Escola de Bordils 2009-2010

El passat, 1 de juny, vam presentar el nostre film final (que podeu veure a l’apartat film final) a altres nois i noies que com nosaltres han participat en el taller de Cinema en curs. L’estrena del curt va ser a L’Institut Francès de Barcelona.

També volem presentar-lo en el nostre bloc i us convidem a què el veien a l’apartat de film final.

PRESENTACIÓ DEL CURT

CAMINS, SILENCIS I SOMRIURES

Vam començar la història del nostre curt amb una pluja d’idees que va ocupar tota la pissarra. La idea que vam triar va sorgir d’una vivència viscuda a la classe feia poc. Un company havia marxat al país dels seus pares, Gàmbia. Com que feia pocs dies que havia passat, ho teníem molt proper i recordàvem molt bé les emocions viscudes.

Els protagonistes de la nostra història serien dos amics, el que marxa i el que es queda. Per a la seva creació cada un del 25 alumnes que som va proposar una o més característiques que podien tenir els personatges.

La història es va dividir en sis seqüències que a l’hora del rodatge van ser cinc. De cada una decidírem, on passaria, a quina hora del dia gravaríem per la llum que volíem, l’estat emocional de les actrius i com se sentien en cada seqüència.

Per les localitzacions, com que Bordils és un poble molt bonic, teníem molts espais per triar. Havíem de pensar molt bé les localitzacions perquè s’identifiqués i lligués amb les emocions que havien de sentir els personatges.

Durant uns dies anàvem portant fotos per comentar-les a classe i anàvem fent propostes de localitzacions però no va ser fins a la planificació amb la Meritxell, la nostra intervenant, que vam anar als llocs escollits i ho acabàrem decidir.

Al llarg de tot el curs, hem anat veient diferents extrets que ens han servit i inspirat a l’hora de decidir els plans i els moviments de la càmera, alguns d’ells són:

“Innisfree” ens va inspirar a l’hora de fer el moviment emocional.

“Males Terres” que ens va ajudar molt en les panoràmiques tant per presentar l’espai com en el descentrament.

“On és la casa del meu amic” i “L’estiu d’en Kikujiro” a l’hora de fer els plans/contraplans en el lloc especial i en l’habitació i

“Pobre de mi” a la presentació dels personatges quan van en bici. Primer es veu tot en flou, tot i que no tant com en la pel·lícula i a mida que es van acostant les protagonistes es va veient més nítid fins que al final se’ls hi veu totalment la cara.

Una tasca difícil va ser triar les actrius perquè molta gent volia actuar. Cada un de nosaltres va respondre a dues preguntes: Quin nen o nena crèiem que es sabria posar a la pell dels protagonistes i si volíem o no fer d’actrius o extres i perquè. Llegint el que havíem escrit tots ens va semblar que la Irene i la Mar sabrien interpretar els personatges. Com hem pogut comprovar en el rodatge i el resultat final, pensem que la decisió va ser justa i encertada.

Cada grup va gravar la seqüència que havia planificat i durant el rodatge, els alumnes hem fet tots els càrrecs, han estat rotatius: Director, ajudant, càmera, sonidista, script, claqueta i foto fixa). D’aquesta manera hem acabat de conèixer totes les feines d’un rodatge.

Vam rodar durant dos dies i un matí. Cada grup va sortir a gravar la seqüència que havia planificat.

Com tots sabem aquest any a cinema en curs el tema principal és el moviment de càmera, és per això que a la nostra pel·lícula des del començament els hem tingut en compte.

En el nostre curt els tràvelings, els plans/contraplans i les panoràmiques són molt importants.

A l’hora de gravar els tràvelings vam haver de buscar un cotxe prou gros i que les portes de darrera s’obrissin lateralment. Un cop superat aquest obstacle havíem d’aconseguir que la conductora del cotxe anés a la mateixa velocitat de les actrius. El fet de no gravar so era un gran avantatge, podíem parlar i donar indicacions a les actrius.

Les panoràmiques ens han servit molt per presentar l’espai que gravàvem. Les vam haver de repetir unes quantes vegades ja que ens semblava que no ens sortien prou perfectes.

Els plans/contraplans els vàrem treballar força sobretot per poder relacionar l’amiga amb la protagonista. Ens van ser molt útils a l’hora del muntatge.

En acabar de gravar-ho tot, va arribar el moment de fer el muntatge. Teníem molt material gravat i per tant moltes possibilitats tant amb els tràvelings com amb els pla/contraplà. Podíem triar quins posàvem o quins quedaven millor. El que va ser difícil va ser decidir els plans que tallàvem o els que posàvem perquè el muntatge funcionés.

Al final com que el curt durava més del temps establert vam haver de suprimir alguns plans i altres els vam haver de retallar. Ens va saber greu per la gent que els havia gravat però ens han explicat que en totes les pel·lícules passa que es graven plans o seqüències que després no es munten.

Triar la música tampoc ha estat fàcil ja que teníem moltes opcions. En descartàrem moltes començant per les més comercials o conegudes i d’altres perquè no sabíem el que volia dir la lletra o no era adequada per a la nostra història. La mestra de música de l’escola, ens va buscar unes quantes músiques que després nosaltres vam escollir.

Només quedava decidir el títol i déu n’hi do!! Vam fer un munt de propostes, una altra vegada la pissarra plena d’idees. Analitzàrem començant a eliminar les que no ens agradaven. En vam suprimir molts de macos però donaven pistes del que passava.

Com que no ho teníem clar i ja era hora d’acabar la classe ho vam deixar per l’endemà tornar-ne a parlar fins que vam decidir: Camins, silencis i somriures.

Pensem que ha valgut la pena l’esforç que hem fet durant tot el procés i estem molt contents del resultat final, també del que hem fet durant el rodatge del curt i durant tot el taller de cinema en curs.

Alumnes de sisè

Curs: 09-10

Dimarts, 8 de juny 2010

Avui, dimarts 8 de juny, la Marta, l’Anna, la Carme i jo, hem anat a Barcelona a una entrevista al programa “Digues Com” de COM Ràdio. L’entrevista seria referent al taller de cinema que hem estat fent a l’aula durant aquest curs.

Hem sortit de l’estació de Bordils, direcció Barcelona, a les 9:20h del matí. Durant el trajecte la Carme ens ha dit que hauríem d’agafar el Metro, per anar a l’edifici de la Maternitat, on hi ha els estudis de COM Ràdio. També hem repassat algun text, per recordar tot el procés del taller, i així poder-nos expressar millor a l’hora de parlar pel micròfon.

Quan hem arribat al destí, l’estació de Sants, hem pujat escales i hem corregut passadissos fins trobar la línia tres del Metro. Hi hem pujat i ens hem dirigit cap a les Corts.

Un cop fora de l’estació hem preguntat a un home si sabia cap on era el camp del Barça, i ens ha dit que tot recte. Hem seguit la direcció indicada fins a trobar l’edifici de la Maternitat, just al costat del Camp Nou.

Quan ja hem estat situats, hem mirat els bars i cafeteries del voltant per mirar si trobàvem la gent que ens acompanyaria a l’entrevista: 3 ex-alumnes de Cinema en Curs, de l’IES Bellvitge, 2 intervenants del taller i les directores del curs.

Tota la colla hem entrat als estudis de COM Ràdio i ens ha rebut la responsable de producció, que es cuida de programar l’entrevista i que tot vagi coordinat. Ens hem dirigit cap a la sala on es faria l’entrevista, però com que en Miquel Giménez encara no havia arribat hem anat a la sala d’espera. (en Miquel és el locutor del programa)

Mentre ens esperàvem per ser entrevistats, en Pablo, l’intervenant del Fort Pius, ens ha tirat floretes del nostre film i també li hem resolt algunes preguntes que tenia sobre el curt.

Llavors, encara en espera, se’ns ha despertat la curiositat per veure com funcionava la sala de control del programa i com es coordinaven amb la peixera, en Pep, l’intervenant del Mestre Morera, que ens sabia una mica més que la resta, ens ha explicat de manera molt breu com funcionava i també com anava els aparells de la sala de control.

No havien passat ni dos minuts que ha arribat la directora del programa DIGUES COM i ens ha fet una xerrada, ens ha dit que estiguéssim tranquils i que el locutor només ens preguntarien coses que ja sabíem.

Tot seguit ha arribat en Miquel, i hem entrat a la peixera per fer la entrevista, la que ens havia rebut, ens ha dividit en dos grups i ens ha col·locat a la taula per fer l’entrevista.

A mi m’ha tocat el segon torn, juntament amb la Carme, la Núria, la Marta, l’Anna, en Pablo i en Pep.

Quan no ens tocava parlar estàvem asseguts a les cadires de dins el plató, per així poder escoltar el programa.

Quan ens ha tocat el torn, que era de mitja hora, ha començat l’entrevista la Carme, i l’havia de tancar en Pablo però no hi ha hagut temps suficient.

Durant l’entrevista m’ha preguntat quina era la meva pel·lícula preferida, li he contestat que cap, perquè no vaig gairebé mai al cinema, però li anava a respondre Camins, silencis i somriures, que és el film que hem gravat els alumnes de Bordils.

M’ha encuriosit que el locutor preguntés coses del cinema en general i no del taller: preguntava quina pel·lícula t’agradava més, que havies après durant el taller, però no preguntava de què anava la pel·lícula que havíem fet, que ens havia semblat el taller, en què ens havíem inspirat, quins paràmetres havíem utilitzat,…

No m’ha agradat gens que als nens ens digués pollastres, ho trobo una mica despectiu.

He trobat que el locutor no tenia gaire clar de què anava aquest taller, es pensava que estava relacionat amb el cinema actual, però la veritat és que no, durant el curs hem treballat des dels minuts Lumière fins el film final, treballant aspectes bàsics en el cinema; però alhora fent llengua i també treballar en equip.

Sortint de l’entrevista, hem tornat a fer el recorregut, però aquesta vegada al revés, ens hem aturat a Sans a fer un mos.

Amb la panxa ben plena hem tornat cap a Bordils.

M’ha agradat molt anar a la ràdio, perquè he vist tot el funcionament i he pogut estar dins un plató. M’ha fet molta il·lusió anar amb Metro, perquè era una experiència nova per mi.

Crec que aquest dia em quedarà a la memòria per sempre.

Guillem

COM RADIO – PROGRAMA “DIGUES COM”

A ¼ de 10, ja érem tots quatre a l’estació. El meu estat emocional, eren només nervis però sobre tot, alegria. A mesura que el temps anava passant, els nervis també anaven marxant, perquè ja m’anava fent a la idea del que seria tot allò, de ben segur que seria un gran dia on aprendria coses sobre la ràdio. Quan el tren es va aturar a l’estació de Sants, vaig al·lucinar, aquella estació era immensa, per allà hi passava l’AVE, els ferrocarrils de Catalunya(que per cert aquell dia feien vaga), el metro i el tren. Ja hi havia estat alguna vegada, però no ho recordava del tot bé.

Per arribar a l’edifici de la Maternitat, que era on estava ubicada la ràdio, vam agafar el metro, tant en Guillem com jo, no havíem utilitzat mai aquest mitjà, aquella seria la primera vegada. Em va sorprendre que el metro anés tant ràpid. Abans, no m’havia fet a la idea de la velocitat en què aniria, de la gent que hi hauria, si seria gran o petit, ni el recorregut que faria… Havíem deixat una parada i ja venia l’altre, allò era continu, havies d’estar ben atent. També em va sorprendre que cada dos minuts, aproximadament, en passés un.

Vam baixar a la parada de les Crts, de la línea verda. A prop d’aquest edifici on anàvem, al Maternitat, hi havia el Camp Nou, que tampoc l’havia vist mai de fora.

Per allà a prop hi havia un bar, hi vàrem trobar la Laia i la Núria, en Pablo i en Pep que són dos intervanants, a tres noies que l’any passat havien fet Cinema en Curs, de l’IES Bellvitge, i a la seva mestre, érem 12!

Al costat de l’edifici de la Maternitat hi havia un institut: Les Corts, el seu edifici era molt bonic i possiblement força antic.

Un cop vàrem ser dins de l’edifici de la Maternitat ens vàrem fer esperar dins d’un a sala que des d’aquesta, es veia el plató de ràdio en directe, i la persona que controlava el so i les músiques. El locutor que presentava el programa i el que hi havia controlant es feien gestos, per si una trucada durava massa, quan faltava perquè s’acabés el programa…

Nosaltres aniríem a una sala on gravaríem el programa, DIGUES COM” que era en fals directe i que s’admetria el dissabte de 4 a 6. Quan vam entrar a la sala on es gravava el programa, em va sorprendre perquè hi havien vidres i podies veure els altres plató de gravació que hi havia al final del passadís.

A la sala on es va gravar el programa, només hi havia 6 micròfons més el del locutor. Vàrem fer 2 torns. Mitja hora cada grup. Jo, em pensava que ens preguntaria més coses sobre el taller de Cinema en Curs, però ens varen preguntar coses de pel·lícules en general. Amb les coses que teníem per explicar!!

En acabat de la ràdio vàrem tornar a agafar el metro per anar fins a l’estació de Sants. Allà, vàrem buscar un bar – restaurant per anar-hi a dinar. Aquest que havíem trobat era com un bufet lliure. En acabat de menjar un gelat, ens vàrem esperar que passés una altre vegada el tren de retorn cap a Bordils. El tren que nosaltres volíem era un regional, que sortia de Sants a les 15:15 aproximadament. No ens vam haver d’esperar gaire perquè el tren va passar molt puntual.

Aquesta sortida a Com Ràdio, m’ha agradat molt, he pogut conèixer com es grava un programa de ràdio, he pogut anar en metro, cosa que mai havia fet, taquesta sortida he gaudit de valent!

Anna

Dimarts 8…

A COM RÀDIO

Tres nens de la classe hem anat a Barcelona amb la Carme a COM Ràdio.

Hem agafat el tren a Bordils i hem anat fins a Barcelona Sants, i després hem agafat el metro fins a la Travessera de les Corts on hi ha l’emissora de ràdio.

COM Ràdio està situat a l’edifici de la Maternitat, allà a les Corts, molt a prop del camp del Barça.

Ens hem trobat amb la Laia i la Núria, les directores de Cinema en Curs, dos intervenants, en Pep i en Pablo i tres exalumnes de Cinema en Curs de l’any passat, de l’IES Bellvitge, acompanyats per la seva mestra.

Ens han conduït a la sala d’espera, ja que el presentador anava tard.

El programa era un “fals directe”, que vol dir que es grava un dia i es passa un altre, però sense fer-hi modificacions ni res.

El fals directe era per passar el dissabte.

Com que érem força persones hem hagut de fer dos torns, però tots estàvem dintre de la sala de gravació.

Al primer torn parlaven els ex-alumnes, la seva mestra, la Laia i la Núria i al segon torn en Pablo, en Pep, la Carme, en Guillem, l’Anna i jo, la Marta.

Ens hem canviat en el torn de la publicitat.

El presentador parlava molt i no és que ens deixés parlar gaire.

A els nens i a les nenes els hi diu “pollastres”, no sé pas d’on ho ha tret, a la Carme “dire” i a les altres professores “senyo”. Ens ha fet preguntes que podrien haver contestat encara que no haguéssim fet Cinema en Curs, perquè eren tipus “quines pel·lícules t’agraden?” però és igual perquè ens ha agradat molt d’anar-hi.

Quan ha acabat l’entrevista hem agafat el metro i hem anat a l’estació, on hem dinat.

Hem agafat el tren de tornada i hem arribat a l’estació a les 5:10.

M’HA AGRADAT MOLT, I CREC QUE TAMBÉ ALS ALTRES QUE HAN VINGUT, I SI HAGUÉS VINGUT TOTHOM, TAMBÉ ELS HI HAGUÉS AGRADAT.

Marta