Escola Espronceda 2009-2010

Nosaltres, Amara, Pedro i Ramon José,  hem gravat a l’ocelleria un aquari ple de peixos de colorins.

Nosaltres quan vam gravar, pensàvem que a la gravació sortirien més peixos, però quan vam començar a gravar van sortir molt pocs. A nosaltres ens va sorprendre el fons de l’aigua que era de color blau molt intens i els peixos que eren de molts colorins i ressaltaven molt.

El més complicat, ha estat muntar la càmera i fer l’enquadrament , perquè el què volíem gravar estava molt alt i l’Àlex ens va haver d’ajudar perquè no arribàvem.

Nosaltres hem après a gravar un primer pla i fer un Minut Lumière. Un dels meus companys, l’Amara, va aprendre a ser el millor sonidista de la classe.

Pedro, Amara i Ramón José

Nosaltres Nina i Leo hem gravat els cotxes que passaven per la carretera Barcelona però com feia molt de vent, s’han gravat les fulles que estaven a terra i semblaven que ballessin.

Nosaltres ens esperàvem gravar en una perruqueria, però com vam anar, ens la vam trobar tancada i llavors vam haver de gravar la segona opció. 

Ens ha sorprès, que quan estàvem gravant, un home va passar pel mig.

Ha estat difícil portar l’equip de cinema perquè pesava molt.

Per nosaltres, ha estat emocionant gravar les fulles del terra i veure-les com es movien.

Nosaltres em après ha treballar en equip, ha gravar i ha muntar l’equip de cinema.

Nina i Leo 

Nosaltres hem gravat una perruqueria on es veien les dones treballant (rentant i tallant els cabells).Esperàvem  gravar com tallaven els cabells dels clients, però al final, hem gravat a una dona posant-li “laca” en els cabells,  ja que en aquell moment estava allà. Ens va sorprendre que quan estàvem gravant, una perruquera va atendre a un client i ha quedat, millor del que nosaltres esperàvem.

Per la Rocio i per mi, ha estat difícil enquadrar les perruqueres, perquè la perruqueria era un lloc molt petit i no es podia gravar molt bé, però al final ha sortit bé.

A nosaltres, el què ens ha emocionat és quan les dones li posaven “laca” en els cabells dels clients, perquè semblava que estiguessin posant xampú.

Nosaltres hem après enquadrar i enfocar amb la càmera i ha realitzar un rodatge d’un Minut Lumière.   

Rocio i Angie H.

Nosaltres , Alex i Milena, hem gravat els vehicles , els stops, un autobús… que hi havia a la rotonda del Parc Vallès de Sabadell.

Tots dos ens esperàvem que els cotxes portarien molta pressa i començarien a tocar la botzina. El que ens va sorprendre va ser que va passar per allà un camió molt gran, un autobús, un cotxe de policia…

Ens ha estat difícil muntar el trípode, realitzar un bon pla i fer el so. Ha estat molt emocionant fer un munt de fotografies a tots els companys fent el seu Minut Lumière. I també, que gràcies ha que un camió molt ran va fer la rotonda dues vegades, el nostre Minut ha quedat molt bé.

Nosaltres hem après ha gravar, ha muntar la càmera i el trípode.

 Milena i Alexander

Nosaltres, Ana i Satou, vam gravar el dilluns 30 de novembre, a Barberà del Vallès, les escales mecàniques de la biblioteca Esteve Paluzie. Nosaltres dues, ens esperàvem  que la biblioteca estigués oberta i ens ha sorprès, que només pugés i baixes una persona que era la directora de la biblioteca.

Per nosaltres dues, ha estat difícil muntar l’equip, fer l’enquadrament i el pla, perquè no ho tenim  molt clar.

Ha estat emocionant, fer la gravació.

Hem après a col·laborar en equip i ha realitzar un Mimut Lumière.

Satou i Ana   

Nosaltres Musa i Kevin, hem gravat, l’autobús que arribava a la parada, agafava gent i se n’anava. Esperàvem que l’autobús es quedés més estona i baixés molta gent, però al final, no va ser així.

Ens a sorprès que cada vegada que s’apropava un autobús canviava de direcció, perquè no ho teníem molt ben planificat.

Ha estat difícil portar l’equip de gravació perquè pesava molt i ha estat emocionant gravar, ja que era la nostra primera gravació.

Hem après a treballar en equip hi ha muntar i utilitzar l’equip de gravació.

Musa i Kevin

Nosaltres, Angie i Jiahao, hem gravat al restaurant xinès del Jiahao.

Tots dos vam gravar al tiet del Jiahao tallant pastanagues a la seva cuina, fent un pla de les seves mans.

Nosaltres, ens esperàvem gravar un  pla sencer del cuiner  tallant pollastre a la cuina del restaurant xinès, però al final, vam gravar un pla de les mans tallant pastanagues perquè ens vam adonar que era  més interessant i quedava millor.

A nosaltres, ens ha sorprès com tallava de ràpid les pastanagues i que el cuiner tingués tanta paciència amb nosaltres, ja que nosaltres vam trigar molt en muntar i col·locar la càmera per poder gravar.

Pel  Jiahao i per mi ha estat difícil gravar, ja que la cuina era petita i no cabíem tots. Tan sols, ens vam ficar a dins l’Amara, l’Àlex, Jiahao i Angie C. També ha estat difícil muntar el trípode perquè no ens en recordàvem.

Jiahao i Angie C.

Nosaltres, Eric i Luis, hem gravat l’ocelleria on hi havia una gàbia gran amb molts canaris cantant. S’ha gravat com nosaltres esperàvem, perquè estava molt ben planificat.

Ens ha sorprès el so dels ocells cantant. Ha estat difícil portar el trípode i tot l’equip de gravació. I ha estat molt emocionant quan els ocells estaven cantant i també quan nosaltres estaven gravant.

Em après a fer un bon rodatge, a treballar en equip i també a muntar el trípode.       

Eric i Luís 

Nosaltres hem gravat un oficinista que estava calculant amb la seva calculadora i teclejant les tecles del seu ordinador.
Ens esperaven que tot sortís bé, tal i com ha sortit.
Ens ha sorprès que l’oficinista agafés la calculadora i comencés ha calcular.
A la Lucila i a mi ens ha estat difícil decidir en quin lloc de l’oficina gravar: la sala de juntes, el primer despatx … També ha estat difícil muntar la càmera i el trípode.
Ha estat emocionant entrar a l’oficina perquè hi havia un quadre ben bonic i també perquè en una vitrina hi havia furgonetes i tràilers de joguina.
Em après que no es tan fàcil gravar una pel•lícula, ni tampoc muntar la càmera, el trípode i prendre la decisió d’en quin lloc gravar.

Lucila i Lora