat molt el dia perquè hem vist la pel·lícula “Els 400 cops”. Tot i que ja l’havia vist, cosa que em va decebre una mica, em va agradar. Em va costar una mica llegir-la però igualment la vaig entendre. ( Bea)

“ Els quatre-cents cops” m’ha agradat molt. Encara que ja la coneixíem, veure-la a la Filmoteca amb altres escoles que fan Cinema en Curs ha estat interessant.

És una pel·lícula que tracta de la tristesa i dels enganys perquè la mare, al principi, era molt dolenta amb l’Antoine, el seu fill, i el pare tenia una bona relació amb ell. Però, tot això canvia quan l’Antoine veu a la seva mare amb un home i desapareix per uns dies. Llavors la mare el va a buscar a l’escola i des d’aquell dia la mare el tracte molt bé. Hi ha una part que a mi m’ha agradat molt, és quant tots tres se’n van al cinema i s’ho passen molt bé junts. Això és el que m’ha agradat més, que els tres estiguessin en família i sense discutir. Aquesta pel·lícula no és que m’agradi sinó que ensenya com pot acabar un nen o nena si roba o enganya. ( Ramona)

La pel·lícula m’ha agradat molt. El que no m’ha agradat és que el pare pegava a l’Antoine i a l’escola els seus companys reien. A vegades l’Antoine no anava a l’escola i anava amb el seu amic al cinema i un dia va veure a la seva mare amb un home. ( Anabel)

La pel·lícula no m’ha sorprès, al principi, perquè ja l’havia vist, però després m’ha agradat perquè ha començat a ser interessant.

Crec que la pel·li ens ha ensenyat com era abans la vida: era molt dura perquè els professors pegaven als alumnes i els nens fumaven perquè els seus pares els deixaven i els hi pegaven. L’Antoine va robar una vegada, crec que l’Antoine té una vida dura perquè la seva mare el tractava malament i no cuidava de la seva família. ( Alima)

A mi la pel·lícula m’ha semblat bé perquè hi ha moltes coses molt interessants. El que m’ha cridat l’atenció és que l’Antoine fuma i beu. El seu somni és que volia anar a la platja a veure el mar i, al final, el seu somni es va complir. ( Francisca)

La pel·lícula “ Els quatre-cents cops” m’ha agradat moltíssim perquè tractava d’un nen que es deia Antoine que tenia una vida no gaire fàcil. L’Antoine té un amic que és molt important per a ell, perquè quan ell té problemes el seu amic, anomenat René, sempre l’ajuda. Jo penso que en F. Truffaut, l’autor d’aquesta pel·lícula, ha captat molt bé la vida de l’Antoine, que al cap i a la fi és el que volia.

Un pla que per a mi va estar molt bé va ser quan l’Antoine està pentinant-se en la còmoda de la seva mare i se’l veu des de molts angles perquè té molts miralls al costat i davant.

La música acompanyava molt bé a la pel·lícula perquè creava una atmosfera d’ambient. A més a més, el final té un aire d’intriga.

En conclusió, aquesta pel·lícula està molt bé perquè és molt original i m’ha encantat!. ( Naomi)

Allò que m’ha impressionat més és que l’Antoine fumava i bevia i, com que era un nen, això em sembla molt estrany. El pare, al principi, era graciós amb l’Antoine però després estricte i li pegava. La mare, al principi, era estricte i, al final, era més carinyosa amb ell perquè l’Antoine l’havia vist fent-se un petó amb un altre home i no volia que li digués al pare. El René és el millor amic de l’Antoine i és qui l’ajuda a fugir de casa.

A més a més, la música m’ha agradat perquè acompanya molt bé a la pel·lícula.

I, per acabar, el final ha estat molt estrany perquè no el vaig entendre molt be. En general, m’ha semblat molt bonica la pel·lícula. ( Patrícia)

Encara que ja hagi vist la pel·lícula, m’ha agradat molt. Em va sorprendre molt com els pares i els mestres tractaven als nens: en primer lloc, els pares deixaven beure i fumar als seus fills, i, en segons lloc, els mestres eren molt estrictes amb ells.

Malgrat que sigui amb subtítols, jo crec que la vam entendre molt bé perquè tots estàvem molt atents al que passava. Em va agradar molt haver anat a la Filmoteca i veure una pel·lícula en versió original. Per a mi, el final de la pel·lícula va ser intrigant perquè va acabar com si hagués una continuació. També va ser un final feliç perquè l’Antoine va aconseguir complir el seu somni. (Kristina)

A mi m’ha sorprès tot i que ja l’havia vist, menys el final. Això m’ha agradat perquè ho pogut fixar-me en més coses.

Jo crec que l’Antoine no té contacte amb els seus pares que haurien de parlar més, em sembla que ell se sent sol. A més a més, si l’haguessin tracta bé des del principi jo crec que l’Antoine no fumaria, ho fa perquè se sent malament perquè estava passant per una situació difícil.

Va ser molt bonic quan l’Antoine estava en el reformatori i el va anar a veure. ( Kenya)

A mi m’ha agradat la pel·li “Els quatre-cents cops” encara que el principi l’havia vist però el final no. L’Antoine fumava i bevia molt i els pares es portaven malament amb ell. Els seus pares l’envien al reformatori i aquí només deixaven entrar a la família. El René volia veure a l’Antoine que tenia moltes ganes de veure’l però no li van deixar. A continuació, en el reformatori, quan jugaven a futbol… ( Breyssi)

Una de les coses que ens ha agradat més de la pel·lícula 400 cops, és el final. Perquè aconsegueix el seu somni, però en el moment de veure el mar, es sent confós perquè no sap que fer. No mostra felicitat, amb tot el que li està passant, no es mostra content… el final és molt obert, poden passar moltes coses, però pensem que el protagonista el que li agradaria és que la seva família l’acollís, també que pogués viure amb el seu amic i que no tornés al centre de menors, perquè si ha de tornar al centre serà molt dur.
Per acabar, opinem que per nosaltres va ser molt sorprenent aquesta pel·lícula, per tots els sentiments que expressa i per com està filmada.

La mateixa tarda de la projecció vam estar a classe comentant tot allò que ens havia cridat l’atenció i veient novament algun fragment del film. Van sortir coses com:

* Ens van cridar l’atenció el tros en que el nen “l’Antoine” se’n va amb la furgoneta de lal policia i es veuen els barrots i les seves mans agafades. Al fons es veien cines, teatres, etc… Tot de molts colors i alegre. En aquest mateix fragment també ens va cridar l’atenció la seva llagrima caient a poc a poc i brillant.

*Ens va agradar com estava filmada des de dalt l’escena d’educació fisica.

*També al final que no se sap quina emoció té i si es que ve algú o esta decebut. Et quedes amb molta intriga.

*També quan està el director de l’escola parlant amb els pares i el professor, aquest li diu que vingui i llavors la càmera se li acosta i el segueix com que té molta por de què li faran . En el seguent pla l’Antoine se’n va cap allà per darrere la camera com de molta por…

El dia 27 de gener els alumnes de l’Escola Cervantes, l’Escola Els Xiprers, l’Escola Espronceda, l’Escola Mestre Morera, l’Escola Rafael Alberti i l’Escola Riera de Ribes assisteixen a la projecció d’ Els quatre-cents cops de François Truffaut (1959) a la Filmoteca de Catalunya.