Presentació de “Camins” a la Filmoteca de Catalunya

Bon dia,

Ens fa molta il·lusió ser a la Filmoteca amb vosaltres i presentar la nostra pel·lícula.

Us explicarem alguns detalls del procés de creació.

Vam voler treballar sobre la transformació emocional del nostre personatge després de rebre la notícia que el seu millor amic ha decidit marxar a entrenar i estudiar a un altre lloc. És un procés de creixement emocional que vam definir en 4 fases.

– en la primera sent ràbia, està confús, enfadat;

– en la segona passa a la decepció, la soledat i la reflexió;

– en la tercera madura, fa aquest creixement emocional, descobreix que té la capacitat d’afrontar-ho, de comprendre al seu amic alhora que connecta amb ell mateix;

– i en la quarta mostrem que segueix endavant, que es refà.

Vam pensar com expressar cinematogràficament aquestes fases a partir de les categories, els visionats, les localitzacions, la llum,

– Mentre fèiem el guió vam tenir la idea que el diàleg tingués lloc en un trajecte i que en el moment que l’Èric diu a l’Àlex que se’n va, l’Àlex es quedés en la foscor, fent-ho coincidir amb un túnel. Per aquesta idea de llum tan potent ens van inspirar els fragments de “35 Roms” de Claire Denis i “Los condenados” d’Isaki Lacuesta.

– Per mostrar el malestar i confusió vam decidir treballar primer amb els plans ràpids del món des del tren i després amb el personatge entre la gent i els elements interposats, també amb la utilització del so molt fort.

– Pel moment de reflexió, quan fa el dol i ho paeix, vam decidir treballar molt amb la llum i les hores del dia. Mostrar els espais habituals del personatge: primer el poble (per la digressió), després l’institut, els espais on va a pensar, etc.

– Ens vam plantejar sobre si mostrar o no el comiat dels dos amics i vam decidir que sí. És un moment fort i no volíem que quedés sentimentalista. Vam decidir treballar amb la distància. També vam decidir que no volíem acabar el film amb el comiat, sinó amb el personatge reprenent la seva vida.

Per planificar ens vam inspirar en un fragment d’”Innisfree” de José Luis Guerin de la categoria de “fils”: la càmera i el noi s’allunyen en sentit invers, fent més gran la distància que els separa i més petit el personatge.

Pel filnal vam decidir fer una panoràmica cap als arbres, inspirats per “La soledat del corredor de fons” de Tony Richardson i un moviment de “Los Muertos” de Lisandro Alonso.

En la concepció global del film i en el rodatge van ser molt importants els moviments de càmera, ja que estan molt relacionats amb els moments claus del film i les diferents fases de l’estat emocional de l’Àlex.

Vam encarar el rodatge de tres maneres diferents.
– el rodatge de seqüències planificades amb fotografies o amb vídeo.

– el rodatge de plans a partir d’un llistat de possibles idees per la digressió (de la tarda a la nit) i el pas del temps que en el mateix rodatge buscàvem com realitzar.
– i finalment el rodatge dels anomenats “plans lliures” o “solts”, que no tenien lloc assignat al film: plans d’arbres, la lluna, núvols… Alguns van acabar sent molt importants en el muntatge de la digressió, el pas del temps, o el món entre seqüències.

Des de la concepció global del film vam donar molta importància al tractament de la llum i les metereologies. Sempre estàvem atents i reaccionàvem al vent, els núvols, la pluja, l’arc de Sant Martí o una increïble tempesta de llamps i trons.

Durant el guió havíem parlat molt de com ens agradaria tenir pluja i vam tenir molta sort!

Hi ha seqüències especialment complicades i riques de construir en el muntatge

En el tren quan l’Èric diu a l’Àlex que ha decidit marxar. És una seqüència decisiva del film:
Entraven en joc molts elements:
– Les relacions de mirades entre els personatges
– La llum i els moments d’ombra
– El moment de foscor produït per l’entrada al túnel
– Traslladar l’emoció del personatge als plans del món a través dels ritmes, les relacions entre plans oberts i tancats, la velocitat, les llums i els colors, perquè cada vegada fos més ràpid i crear la sensació de confusió del personatge.

En el pas del temps i la digressió vam rodar els plans sense saber-ne l’ordre, ni quins estarien finalment al muntatge. Els vam visionar i anar ordenant a partir de diferents criteris: la llum, la continuïtat entre plans i la meteorologia i les relacions de moviment.

En la seqüència dels cotxes interposats vam treballar a partir del moviment dels cotxes en primer terme al començar i a l’acabar els plans. Estan muntats per “jump cut”, és a dir fer talls sobre el mateix pla, com en els fragments d’”Els nois de Fengkuei” i “Finals d’agost, principi de setembre”.

El so ha estat clau a l’hora d’expressar les emocions del personatge i la seva relació amb el món. Això ho vam tenir present en el guió, en la concepció global, en el rodatge i en el muntatge.

En la seqüència inicial volíem un silenci absolut de manera que aconseguíssim que només s’escoltessin els sons que feia el personatge. Volíem expressar la soledat amb el so.

Durant el muntatge, vam treballar el so per construir algunes seqüències. Les campanades, per exemple, ens van servir per construir l’espai, relacionar els plans i crear el temps.

En la seqüència dels amics al tren, el so tenia un paper emocional i el treball del muntatge sonor va ser especialment complex. Vam haver de combinar diferents fons sonores per aconseguir-ho.

Un altre element sonor és la música. Passo la paraula al Kevin, que la va compondre i interpretar

Per el pas del temps vaig utilitzar una guitarra acústica ja que el so el trobava molt adequat.
La melodia es va desenvolupant a poc a poc a partir de quatre notes que acaben generant uns acords i un ritme més intens que coincideix amb el moment que comencen les meteorologies (el pla de les fulles amb vent). A partir d’aquest moment les meteorologies van fent-se més presents a nivell sonor mentre la melodia es va recollint amb el personatge: és com si la meteorologia prengués el relleu. Al final torna a sonar quatre notes soltes. Vam enregistrar-ho amb una grabadora i jo tocaba mirant la seqüencia.

Pel final vaig compondre una melodia que no fos ni trista ni molt alegre, com correspon a l’emoció matisada del personatge. Vaig pensar en una estructura amb dos temes. La guitarra fa l’harmonia i també la base rítimica. Vaig pensar que es podien afegir més instruments i compartir la interpretació amb més companys. Vam integrar el piano i el violí, i el baix tocat per un professor. Per enregistrar-ho ho vam fer per pistes diferents grabant individualment cada instrument.

Fer un film entre tantes persones (20 directors, 20 càmeres, 20 sonidistes, 20 muntadors, etc.) és difícil però, al fer-ho, hem après a treballar en grup, a tenir paciència, a prendre i argumentar decisions junts, aportant idees per arribar a un consens entre tots.
Ens ha agradat poder passar per tots els càrrecs, hem après a desenvolupar-los tots i també moltes altres coses del cinema i la fotografia . Ens fixem en detalls i tries que mai no havíem vist abans. Ara quan vas al cinema no pots veure la pel·lícula “tranquil” (entre cometes), ara et fixes en tot: enquadrament, exposició, els límits del pla, els moviments, etc .
Esperem que el film us hagi agradat. Ens il·lusiona que l’hagueu mirat amb interès i ens complaurà molt rebre les vostres preguntes.

 

Emocions després d’un llarg treball

Dos mesos de feina han valgut la pena, finalment hem projectat el curtmetratge en una de les sales de Cinema més importants, la Filmoteca de Catalunya. Va ser un gran privilegi poder visionar, escoltar, valorar i fer preguntes dels diferents films dels altres centres d’arreu de Catalunya que fan Cinema en Curs.

Nervis i altres emocions que estaven en joc mentre esperàvem  que la nostra pel·lícula es projectés en una pantalla de cinema. Un cop van començar tothom estava il·lusionat i amb moltes ganes de veure els films d’uns i altres, mentre que nosaltres estàvem impacients per veure el nostre i perquè les deu escoles que estaven allà veiessin tot el treball fet després de dos mesos de gravació i decisions preses. Tot i que hi havien nens i nenes de primària, això no va impedir que tinguessin igual o més coneixements del cinema que nosaltres. Després que s’acabés de projectar el nostra film, ens tocava sortir  davant de 250 persones a explicar les dificultats, emocions i les il·lusions que havíem experimentat en gravar un film. Quatre centres més ja havien visionat i comentat el seu film i ja ens féiem una idea de com seria. Érem 20 alumnes que ocupàvem tota la filera de davant drets, de cara el públic: la Marta, el Joan, el Samu, la Melania i el Kevin eren els que en nom de tots explicaven com havia anat a l’hora de fer el guió, l’estructura, rodatge, muntatge i so en el film final. Si algú ho sabia podia omplir l’explicació, si creia que era necessari completar algun detall important del treball fet ho feia. Tots havíem participat en el procés.

Tot seguit vam donar pas a les preguntes que ens van fer els alumnes de l’Escola Xiprers. Estàvem nerviosos perquè no sabíem què ens preguntarien, podien ser preguntes molt concretes o molt obertes i potser no ens sortiria la resposta, però com que ho teníem tot tan clar i n’havíem parlat tant dels temes que ens podien preguntar, ens va sortir prou bé. Volem donar també les gràcies els alumnes de l’escola Xiprers  que ens van felicitar i donar l’enhorabona per la feina que havíem fet.

En definitiva, va ser una experiència nova, diferent, emocionant, que no la pot viure qualsevol! Plens de nervis, tensió i il·lusió per fer la presentació.

Aina Bricollé i Marta Solà

 

Ja hem rodat el film final! Primeres fotografies

 

Des del 5 de maig fins al 23 de maig hem estat rodant el film!!! Ha estat una experiència diferent, complicada, però molt molt intensa amb un resultat boníssim!

En els rodatges hi han hagut nervis en el moment de pitjar el botó per començar a gravar. Nervis pel so, nervis perquè s’escapava la llum que volíem en el pla, per l’última panoràmica que ens agradava tant, perquè  en alguns moments  teníem gana i era molt tard. Però sobretot també estem contents perquè hem pogut prendre les nostres pròpies decisions en cadascun dels càrrecs que hem tingut i se’ns han acceptat.

Com es pot veure en les fotos de making off  la concentració de l’equip era bàsica   perquè tot anés bé. Tot va ser molt especial perquè mentre rodàvem vam tenir molts canvis de temps que creaven un moment màgic  per contemplar i gravar. Ens ha agradat molt fer de càmera i dirigir un pla perquè no havíem tingut mai l’oportunitat de fer-ho. Poder interpretar i conèixer el funcionament d’una càmera com aquesta quin privilegi!!!  L’alegria de veure el resultat d’un pla  amb moltes preses no es pot explicar fàcilment, però se sent i ho revius quan el muntes.

No cal que parlem de posar la teva pròpia música i interpretar-la al ritme de les seqüències que es van succeint fins al final.

Aquí teniu doncs alguns d’aquests moments tan especials  fent cinema i que gairebé no te n’adones mentre passen però que recordarem sempre per la intensitat amb què els hem viscut!!!

 

PRÀCTIQUES CENTRALS

Ja podeu veure les nostres pràctiques centrals aquí. Vam fer tres equips de rodatge i sis de muntatge. A la pàgina de Visionats podeu veure els fragments i categories que anem treballant.

PRÀCTICA CENTRAL GRUP 1

La nostra idea era tenir diferents plans perquè el personatge ens mostrés les emocions que volíem transmetre com per exemple tristesa, soledat, decepció, angoixa, abandonament, etc. Vam triar el lloc en relació amb les emocions que havíem decidit mostrar a l’espectador i com que la Torre del Breny va ser una opció en què es podia transmetre aquesta  idea de tranquil·litat, soledat.. Va ser finalment una localització triada per la pràctica central. Tot seguit, vam començar a decidir quines categories volíem fer per la seqüència i com treballar cada pla. Les que teníem més clares van ser les de Mirades, Elements interposats, ja que treballàvem amb el món i el personatge i són les que s’ajustaven més a les emocions.

Per saber quins plans es podien fer vam anar tot un matí a la localització, d’aquesta manera podíem observar els plans més adequats per la història de la nostra pràctica central.

RODATGE

En  arribar a la localització vam repartir-nos les diferents tasques que hi ha en un equip de rodatge. Després ja vam començar a muntar la càmera pel primer pla que era una panoràmica amb elements interposats. Tot i que ja ho teníem clar, a l’hora de fer proves amb la panoràmica vam poder acabar de decidir amb què volíem començar el pla, si amb el món o directament amb el personatge. I finalment es va triar l ‘opció de començar i acabar el pla amb el món. Va ser el pla més complicat de tot el rodatge pel fet que va caldre molta coordinació entre tots els membres de l’equip i per la difícultat del moviment que havia de fer la càmera en el seguiment de la panoràmica. Havia de ser un moviment suau en entrar el personatge i en sortir, i no va ser gens fàcil. Una altra dificultat va ser el so, ja que havia de fer un seguiment del personatge. I per últim, també va ser complicat dirigir l’actor per l’entrada que havia de fer en el pla, tots els gestos i els moviments.

Pel següent pla volíem que els elements interposats formessin part de l’inici del pla, cosa que ens permetia un primer desenfocament del personatge i tot seguit canviar l’enfocament, i tenir el personatge nítid. Una de les dificultats d’aquest pla va ser un imprevist en el so ambiental perquè s’hi sentia una màquina de segar molt persistent. Ho vam resoldre en el muntatge agafant el so d’una altra presa.

El tercer pla ens interessava captar la direcció de la mirada del personatge a través del reflex del riu. El so d’aquest pla al principi va ser bastant bo per la qual cosa vam aprofitar i vam gravar més estona de pla  del que havíem previst per desprès poder aprofitar-lo a l’hora de muntatge.

Tot seguit vam fer una panoràmica en vertical que anava des de la imatge  del reflex del tren a l’aigua fins a la via del tren on  podem observar la sortida del tren en pla. Va ser bastant difícil per les diferències d’horari en que passava el tren, això ens va dificultar el temps i la llum que teníem per acabar de rodar els altres plans.

I per acabar , l’últim pla que era el més tancat sobre el personatge. En aquest últim pla volíem que l’espectador notés la diferència de temps entre el començament de la seqüència fins al fina d’aquesta, és a dir,des del començament  que li tocava el sol de cara durant uns segons, fins que va marxar el sol.

Vam poder gaudir d’una llum ESPECTACULAR durant el rodatge. Gràcies això vam poder fer un seguit de plans lliures, com per exemple varis plans amb els núvols i uns altres dels avions i el del tren.

Cada grup de muntatge va muntar aquests plans creant versions diferents de ritme, de so, d’entrada, de sortida, etc.

El tema de l’any !!!

Ja ens han presentat el tema de l’any: “El personatge i el món”.

Per començar, vam  fer una pluja d’idees sobre què enteníem per “El personatge i el món”.

Van sortir moltes idees i les vam dividir en dos grups: aquelles que fem nosaltres i aquelles que passen en el món.

Aquelles que fem nosaltres:

últim dia en un lloc, explorar l’espai, els trajectes en tren, anar a un lloc, records, viatjar amb cotxe, autobús, vaixell, els desplaçaments caminant, les vistes segons les finestres, obrir o tancar portes i finestres (això produeix canvi d’ambients sonors), relació interior-exterior…

Aquelles que passen en el món:

el nostre entorn, la foscor i les ombres, les olors, les sensacions, el cant dels ocells, la platja, la muntanya,  reflex de les llums dels cotxes a la nit i de dia, sorolls de cotxes, pedregades, trons i llamps, les ombres, el silenci, el so de la nit, carrers de nit, sons que et tranquil·litzen, llums de carrer de nit, la boira, el canvi de la boira al sol, la gent als carrers (com hi estan, com es mouen, com van vestits), les estrelles i la llum, la pluja, la neu, les estacions (adonar-te que ha canviat l’estació), les transformacions dels llocs i espais, llums i espais, llums i records, diferents llums del dia sobre un mateix lloc, sortida i posta de sol, el vent, la sensació de les temperatures…

Aquestes són algunes de les idees que vam tenir, estàvem tots molt participatius i vam explicar, també, moltes sensacions que ens transmetien alguns llocs de quan érem petits i d’ara que ja no en som tant.

Estem molt il·lusionats amb aquesta pràctica i tenim moltes ganes de gravar vídeos i editar-los.

Joan Martínez i Marta Solà.

 

Estrena dels Minuts Lumière a l’Institut

El 22 de desembre estrenem els 20 Minuts Lumière a l’Institut. Aviat els estrenarem també al bloc!