Els quatre-cents cops, de François Truffaut (1959)

El dia 4 de febrer els alumnes del CEIP Els Xipers, el CEIP Espronceda, el CEIP Mestre Morera, el CEIP Riera de Ribes assisteixen a la projecció d’Els quatre-cents cops a la Filmoteca de Catalunya.

Cinemaencurs_truffaut

El primer llargmetratge de François Truffaut explica les aventures i desventures de l’Antoine Doinel, un noi de tretze anys que en algunes coses s’assembla molt al mateix Truffaut quan tenia la seva edat. És una pel·lícula molt intensa, plena de vivències i emocions. Aquest és l’espai al bloc per comentar tot allò que us hagi semblat interessant. Esperem la participació de tots!

Una resposta a “Els quatre-cents cops, de François Truffaut (1959)”

  1. Isabel Diu:

    Hola a tothom!

    Sóc la Isabel del CEIP Mestre Morera. M’alegra encetar aquest apartat.
    Personalment, la pel·lícula de Truffaut em va entusiasmar. M’encanta la senzillesa amb la qual s’explica la història.
    Pels nens i nenes de l’escola l’Antoine s’ha transformat en un personatge molt quotidià i a molts d’ells els hi va inquietar el final de la història.
    Un dels nens destacava el següent: “Al final l’Antoine sembla com inquiet, sembla perdut. És com si veure allò que tant desitjava no li produís el que ell esperava. Està fora de lloc.”
    Per deixar endarrera a aquesta angoixa hem començat a escriure cartes imaginant-nos que som l’Antoine i també hem començat a treballar a través de l’expressió corporal escenes que ens imaginem que poden succeir després.
    La veritat és que tots aquests jocs els hi estan agradant molt i impressiona molt veure a alguns imitant els moviments de l’Antoine quan roba l’ampolla de llet o la màquina d’escriure. Són algunes de les escenes que més els hi impresionaven. Aquests treballs podreu veure’ls al nostre bloc molt properament.
    També alguns destaquen que l’Antoine gairebé no plorava. Alguna nena va comentar “si jo fos l’Antoine em passaria plorant de rabia des de la primera escena a la última”.
    A tots els hi sorpren molt l’enteresa del personatge. El que és cert és que la força d’aquest personatge és molt impresionant i amb el grup vam concloure que aquesta força li dona, en gran part, el propi actor.
    Alguna nena va comentar “m’agradaria poder fer una entrevista a l’actor” i preguntar-li com s’ho va preparar, què va suposar fer aquest personatge, si ell s’identificava amb ell. Molts d’ells es preguntaven si encara estava viu Jean-Pierre Léaud.
    Jo no ho sé, algú té la resposta?

    Records a tothom!

Deixa una resposta