COMENTARIS DE L’IES FORT PIUS

El personatge és un jove que passa per una etapa difícil ja que els seus pares s’estan separant, així que intenta oblidar els seus problemes familiars endinsant-se en el món del skate; amb l’ajuda del seu amic Jared intenta aprendre els costums dels skaters. Se sent lliure veient els altres patinar a Paranoid Park. Una nit que ell volia anar a Paranoid Park, coneix uns skaters i se’n va amb un d’ells a prendre unes cerveses. Intenten pujar a un tren de mercaderies en marxa quan un guàrdia els descobreix i colpeja a l’Àlex; quan l’Àlex es defensa donant-li un cop amb el monopatí el guàrdia cau a la via i un tren que venia l’aixafa. L’Àlex surt corrent i travessa de nou el pont sense saber què fer. Intenta oblidar el que ha passat, però un dia apareix un policia per l’institut i interroguen tots els skaters per veure si saben alguna cosa del crim. L’Àlex se sent nerviós, culpable i té remordiments.
La amiga de l’Àlex, la Macy, veu que ell té un problema i com no li vol explicar, li diu que faci un diari i li doni a algú per alliberar-se del seu pes. Ell li fa cas, escriu i, un cop acabat, el crema.

COMENTARI DE LA PEL•LÍCULA:

La pel•lícula esta bé però en alguns moments és complicat entendre-la perquè s’explica desordenadament, pels salts de temps cap endarrera i endavant tan forts que hi ha en la pel•lícula (flahsback). Jo crec que això ho fa perquè a Gus van Sant no l’importa tant explicar una història policíaca d’un homicidi i com es resol, com expressar l’emoció o l’estat d’ànim d’un noi que es troba atrapat en una situació que no s’espera.
El personatge de l’Àlex m’ha atrapat des del principi perquè transmet i et fa sentir la sensació de culpabilitat i d’angoixa enorme que viu ell.
La escena que m’agrada és la del pont, quan es posa a caminar de pressa amb el jersei i la caputxa posada, mentre se senten tot de veus que sonen barrejades amb la seva que busca com justificar el què ha passat. Després llança el seu skate al riu tot nerviós i es treu la jaqueta que està tacada de sang, mentre mira tota la estona per darrera i als costats.

Jeefry Quiroz

A mi m’ha agradat la pel•lícula perquè tracta d’un noi de la nostre edat que va a l’Institut, té uns pares amb problemes perquè s’estan separant, aficions i amics, com qualsevol de nosaltres i, de cop i volta, tot es gira i dóna la volta per a ell; deixen de preocupar-li les coses habituals de cada dia i, aquest estat d’ànim que passa desapercebut pels amics, la família i sobretot per la seva nòvia Jennifer, no li passa per alt a la seva amiga Macy. Crec que la pel•lícula també parla del valor de la amistat; gràcies a ella troba la manera de desfogar-se i el camí per sortir-se’n.

Les escenes que més m’han agradat han sigut: quan crema les cartes en el foc vora de la platja, perquè sents que es lliura de tot el que l’hi ha passat i, després, esgotat s’adorm a classe de ciències; l’altre és quan es veu com l’Àlex deixa la Jennifer, amb un primer pla molt expressiu es veu l’enfado i la ràbia que l’hi agafa a ella, mentre se sent una música tota romàntica de vals que acompanya l’escena. S’entén tot sense necessitat de dir ni una paraula; és igual que les pel•lis de cinema mut que es feien abans.

Sara Granada

Paranoid Park és una pel•lícula que mostra un ensurt imprevist en la vida d’un adolescent d’avui en dia. M’atrau el cinema que fa Gus Van Sant i com juga amb els contrastos de llum i les músiques…

Isaac Pallejà

El personatge, personalment m’ha semblat molt ben caracteritzat, és un noi amable, una mica insegur, amb molts amics i reservat. Intenta oblidar el què l’hi ha passat i aconsegueix ocultar l’accident, tot i la dificultat de conviure amb la família, la nòvia i els amics, fins que apareix un policia que investiga l’assassinat i li fa reviure tot de nou. El seu sentiment de por es reflexa molt bé en la escena del pont, quan fugin de les vies del tren, es veuen les llums i se senten els trons de la tempesta que li ve a sobre i que no sap com afrontar: A qui li diu el què ha passat? Com justificar el cop que ha donat? Ha de dir la veritat? Tot al seu voltant està desenfocat i no sap què fer.
Una altra escena que m’ha agradat molt pels trucs del moviment de càmera, és la de l’interrogatori amb el policia. Primer mostra l’Àlex assegut davant del policia i tots dos de perfil comencen a parlar, poc a poc la càmera s’acosta i va girant fins a fer un primer pla de la cara de l’Àlex que aconsegueix que et posis a la seva pell i et sentis tant nerviosa com ho pugui estar ell. Dóna uns sentiments molts forts al veure-la.

Agatha Zucca

Una de les escenes que m’agrada és la dels skaters quan els criden pel megàfon i es van reunint i caminant pel passadís de l’institut. La càmera primer els va enfocant (tenen pinta d’una banda de matons) i després fa un travelling cap enrera.

També és bona l’escena de l’Àlex a la dutxa. S’enfoca el seu cap i els cabells sense que se li vegi la cara, mentre li cau suaument l’aigua per sobre. Però poc a poc, en lloc d’alleugerir-lo, els ocells que l’envolten i el soroll de l’aigua es tornen una pluja intensa i el cant dels ocells es converteix en un crit insuportable. D’aquesta forma expressa l’angoixa sense haver de dir cap frase, ni cap expressió parlada.

Andrea Muñoz

Les escenes que m’agraden són les dels skaters saltant al principi del film, i també la del skater patinant dins del túnel. El moviment de càmera per seguir als patinadors és brutal.

Mireia

Aquesta pel•lícula m’ha agradat. Sobretot l’escena de la dutxa quan es posa les mans a la cara, es gira i es deixa caure relliscant poc a poc recolzat a la paret, mentre apareix un so estrident que l’embogeix. És un pla molt bo, que a mi m’ha agradat molt.

Jefferson Nagua

L’escena que més m’ha agradat és quant estan tots els skaters caminant pel passadís de l’Institut per anar a parlar amb el detectiu.

Leandro

L’escena millor per a mi és quan el noi s’estira panxa amunt al mig del carrer amb el monopatí a sobre, prenent el sol, i arriba la seva amiga Macy. Llavors ell li demani que l’arrossegui amb el monopatí i la càmera els filma fent primer un travelling de costat i després un de front, mentre tots dos conversen. Aquest tors de la pel•lícula té la part del guió més important perquè és quan ella li dóna el consell més important que l’ajudarà a saber què és el que ha de fer.

Juliana

A mi també m’han agradat molt les escenes de l’Àlex quan talla amb la seva nòvia, perquè les imatges només s’acompanyen amb la música i també m’ha recordat les pel•lícules mudes de fa molts anys.

També m’agrada el moviment de càmera en l’escena de l’interrogatori on presenta la situació enfocant la taula que els separa, per després passar per damunt de la taula i enfoca primer al policia i després a l’Àlex. Després amb les preguntes va aprofundint en l’interrogatori a mida que la càmera gira i aprofundeix també en els plans de les cares i desenfocant el fons que els envolta.

Paul Hernández

Comentaris a l’Institut Castellet

És una pel·lícula del director Gus Van Sant que pot interessar especialment per veure com es poden construir i expressar cinematogràficament les dificultats de comunicació i el patiment d’un adolescent. És un film especial en el sentit que sorprèn per algunes escenes molt impactants i perquè tot i que hi ha pocs diàlegs entenem les emocions del protagonista i el seu sofriment per la manera de filmar. Destaquem sobretot els primers plans que transmeten una incomunicació i aïllament del personatge que es manté constant al llarg del film. Els primers plans del rostre ens permeten entrar en el pensament de l’Alex, el protagonista. Els efectes del flou i el nítid reforcen la sensació d’irrealitat i les músiques sovint no s’acoplen al que veiem . El resultat és la sensació que el destí li ha jugat una mala passada.
Cristina Pérez, Aina Coca

Comentaris a l’Institut Ll.Domènech i Montaner

El passat dimarts 25 vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure Paranoid Park. Va estar curiós per dos motius:

1) Vam convidar amablement les classes de 2n A i 2n B, de manera que, per un matí, més d’un 2n d’Eso va poder gaudir dels tallers “Cinema en curs”!

2) Paranoid Park explica una història d’una manera força curiosa… Almenys, no de la manera a la que estem més habituats. Per això resulta un exercici molt interessant per descobrir noves maneres d’expressió. És clar que explicar les coses de forma diferent pot provocar més d’un desconcert….

Anem a veure què hi diuen els implicats:

Dani Aranda

DIRECCIÓ:

A mi l’escena que m’ha agradat més de la pel·licula ha sigut quan estan per dintre d’aquell tub de ciment amb el skate per que tal i com esta filmada amb càmara lenta, tal com patinen, etc…

GUIÓ:

El que més m’ha agradat del guió es quan l’Alex parla sol per que se sent com fa eco, ell se’n penedeix etc…

Judit Llauger

A mi a nivell formal m’ha agradat bastant la pel·lícula, tot i que al principi no l’entenia perquè tirava molt cops enrere però al final quan vaig veure que tot allò era la carta, ho vaig entendre molt millor, jo crec que per nois de la nostra edat aquesta pel·lícula estava bé, perquè també t’ensenyava una lliçó.

A nivell argumental vaig veure que quan estaven a la pista de skate, que ho gravaven des de una càmera d’aquelles no professionals sinó que d’un noi que devia estar per allà i ho feien expressament per que veiéssim que ells es graven quan fan això, també tiraven molt en el passat i feien que ens féssim un lio.

Carmen Felipe

A mi l’escena que m’ha agradat més de la pel·licula ha sigut quan estan patinant, i de fons hi ha música ipnotica i a imatge es veu gravada amb una càmera com aficionada…

El que més m’ha agradat del guió es  que té un argument diferent, bueno l’argument no sinó la forma en que esta gravada la  pel·lícula, es diferent a les pel·lícules que he vist, la forma de expressar-se del director , fa que ha la gent no li agradi..pero aquest no és el meu cas.

Patricia Pacheco

Què m’ha interessat en nivell formal? A mi no m’ha agradat molt, perquè la pel·lícula estava amb el noi, i el noi pensava i s’han anava en un altre lloc, i era una mica de embolic.

Què m’ha interessat a nivell argumental?El nivell del guio, i tot això, esta bé, però l’únic que no m’ha agradat es que estava tota la estona llegint, i no m’ha donava temps de mirar la il·lustració.

Laura Moreno

A nivell formal m’ha interessat la manera de actuar dels actors i els canvis de escenes.

A nivell argumental m’ha interessat menys ja que el guió em sembla senzill i res innovador.