FILM FINAL

Tots els alumnes de sisè, us volem deixar un Link on podeu veure la nostra pel·lícula ” Canvi de Papers “. Si cliqueu sobre la foto, la podreu veure.

portada-definitiva

 

INSTITUT FRANCÈS

El Dimarts, vam anar a l’Institut Francès de Barcelona per fer la presentació del nostre film final ” Canvi de papers “. Allà estàvem un munt d’escoles per compartir la feina que hem fet al llarg del curs. I per sorpresa nostre, va venir el Canal Quatro a gravar-nos a tots. Estàvem molt contents perquè molta gent ens va veure a les notícies d’aquest canal. Aquí us deixem el vídeo que va sortir.

AGERMANAMENT A LA FIRA DEL CAVALL

El dijous 13 de maig, els alumnes de l’escola Espronceda vam fer l’agermanament amb la nostra escola germana Mestre Morera de Barcelona. Primer de tot, vam preparar un pícnic al Parc Central del Vallès, on tots els de la classe col·laboràvem portant menjars del nostre país. Quan vam arribar al Parc Central, vam posar les tovalles sobre un banc i i vam col·locar els nostres deliciosos menjars. Ho vam fer tot amb molta voluntat i ens vam posar molt nerviosos quan arribaren.. Tots junts, ens vam presentar, després nosaltres vam ensenyar i explicar els nostres plats i tot seguit vam agafar plats, coberts i ¡¡¡¡Bone Appetite!!! Tots els plats van tenir èxit, i després de posar-nos les botes ens vam anar a jugar una bona estona. Un grupet de noies, jo inclosa, vam marxar a la fira amb l’autorització de la Mar. Allà, vam acariciar els cavalls i ens vam fer moltes fotos. Quan acabàrem, vam marxar al parc. Allà, Eric, Amara i Denia estàvem fent una guerra de peus als gronxadors. A les dotze del migdia, la Mar i en Javier ens van cridar per anar a fer el taller a la Fira del Cavall. Quan vam arribar ens esperava un home expert en cavalls que semblava un cowboy. Ell ens va explicar què havíem de fer per tenir confiança en el nostre cavall. Per aconseguir-ho s’havia d’acariciar al cavall, no cridar-li, saltar ni córrer perquè els cavalls s’espanten fàcilment. Mentre estàvem allà, va venir l'”InfoK” per gravar-nos. Van entrevistar a la Milena i a dos alumnes del Mestre Morera. Tots ens vam alegrar molt perquè al dia següent , sortiríem a les notícies del Club Supertres.

Quan es va acabar el nostre taller, tots junts vam anar a dinar. Però vam tenir molta mala sort perquè es va posar a ploure i tots corrents cap a l’escola.

Quan vam arribar, estàvem xops. Ens vam posar a jugar a la classe i abans que marxessin els nens del Mestre Morera els hi vam donar un regal que havíem preparat per recordar el nostre agermanament. I a les 16:30h vam marxar cap a casa.

 Lucila


LA QUÈ M’ESPERA

El divendres per la tarda, el grup 2, vam gravar la nostra espera. Nosaltres, normalment, per la tarda entrem a les 15:00 hores però  perquè ens donés temps de gravar havíem d’entrar abans d’hora. La Mar i l’Àlex, els nostres mestres de cinema, ens van reunir a la sala d’audiovisuals i allà ho vam planificar tot. A la primera pressa, va ser la directora l’Angie Carolina, el càmera el Pedro, el sonidista el Lamin i l’actriu l’Angie Huachisaca. En aquesta pressa ens va sortir mes o menys bé . Després, vam sortir al carrer per gravar la segona pressa, aquesta havíem de fer-la bé perquè. Vam trigar molt perquè vam tenir moltes errades. A la tercera pressa, ens ho vam passar molt bé, perquè el Pedro era actor i quan estàvem gravant,  va caure amb els peus a sobre d’un bassal i tots rèiem, però ell també. La quarta pressa, vam fer-la ràpidament perquè ja era l’hora de la sortida.

Nosaltres, vam arribar tard a l’escola perquè quan es va acabar de gravar, havíem de recollir tot el material i després anar-nos-en cap a casa. Va ser una tarda molt esgotadora.

 Angie H., Angie C., Eric, Pedro, Lamin, Alieu i Ana.

LA NOTA MALEÏDA

Per començar, vam anar a la classe on fem cinema i ens van dir qui faria de director, càmera, so, claqueta,  script i vam pensar com fer el primer pla. Després de tot això, vam muntar l’equip de càmera, el trípode i el so i vam començar a gravar. Tots ens vam posar molt nerviosos però a la cara dels nostres companys vam veure l’ il·lusió. La Lucila, que era la càmera en aquest pla, estava supernerviosa i li tremolaven les mans quan movia la càmera, doncs ella no estava segura de si mateixa i volia abandonar, però l’Àlex li va dir que ho faria bé. La directora, que era la Satou, estava molt segura de si mateixa i va donar suport a la Lucila. El primer pla ens va costar molt de fer,  el vam repetir catorze vegades. El fet de repetir-ho tantes vegades ens va servir per agafar confiança en nosaltres mateixos i que tot anés més ràpid en els següents plans. Quan vam acabar el primer pla, vam sortir fora de l’escola per poder gravar com la Nina marxava de l’escola.  Novament ens van repartir els càrrecs, aquest cop, la Lucila feia de directora i el Musa de càmera. Al Musa, li va costar molt gravar aquest pla,  perquè la Nina era molt alta, i ell portava la càmera a les espatlles i havia de caminar darrere d’ella. Ho vam gravar unes cinc vegades, però al final li va sortir bé. Al tercer pla, el director era el Musa i la càmera era la Satou i la sonidista era la Lucila. El pla el vam repetir poques vegades, unes dues o tres vegades, ja que nosaltres estàvem més confiats. Al pla final, la Rocío estava molt emocionada perquè li  tocava fer el seu paper. La Rocío ho va fer molt bé i la Nina també. En resum,  l’últim pla és el que ens va sortir més bé i al final ens ha quedat la nostra pel·lícula molt bé.        

Rocío, Musa, Kevin, Lucila, Jose, Nina, Satou


LA FALSIFICACIÓ

Primer de tot, vam baixar a l’aula d’audiovisuals a esmorzar i després vam posar-nos a pensar on situaríem la càmera.  Al final, vam decidir que la posaríem en un cantó de la classe. A partir d’aquell moment, ens van repartir les feines i vam començar a muntar la càmera, el trípode i la resta de l’equip cinematogràfic. A l’hora de gravar, el nostre actor principal, en Luís estava un mica nerviós. La primera presa, vam haver de repetir-la  vàries vegades, però al final ens va quedar bastant bé. La segona presa, estàvem una mica confosos perquè no ho teníem gaire clar, però amb l’ajuda de l’Àlex ens vam sortir . A la tercera presa, ja estàvem una mica cansats, però amb moltes ganes de treballar. Quan  ja havíem acabat, estàvem molt orgullosos de la nostra feina. Quan vam veure la nostra pel·lícula, vam pensar que tant esforç va valer molt la pena.

 
Mahawa, Milena, Lora, Alexander, Amara i Luís

ANEM A LA FILMOTECA DE CATALUNYA

El primer que vam fer aquell dia va ser caminar, caminar i caminar fins que vam arribar a l’estació de tren dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat, per poder arribar a Barcelona. Havíem de passar més de deu parades. Quan finalment vam arribar a Barcelona, vam caminar fins a una plaça que hi ha davant de la Filmoteca. Allà vam esmorzar. Jo i les meves companyes, vam conèixer a altres nenes d’altres col·legis que també fan el projecte de cinema.

Després d’una estona, vam poder entrar a la Filmoteca. Aquesta era molt gran i estava plena de nens d’altres escoles. Abans de veure la pel·lícula, unes noies molt agradables, ens van explicar unes quantes coses sobre la pel·lícula. La pel·lícula que vam anar a veure es titulava “ Els quatre-cents cops ” de  François Truffaut. Estava filmada en blanc i negre i era en versió original amb subtítols en castellà. A més a més, la pel·lícula era molt maca i a mi em va agradar moltíssim. La veritat, no costava gens ni mica llegir cada frase perquè estava al mateix ritme que jo anava llegint. Al final de la pel·lícula, les noies de la filmoteca ens van explicar coses sobre la pel·lícula i també vam comentar-la i van deixar fer preguntes a totes les escoles.

Més tard, ens vam haver d’anar a dinar a un parc. Allà, vam estar fent fotos, coneixent a unes altres escoles, etc… Jo i les meves companyes de classe van continuant parlant amb les altres escoles i li vam preguntar que si els hi havia agradat la pel·lícula i moltes altres coses. Ens vam quedar una bona estona allà, però després ens vam haver d’acomiadar de les altres escoles perquè va començar a ploure. Quan estàvem al tren, vam aprofitar que teníem mitja hora de trajecte  fins a Sabadell per fer un travelling en el tren. Hi ha quedat molt xul·lo.

Quan vam arribar a l’estació però havíem d’anar cap a l’escola, i quan vam arribar, tots en vam anar cap a casa.

Milena 

LES PRÀCTIQUES EXPERIMENTALS

Ja hem publicat les nostres Pràctiques Experimentals al bloc! Per veure-les només heu de fer clic aquí.

REFLEXIONEM A CINEMA

Tota la classe de sisè, hem reflexionat sobre la nostra feina al llarg de tot el primer trimestre i part del segon. A la pissarra de la classe de cinema, hem escrit tot el que hem après a cinema i el que cal que millorem per poder fer millor les tasques que comporten un rodatge.

Aquí us mostrem les nostres reflexions. Esperem que al llarg del tercer trimestre millorem en tot i que us ho puguem explicar.

img_04462

MININEMOS

Nosaltres, Amara, Pedro i Ramon José,  hem gravat a l’ocelleria un aquari ple de peixos de colorins.

Nosaltres quan vam gravar, pensàvem que a la gravació sortirien més peixos, però quan vam començar a gravar van sortir molt pocs. A nosaltres ens va sorprendre el fons de l’aigua que era de color blau molt intens i els peixos que eren de molts colorins i ressaltaven molt.

El més complicat, ha estat muntar la càmera i fer l’enquadrament , perquè el què volíem gravar estava molt alt i l’Àlex ens va haver d’ajudar perquè no arribàvem.

Nosaltres hem après a gravar un primer pla i fer un Minut Lumière. Un dels meus companys, l’Amara, va aprendre a ser el millor sonidista de la classe.

Pedro, Amara i Ramón José