PRÀCTICA CENTRAL GRUP 1

La nostra idea era tenir diferents plans perquè el personatge ens mostrés les emocions que volíem transmetre com per exemple tristesa, soledat, decepció, angoixa, abandonament, etc. Vam triar el lloc en relació amb les emocions que havíem decidit mostrar a l’espectador i com que la Torre del Breny va ser una opció en què es podia transmetre aquesta  idea de tranquil·litat, soledat.. Va ser finalment una localització triada per la pràctica central. Tot seguit, vam començar a decidir quines categories volíem fer per la seqüència i com treballar cada pla. Les que teníem més clares van ser les de Mirades, Elements interposats, ja que treballàvem amb el món i el personatge i són les que s’ajustaven més a les emocions.

Per saber quins plans es podien fer vam anar tot un matí a la localització, d’aquesta manera podíem observar els plans més adequats per la història de la nostra pràctica central.

RODATGE

En  arribar a la localització vam repartir-nos les diferents tasques que hi ha en un equip de rodatge. Després ja vam començar a muntar la càmera pel primer pla que era una panoràmica amb elements interposats. Tot i que ja ho teníem clar, a l’hora de fer proves amb la panoràmica vam poder acabar de decidir amb què volíem començar el pla, si amb el món o directament amb el personatge. I finalment es va triar l ‘opció de començar i acabar el pla amb el món. Va ser el pla més complicat de tot el rodatge pel fet que va caldre molta coordinació entre tots els membres de l’equip i per la difícultat del moviment que havia de fer la càmera en el seguiment de la panoràmica. Havia de ser un moviment suau en entrar el personatge i en sortir, i no va ser gens fàcil. Una altra dificultat va ser el so, ja que havia de fer un seguiment del personatge. I per últim, també va ser complicat dirigir l’actor per l’entrada que havia de fer en el pla, tots els gestos i els moviments.

Pel següent pla volíem que els elements interposats formessin part de l’inici del pla, cosa que ens permetia un primer desenfocament del personatge i tot seguit canviar l’enfocament, i tenir el personatge nítid. Una de les dificultats d’aquest pla va ser un imprevist en el so ambiental perquè s’hi sentia una màquina de segar molt persistent. Ho vam resoldre en el muntatge agafant el so d’una altra presa.

El tercer pla ens interessava captar la direcció de la mirada del personatge a través del reflex del riu. El so d’aquest pla al principi va ser bastant bo per la qual cosa vam aprofitar i vam gravar més estona de pla  del que havíem previst per desprès poder aprofitar-lo a l’hora de muntatge.

Tot seguit vam fer una panoràmica en vertical que anava des de la imatge  del reflex del tren a l’aigua fins a la via del tren on  podem observar la sortida del tren en pla. Va ser bastant difícil per les diferències d’horari en que passava el tren, això ens va dificultar el temps i la llum que teníem per acabar de rodar els altres plans.

I per acabar , l’últim pla que era el més tancat sobre el personatge. En aquest últim pla volíem que l’espectador notés la diferència de temps entre el començament de la seqüència fins al fina d’aquesta, és a dir,des del començament  que li tocava el sol de cara durant uns segons, fins que va marxar el sol.

Vam poder gaudir d’una llum ESPECTACULAR durant el rodatge. Gràcies això vam poder fer un seguit de plans lliures, com per exemple varis plans amb els núvols i uns altres dels avions i el del tren.

Cada grup de muntatge va muntar aquests plans creant versions diferents de ritme, de so, d’entrada, de sortida, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *