Author Archives: ssalat

Emocions després d’un llarg treball

Dos mesos de feina han valgut la pena, finalment hem projectat el curtmetratge en una de les sales de Cinema més importants, la Filmoteca de Catalunya. Va ser un gran privilegi poder visionar, escoltar, valorar i fer preguntes dels diferents films dels altres centres d’arreu de Catalunya que fan Cinema en Curs.

Nervis i altres emocions que estaven en joc mentre esperàvem  que la nostra pel·lícula es projectés en una pantalla de cinema. Un cop van començar tothom estava il·lusionat i amb moltes ganes de veure els films d’uns i altres, mentre que nosaltres estàvem impacients per veure el nostre i perquè les deu escoles que estaven allà veiessin tot el treball fet després de dos mesos de gravació i decisions preses. Tot i que hi havien nens i nenes de primària, això no va impedir que tinguessin igual o més coneixements del cinema que nosaltres. Després que s’acabés de projectar el nostra film, ens tocava sortir  davant de 250 persones a explicar les dificultats, emocions i les il·lusions que havíem experimentat en gravar un film. Quatre centres més ja havien visionat i comentat el seu film i ja ens féiem una idea de com seria. Érem 20 alumnes que ocupàvem tota la filera de davant drets, de cara el públic: la Marta, el Joan, el Samu, la Melania i el Kevin eren els que en nom de tots explicaven com havia anat a l’hora de fer el guió, l’estructura, rodatge, muntatge i so en el film final. Si algú ho sabia podia omplir l’explicació, si creia que era necessari completar algun detall important del treball fet ho feia. Tots havíem participat en el procés.

Tot seguit vam donar pas a les preguntes que ens van fer els alumnes de l’Escola Xiprers. Estàvem nerviosos perquè no sabíem què ens preguntarien, podien ser preguntes molt concretes o molt obertes i potser no ens sortiria la resposta, però com que ho teníem tot tan clar i n’havíem parlat tant dels temes que ens podien preguntar, ens va sortir prou bé. Volem donar també les gràcies els alumnes de l’escola Xiprers  que ens van felicitar i donar l’enhorabona per la feina que havíem fet.

En definitiva, va ser una experiència nova, diferent, emocionant, que no la pot viure qualsevol! Plens de nervis, tensió i il·lusió per fer la presentació.

Aina Bricollé i Marta Solà

 

L’experiència del meu minut

La meva experiència com a director d’equip a l’hora de gravar el meu minut, ha sigut realment una experiència única, una experiència intensa ja que en el moment d’apretar el botó per començar a gravar comences a tenir una mica de por, i per què aquesta por? Molt simple, perquè en una mil·lèsima de segon et passen pel cap una sèrie de qüestions com per exemple: Em donarà temps  en un minut de plasmar el que jo vull ? Sortirà tot bé ? Serè sorprès per algun imprevist? Doncs aquesta mena de preguntes són les que em van passar pel  cap a l’hora d’haver de fer el meu minut Luimière.

Realment estava molt nerviós ja que aquesta pràctica només es pot realitzar un cop, surti com surti, la qual cossa la far ser una pràctica única i especial. També he de dir que sincerament no m’ho esperava que arribés a patir aquestes sensacions durant el moment del meu rodatge.

M’ha agradat moltíssim poder tenir l’oportunitat de dirigir un minut Lumière , el qual ha sigut fantàstic gràcies a la col·laboració i entusiasme, i ganes de treball de l’equip de rodatge els quals també són víctimes dels nervis a l’hora d’haver de fer “Rec”.

Kevin Sànchez