Escola Espronceda 2009-2010

Nosaltres Nina i Leo hem gravat els cotxes que passaven per la carretera Barcelona però com feia molt de vent, s’han gravat les fulles que estaven a terra i semblaven que ballessin.

Nosaltres ens esperàvem gravar en una perruqueria, però com vam anar, ens la vam trobar tancada i llavors vam haver de gravar la segona opció. 

Ens ha sorprès, que quan estàvem gravant, un home va passar pel mig.

Ha estat difícil portar l’equip de cinema perquè pesava molt.

Per nosaltres, ha estat emocionant gravar les fulles del terra i veure-les com es movien.

Nosaltres em après ha treballar en equip, ha gravar i ha muntar l’equip de cinema.

Nina i Leo 

Nosaltres hem gravat una perruqueria on es veien les dones treballant (rentant i tallant els cabells).Esperàvem  gravar com tallaven els cabells dels clients, però al final, hem gravat a una dona posant-li “laca” en els cabells,  ja que en aquell moment estava allà. Ens va sorprendre que quan estàvem gravant, una perruquera va atendre a un client i ha quedat, millor del que nosaltres esperàvem.

Per la Rocio i per mi, ha estat difícil enquadrar les perruqueres, perquè la perruqueria era un lloc molt petit i no es podia gravar molt bé, però al final ha sortit bé.

A nosaltres, el què ens ha emocionat és quan les dones li posaven “laca” en els cabells dels clients, perquè semblava que estiguessin posant xampú.

Nosaltres hem après enquadrar i enfocar amb la càmera i ha realitzar un rodatge d’un Minut Lumière.   

Rocio i Angie H.

Nosaltres , Alex i Milena, hem gravat els vehicles , els stops, un autobús… que hi havia a la rotonda del Parc Vallès de Sabadell.

Tots dos ens esperàvem que els cotxes portarien molta pressa i començarien a tocar la botzina. El que ens va sorprendre va ser que va passar per allà un camió molt gran, un autobús, un cotxe de policia…

Ens ha estat difícil muntar el trípode, realitzar un bon pla i fer el so. Ha estat molt emocionant fer un munt de fotografies a tots els companys fent el seu Minut Lumière. I també, que gràcies ha que un camió molt ran va fer la rotonda dues vegades, el nostre Minut ha quedat molt bé.

Nosaltres hem après ha gravar, ha muntar la càmera i el trípode.

 Milena i Alexander

Nosaltres, Ana i Satou, vam gravar el dilluns 30 de novembre, a Barberà del Vallès, les escales mecàniques de la biblioteca Esteve Paluzie. Nosaltres dues, ens esperàvem  que la biblioteca estigués oberta i ens ha sorprès, que només pugés i baixes una persona que era la directora de la biblioteca.

Per nosaltres dues, ha estat difícil muntar l’equip, fer l’enquadrament i el pla, perquè no ho tenim  molt clar.

Ha estat emocionant, fer la gravació.

Hem après a col·laborar en equip i ha realitzar un Mimut Lumière.

Satou i Ana   

Nosaltres Musa i Kevin, hem gravat, l’autobús que arribava a la parada, agafava gent i se n’anava. Esperàvem que l’autobús es quedés més estona i baixés molta gent, però al final, no va ser així.

Ens a sorprès que cada vegada que s’apropava un autobús canviava de direcció, perquè no ho teníem molt ben planificat.

Ha estat difícil portar l’equip de gravació perquè pesava molt i ha estat emocionant gravar, ja que era la nostra primera gravació.

Hem après a treballar en equip hi ha muntar i utilitzar l’equip de gravació.

Musa i Kevin

Nosaltres, Angie i Jiahao, hem gravat al restaurant xinès del Jiahao.

Tots dos vam gravar al tiet del Jiahao tallant pastanagues a la seva cuina, fent un pla de les seves mans.

Nosaltres, ens esperàvem gravar un  pla sencer del cuiner  tallant pollastre a la cuina del restaurant xinès, però al final, vam gravar un pla de les mans tallant pastanagues perquè ens vam adonar que era  més interessant i quedava millor.

A nosaltres, ens ha sorprès com tallava de ràpid les pastanagues i que el cuiner tingués tanta paciència amb nosaltres, ja que nosaltres vam trigar molt en muntar i col·locar la càmera per poder gravar.

Pel  Jiahao i per mi ha estat difícil gravar, ja que la cuina era petita i no cabíem tots. Tan sols, ens vam ficar a dins l’Amara, l’Àlex, Jiahao i Angie C. També ha estat difícil muntar el trípode perquè no ens en recordàvem.

Jiahao i Angie C.

Nosaltres, Eric i Luis, hem gravat l’ocelleria on hi havia una gàbia gran amb molts canaris cantant. S’ha gravat com nosaltres esperàvem, perquè estava molt ben planificat.

Ens ha sorprès el so dels ocells cantant. Ha estat difícil portar el trípode i tot l’equip de gravació. I ha estat molt emocionant quan els ocells estaven cantant i també quan nosaltres estaven gravant.

Em après a fer un bon rodatge, a treballar en equip i també a muntar el trípode.       

Eric i Luís 

Nosaltres hem gravat un oficinista que estava calculant amb la seva calculadora i teclejant les tecles del seu ordinador.
Ens esperaven que tot sortís bé, tal i com ha sortit.
Ens ha sorprès que l’oficinista agafés la calculadora i comencés ha calcular.
A la Lucila i a mi ens ha estat difícil decidir en quin lloc de l’oficina gravar: la sala de juntes, el primer despatx … També ha estat difícil muntar la càmera i el trípode.
Ha estat emocionant entrar a l’oficina perquè hi havia un quadre ben bonic i també perquè en una vitrina hi havia furgonetes i tràilers de joguina.
Em après que no es tan fàcil gravar una pel•lícula, ni tampoc muntar la càmera, el trípode i prendre la decisió d’en quin lloc gravar.

Lucila i Lora

 El quart dia que va venir l’Àlex, ens va preguntar on, quan i per què volien gravar, i també com posaríem el pla.

 Va sortir a la pissarra l’Eric i en Luís i van explicar que gravarien a l’ocelleria una gàbia plena de canaris. L’Àlex els va preguntar on volien col·locar la càmera a prop o lluny de la gàbia, quina hora es faria la gravació, si a la gàbia li donava el sol.

 Després va sortir el Pedro i l’Amara que volien gravar una barberia. Abans volien gravar com es queia un nen d’un gronxador però van veure que era millor la primera opció. Van dir que el dissabte anirien a veure al Ramón José, per visitar la barberia. Ells havien pensat fer el pla davant de l’home.  

L’ Angie i el Jiahao volien gravar el restaurant xinès de la tieta del Jiahao.  L’Àlex va preguntar quina part del restaurant volien gravar i van contestar que ho volien fer a la cuina. Després va preguntar si la cuina era molt gran i com era el restaurant. Per acabar, van explicar què volien al tiet del Jiahao cuinant.

 El Lamin i la Mahawa volien gravar als Mossos d’Esquadra. Volien posar la càmera darrere de la porta del garatge, així podien gravar sense que es vegi la cara ni la matrícula dels mossos.  

 L’Alexandre i la Milena volien gravar la rotonda de la plaça Picasso i posar la càmera a la vorera .

 La Lucila, la Lora i el Alieu, volien gravar el camió del pare de la Lora i la posició de la càmera era a la cabina del remolc.

 Angie Huachisaca i Rocio, volien gravar en una perruqueria i posarien el pla de la càmera al cap d’un client. La Leo i la Nina volien gravar també en una perruqueria i anirien a la mateixa.

 En Musa i en Kevin volien gravar a la parada de l’autobús i posarien la càmera davant de l’autobús quan arribava a la parada.

 I l’última parella, Satou i l’Anna volien gravar les escales mecàniques de la biblioteca de Barberà del Vallès. Volien gravar les persones com pugen les escales.

 Abans d’acabar la classe, vam quedar amb l’Àlex que la setmana vinent aniríem a fer les localitzacions definitives dels nostres minuts.

 Eric i Musa   

Al començament de la classe vam veure una taula plena de bosses. L’Àlex, ens va preguntar perquè servia tot allò, i va fer sortir a un company de classe perquè agafés la bossa més gran de totes. Ell va obrir-la , i l’Àlex ens va dir que allò era un trípode. Després ens va dir que ho muntéssim. Més tard, ens va ensenyar les parts d’un trípode ( tres potes, ganxets i la palanca ).

Tot seguit, vam anar a buscar la bossa més petita, la vam obrir i vam trobar una càmera. Quan la vam veure vam pensar que aquella càmera era massa gran per nosaltres. L’Àlex ens va mostrar la càmera, la bateria i una cinta per poder gravar. Va explicar on i com es posava la bateria i com es posava i es treu la cinta de la càmera.

Després ens va fer treure un altre bossa, en aquella bossa hi havia un pal i ens va preguntar perquè era aquell pal. Ens va dir que era una perxa. Allò servia per aguantar el micròfon perquè no surtís en la gravació. Més tard ens va ensenyar els cascos, i ens va dir que el micro era molt potent. Vam fer una escenificació per saber  que es podia parlar des de molt lluny i semblava que estigues al teu costat.

Tot seguit ens va ensenyar el zoom i l’enfocament de la càmera a la vegada. L’Àlex va posar un exemple per ensenyar-nos quan la càmera feia servir llum solar o llum elèctrica, ja que si no la configuràvem es veia malament.

I així va acabar la nostra tercera classe amb l’ Àlex.

Mahawa, Angie C. i Angie S.

                                                                                                                                                           Creació collages Angie Scarlette