Escola Espronceda 2009-2010

Per començar, vam anar a la classe on fem cinema i ens van dir qui faria de director, càmera, so, claqueta,  script i vam pensar com fer el primer pla. Després de tot això, vam muntar l’equip de càmera, el trípode i el so i vam començar a gravar. Tots ens vam posar molt nerviosos però a la cara dels nostres companys vam veure l’ il·lusió. La Lucila, que era la càmera en aquest pla, estava supernerviosa i li tremolaven les mans quan movia la càmera, doncs ella no estava segura de si mateixa i volia abandonar, però l’Àlex li va dir que ho faria bé. La directora, que era la Satou, estava molt segura de si mateixa i va donar suport a la Lucila. El primer pla ens va costar molt de fer,  el vam repetir catorze vegades. El fet de repetir-ho tantes vegades ens va servir per agafar confiança en nosaltres mateixos i que tot anés més ràpid en els següents plans. Quan vam acabar el primer pla, vam sortir fora de l’escola per poder gravar com la Nina marxava de l’escola.  Novament ens van repartir els càrrecs, aquest cop, la Lucila feia de directora i el Musa de càmera. Al Musa, li va costar molt gravar aquest pla,  perquè la Nina era molt alta, i ell portava la càmera a les espatlles i havia de caminar darrere d’ella. Ho vam gravar unes cinc vegades, però al final li va sortir bé. Al tercer pla, el director era el Musa i la càmera era la Satou i la sonidista era la Lucila. El pla el vam repetir poques vegades, unes dues o tres vegades, ja que nosaltres estàvem més confiats. Al pla final, la Rocío estava molt emocionada perquè li  tocava fer el seu paper. La Rocío ho va fer molt bé i la Nina també. En resum,  l’últim pla és el que ens va sortir més bé i al final ens ha quedat la nostra pel·lícula molt bé.        

Rocío, Musa, Kevin, Lucila, Jose, Nina, Satou

Primer de tot, vam baixar a l’aula d’audiovisuals a esmorzar i després vam posar-nos a pensar on situaríem la càmera.  Al final, vam decidir que la posaríem en un cantó de la classe. A partir d’aquell moment, ens van repartir les feines i vam començar a muntar la càmera, el trípode i la resta de l’equip cinematogràfic. A l’hora de gravar, el nostre actor principal, en Luís estava un mica nerviós. La primera presa, vam haver de repetir-la  vàries vegades, però al final ens va quedar bastant bé. La segona presa, estàvem una mica confosos perquè no ho teníem gaire clar, però amb l’ajuda de l’Àlex ens vam sortir . A la tercera presa, ja estàvem una mica cansats, però amb moltes ganes de treballar. Quan  ja havíem acabat, estàvem molt orgullosos de la nostra feina. Quan vam veure la nostra pel·lícula, vam pensar que tant esforç va valer molt la pena.

 
Mahawa, Milena, Lora, Alexander, Amara i Luís