La meva experiència com a director d’equip a l’hora de gravar el meu minut, ha sigut realment una experiència única, una experiència intensa ja que en el moment d’apretar el botó per començar a gravar comences a tenir una mica de por, i per què aquesta por? Molt simple, perquè en una mil·lèsima de segon et passen pel cap una sèrie de qüestions com per exemple: Em donarà temps  en un minut de plasmar el que jo vull ? Sortirà tot bé ? Serè sorprès per algun imprevist? Doncs aquesta mena de preguntes són les que em van passar pel  cap a l’hora d’haver de fer el meu minut Luimière.

Realment estava molt nerviós ja que aquesta pràctica només es pot realitzar un cop, surti com surti, la qual cossa la far ser una pràctica única i especial. També he de dir que sincerament no m’ho esperava que arribés a patir aquestes sensacions durant el moment del meu rodatge.

M’ha agradat moltíssim poder tenir l’oportunitat de dirigir un minut Lumière , el qual ha sigut fantàstic gràcies a la col·laboració i entusiasme, i ganes de treball de l’equip de rodatge els quals també són víctimes dels nervis a l’hora d’haver de fer “Rec”.

Kevin Sànchez

Hem començat els Minuts Lumière.
En primer lloc hem visionant les vistes Lumière. Els germans Lumière van ser els inventors del cinema. Van començar a fer els primers films a partir dels seus coneixements fotogràfics. Van inventar el cinematògraf que permetia veure una sèrie de fotos que juntes creaven moviment. Acabava de néixer el cinema! Amb aquest aparell es podia filmar i projectar.

Les Vistes Lumière ens van descobrir el valor que pot tenir un pla, totes les coses que hi poden passar, com s’inicia i com es tanca. Filmaven plans  de cinquanta segons: passat aquest temps, s’acabava la seva pel·lícula! Ens vam fixar en què triaven a l’hora de filmar, quan decidien començar a fer girar la manivela. Després de veure les vistes Lumière vam començar a  pensar en els nostres possibles Minuts:  idees amb coses quotidianes, la majoria professions, oficis, accions, espais de treball, transports… i d’alguna manera lligat amb allò que ens envolta.

La idea del minut s’ha de treballar amb temps anant a  l’espai on volem gravar per veure les accions, la llum en diferents moments del dia, parlar amb les persones que volem que hi surtin, demanar permisos si cal gravar en espais com estacions, o fàbriques. Veure les possibilitats d’aquests espais, fer-ne fotos o vídeos i parlar-ne a classe amb els altres companys. La preparació del minut és la clau perquè l’atzar ens jugui a favor i gravem exactament allò que havíem pensat i si sorgeix alguna cosa més que enriqueixi el minut. Cal tenir en compte que sigui interessant  tant per nosaltres com per a l’espectador. En algunes idees inicials l’acció era molt monòtona i observant l’entorn vam poder contemplar i  descobrir altres accions més completes i vam decidir canviar d’enquadrament o redefinir l’acció. En la majoria de casos l’ambient formava part de la bellesa del minut. De fet, encara que tinguis les accions pensades per al teu minut, un cop estàs en el lloc, l’espai i les persones et donen més idees i quan fas la prova decideixes fer canvis valorant per exemple què queda fora de l’enquadrament, si hi ha elements que és interessant integrar, coses que en un primer moment potser no ens hi havíem fixat.

El desenvolupament del pla depèn de les accions, de l’enquadrament i també (i molt especialment) del moment que decidim pitjar el botó per començar. En aquest moment comences a tenir una mica de por, i per què aquesta por? Perquè en una mil·lèsima de segon et passen pel cap una sèrie de qüestions com per exemple: Em donarà temps  en un minut de plasmar el que jo vull ? Sortirà tot bé ? Serè sorprès per algun imprevist? Abans de fer un Minut Lumière no t’imagines que puguis arribar a posar-te tan nerviós, ningú  no s’espera arribar a patir aquestes sensacions… En el moment que has de rodar, et vas posant més i més nerviós, i és una experiència única, molt difícil d’explicar.

Decidir en quin moment començar i acabar és crucial, tot i que tant el director com l’ajudant de direcció poden “regalar” alguns segons depenent de l’acció (si creiem que és interessant per al minut). Durant el Minut no podem modificar cap paràmetre : enquadrament, profunditat de camp, llum, color, òptica.

La primera pràctica que vam fer a Cinema en curs va ser sobre un projecte fotogràfic anomenat “Espais buits” el qual tractava en que aconseguíssim captar i fotografiar els espais buits del nostre entorn basant-se en una sèrie d’objectius.

Primer de tot vam comentar a classe aquest projecte amb els nostres professors, els quals ens van passar una sèrie de fotografies i quadres fets per fotògrafs i pintors  i que també vam comentar coses com ara les sensacions que ens produïen aquelles imatges, el moment del dia i la posició de la càmera, la sensació que potser volia captar el fotògraf o pintor, etc.

Aquests són exemples de les fotografies/pintures que vam veure :

(Félix Vallotton)                          ( Walker Evans)                                 (Stephen Shore)

Un cop comentat tots aquests aspectes fotogràfics vam començar una pràctica amb l’objectiu de començar a posar en pràctica tot allò après sobre els espais buits. Aquesta pràctica la vam començar buscant aquests espais en el nostre centre (l’IES Castellet) amb intenció de fer fotografies semblants a les dels fotògrafs o almenys amb les mateixes intencions a l’hora de fotografiar el que nosaltres consideràvem un espai buit.

Fotografies de les pràctiques al nostre centre:

Un cop fetes les fotografies, les vam comentar a classe per saber si havíem captat bé l’idea dels conceptes d’espais buits. Tot seguit vam començar una practica fotogràfica d’espais buits, però de forma individual i pel nostre entorn (els nostres pobles).Va ser complicada perquè encara no ens havíem familiaritzat amb el concepte espai buit  (en el que seria) fora del centre. Tot i així vam aconseguir fer fotografies molt bones de diverses localitats i d’interiors i exteriors. Les vam comentar tots junts a classe.

Fotografies de les pràctiques individuals dels nostres entorns:

Gràcies a aquest projecte hem après molts aspectes a l’hora de fotografiar un espai, ja que abans simplement fèiem la foto sense tenir en compte la llum, el fet d’evitar que objectes treguin protagonisme a l’escenari o el fet de prestar atenció als límits de l’enquadrament.

Processos i aprenentatges:

-Vam haver d’observar l’enquadrament i els seus voltats, la fotografia havia d’estar ven enquadrada i sense objectes pel mig que agafessin el protagonisme.

-També havíem de buscar un angle, i que estigués recte.

-Havíem de tenir en compte la llum, ja que això feia que la foto sortís cremada o no. A més a més, una exposició o una altra determinava la sensació que generava l’espai (a vegades lluminós, a vegades en penombra)

-L’hora del dia en la qual fèiem la foto que determina el color de la llum (la temperatura de color) i  les ombres….

– L’alçada de la càmera era molt important ja que la perspectiva de la foto si esta més amunt, mes avall, cap a un costat o cap a l’altre feia que la foto fos diferent. Tant si agafàvem una mica més de sostre, com si agafàvem més de terra. Son perspectives molt diferents i fins i tot ens poden arribar a fer sentir diferents sentiments.

Kevin Sànchez

Hola a tots,
aquest curs a l’institut Castellet som una  bona colla que farem Cinema en curs.
Ens voleu conèixer?

Jo em dic Joan Martínez Urango, sóc del Pont de Vilomara, m’agrada molt el món del cinema i penso que fer Cinema en Curs m’ajudarà a saber més coses d’aquest tema. En un futur, m’agradaria dedicar-me al cinema o a la televisió.

Em dic Melania González, sóc de Castellgalí. He escollit aquest itinerari perquè trobo que és una bona oportunitat per aprendre més coses sobre el cinema, el treball en grup i per  millorar la competència lingüística. M’agradaria estudiar llengües o periodisme.

Em dic Thais Blasco Couto, sóc de Sant Vicenç de Castellet,  vaig triar aquest itinerari perquè el vaig trobar molt interessant. Considero que Cinema en Curs és una gran oportunitat per a mi tenint en compte que en un futur vull dedicar-me al món de la televisió.

Em dic Clàudia Berenguer i visc a Sant Vicenç de Castellet. Aquest any participo en el projecte Cinema en curs perquè crec que ajudarà molt a obtenir coneixements interessants sobre el món del cinema i aspectes que s’hi vinculen com per exemple la fotografia.

Em dic Queralt Guilella Casas i visc a Sant Vicenç de Castellet. Vaig escollir aquest itinerari perquè m’agrada molt el cinema i crec que ens ajudarà molt en el treball en grup. També estudio Anglès. En un futur m’agradaria estudiar llengües.

Em dic Marta Ramos Lozano i visc a Sant Vicenç de Castellet. He triat aquest itinerari perquè m’agrada el món de les càmeres, i vull aprendre a manejar-les. M’agrada molt el món de l’esport per això faig hoquei patins, hip hop i breack dance. De gran m’agradaria dedicar-me a l’esport..

Em dic Aina Bricollé Guilella i visc a Sant Vicenç de Castellet. Tinc ganes de començar aquesta nova experiència, ja que ens han dit que és una bona manera de conèixer nous conceptes, saber com és el treball en grup, agafar una càmera, prendre decisions i altres aspectes que m’han cridat l’atenció.

Em dic Tamara Caparrós Mesa i visc a Sant Vicenç de Castellet. Tinc 17 anys. M’agrada molt mirar la tele i la fotografia. He escollit aquest itinerari perquè crec que és una cosa nova i que s’ha de viure, a més així descobreixo més a fons el món de les càmeres, que m’encanta.

Jo sóc el Pau Polo Gubianas i tinc 15 anys. Visc a Sant Vicenç de Castellet.  M’agrada molt dormir i veure la tele. Participo en el projecte de Cinema en Curs perquè crec tinc curiositat per  aprendre coses prou interessants.

Jo sóc la Marta Solà Fargas i tinc 15 anys. Toco el violí  i faig anglès. Visc al Pont de Vilomara, tinc una germana gran que té 17 anys. M’agradarà fer el projecte de Cinema en Curs perquè disfruto fent fotos i els meus companys de cursos anteriors me n’han parlat molt bé.

Em dic Xavi Navarro Fernàndez. Tinc 14 anys,i m’agrada molt conduir el quad per la muntanya.Tinc dues gosses molt guapes.Vaig escollir aquest itinerari perquè de sempre m’ha agradat el cinema. De gran m’agradaria ser guionista d’alguna serie d’humor o programa.

Jo sóc la Melissa Alcaraz i tinc 16 anys faig hip-hop, però sempre m’he dedicat a la rítmica, visc al Pont de Vilomara i faig aquest projecte perquè sempre m’han agradat les arts.

Sóc la Patricia Pérez Romero, m’agrada molt el món de la televisió i tot el que aporta.
Des de petita em vaig trobar davant de càmeres i sempre he tingut certa atracció cap aquest món, malgrat tot, no he tingut mai l‘oportunitat de saber com fer servir una càmera professional tot i que he estat amb gravacions com a actriu i model.

Sóc la Lorena Martos López, tinc 15 anys i visc a Castellbell i el Vilar. M’ agrada tot el món de l’esport i el que hi estigui relacionat .. M’ he apuntat a aquest itinerari perquè em sembla molt interessant saber com fer funcionar una càmera professional i aprendre més sobre el cinema.

Em dic Samuel Nogués i  visc a Monistrol de Montserrat. Tinc 15 anys, m’agrada molt el futbol i jugo al FC Vicentí. M‘interessa molt el món de la televisió, ser periodista de  l’esport m’agradaria molt. Espero aprendre moltes coses en el taller de Cinema en curs.

Em dic Miriam Gaspar, tinc 15 anys i visc a Castellbell i el Vilar. M’agrada molt escoltar música i anar al cinema. He escollit aquest itinerari perquè penso que està molt bé el projecte de cinema en curs per aprendre més coses sobre aquest tema.

Em dic Alba Monereo, i visc a Castellbell i el Vilar. M’agrada molt tot el que està relacionat amb música i també amb el món de la fotografia. En un futur m’agradaria estudiar alguna carrera relacionada amb periodisme. Em sembla interessant el taller de Cinema en curs per poder saber fer servir una càmera professional i saber més sobre el món audiovisual.

Em dic Kevin Sànchez, i visc al Pont de Vilomara i Rocafort. M’he apuntat en aquest intinerari perquè des de sempre m’ha agradat el món de les arts, ja que practico break dance, dibuix, i canto en un grup musical.Aquest itinerari m’ha semblat molt interessant ja que tracta sobre cinema i fotografia, activitats que  des de sempre m’han agradat molt.

Em dic Esther Moreno, i visc a Marganell. M’he apuntat a aquest itinerari perquè tinc curiositat per tot aquest tema del cinema, les càmeres, fotografía etc. I perquè crec que és el millor itinerari per a mi. Ballo hip hop i m’agrada el món de la música.

Em dic Sílvia Moratonas i tinc 15 anys, visc a Sant Vicenç de Castellet i m’he apuntat a l’itinerari on es fa cinema en curs, ja que m’ha cridat l’atenció perquè m’agrada treballar en grup, i a part també tinc com a objectiu aprendre molts coneixements sobre el món del cinema.

Esperem que us agradin els nostres treballs.