des del CEIP Xiprers expliquen…

400golpes.jpg

A més a més de poder-nos retrobar amb els nostres amics i amigues del Mestre Morera, cosa que ens va fer molta il·lusió, vam poder veure i viure un film molt proper a nosaltres i que d’alguna manera ens va tocar la fibra.

A la sala, potser per la timidesa, no vam dir massa coses, però a l’aula, i després de conéixer més detalls de la pel·lícula i de la biografia de Truffaut, va sorgir un diàleg força ric i interessant. Aquí queden algunes de les opinions que van haver:

“M’ha impressionat com l’Antoine aguanta les “pallisses” de tothom. Només li cau una llàgrima en tota la pel·lícula” (Olmo)

“Em va fer molta gràcia quan els nens es van escapant durant la correguda per la ciutat i queda el profe gairebé sol” (Marcelo)

“L’escena de la platja era molt emocionant perquè veu el mar per primera vegada i ha aconseguit escapar-se” (Nil)

“Em va fer impacte la peli. No m’havia passat mai pel cap que un nen pogués viure d’aquesta manera. Em va encantar l’escena dels coloms” (Elisa)

“Després de veure la pel·lícula penso que nosaltres tenim molta sort” (Ot)

“M’ha impressionat saber que la pel·lícula reprodueix fets viscuts pel seu director” (Maria)

“Tot el que li passava a l’Antoine, i com ho aguantava, m’ha impressionat molt.” (Guarina)

“M’ha agradat molt tota la peli. Era molt curiós el punt de vista a la classe d’educació física.” (Clara)

“El final no m’ha agradat res. No t’explica res.” (Yago)

“M’ha agradat molt la peli i sobretot l’escena on el nen s’equivoca vàries vegades, fent el dictat, va estripant fulls i es queda sense llibreta.” (Majdouline)

Una resposta a “des del CEIP Xiprers expliquen…”

  1. Isabel Diu:

    Hola Xiprers!

    Sóc la Isabel, la mestra del Morera.
    Ja veig que us va impactar molt la pel·lícula. Als del Morera també ens va impactar molt i molt.

    Alguns coincideixen amb el comentari de l’Olmo i destaquen com aguanta sense gairebé plorar. Precisament, perquè no plora gairebé mai, la llagrima que li cau és molt més significativa. No ho creieu?

    Personalment, coincideixo amb el comentari de la Clara. El punt de vista de la classe d’educació física és molt interessant. Cada vegada que veig aquesta escena em fa riure un munt. Als nens i nenes del morera també els hi passa.

    Maria, estic amb tu. També em va impressionar molt saber que el film estava basat en aspectes personals de Truffaut.

    I, Yago, em sorprén molt això que dius! No t’inquieta aquest final? A mi m’inquieta moltíssim. El rostre de l’Antoine quan es gira és molt suggerent.

    Bé, una abraçada ben gran a tots i totes!

Deixa una resposta