Institut Lluís Companys de Tordera
Quart d’ESO, primer i segon de Batxillerat
Es posa sobre un portaobjectes un fil de coure o una làmina molt prima del metall. Amb un comptagotes s’afegeix just a sobre la solució dels ions del metall del que volem obtenir cristalls, en aquest cas AgNO3 0,01M. La reacció es pot seguir amb una lupa binocular o amb un microscopi. El Cu0 s’oxida i la Ag+ es redueix formant cristalls de plata en forma arborescent o fractal.
Ag+ (aq) + Cu0 (s) → Ag0 (s) + Cu+2 (aq)
Tots els experiments que us presentarem volen servir per fer una introducció als conceptes: àcids i bases, indicadors i l’escala del pH.
Material:
– Clavells blancs
– Gerro amb aigua
– Fenolftaleïna
– Polvoritzador amb carbonat sòdic, CaCO3 (base)
– Polvoritzador amb vinagre, que conté àcid acètic (àcid)
Funcionament:
Primer mullem un clavell blanc amb fenolftaleïna. Després el ruixem amb l’ajut d’un polvoritzador amb una substància bàsica (CaCO3). El clavell agafarà color rosat. Després tornem a ruixar el clavell ara amb un àcid que hem preparat en un segon polvoritzador.
Resultats:
Canvis de color en els clavells de blanc a rosa i de rosa a blanc.
La col llombarda sabem que és un bon indicador de pH.
Material:
– Col llombarda
Funcionament:
Es prepara l’indicador coent vàries fulles de col llombarda durant 10 min en aigua destil•lada, quedarà de color blau i la deixarem refredar.
Posarem 5 vasos. En el primer no hi afegim res. En el segon s’hi afegeixen unes gotes de vinagre (vinagre o llimona). En el tercer unes gotes d’amoníac o sosa (1M). En el quart unes gotes de sulfúric (2,5 M) o aigua forta comercial (clorhídric). En el cinquè unes gotes de lleixiu.
S’omplen els vasos amb aigua fins a la meitat i s’afegeix una mica de l’indicador a cadascun.
Resultats:
https://sites.google.com/site/experimentossencillos/materia/indicador-de-ph-casero
Material:
– tisores o cúter
– paper de filtre
– suc de col llombarda
– fogonet i olla
Funcionament:
La sopa obtinguda en bullir la col llombarda és un cultiu perfecte per microorganismes, per això si deixem el líquid uns dies a temperatura ambient començarà a fermentar y perdrem el colorant. Si volem conservar-lo més temps o bé el guardem a la nevera o al congelador .
Nosaltres vam concentrar més la solució bullint-la, en una olla, durant uns minuts, després vam impregnar amb aquest líquid paper de filtre, el vam deixar assecar i el vam tallar en tires.
Quan volem saber el pH d’una dissolució, només hem de mullar una d’aquestes tires i observar el color resultant
Resultats:
Material:
– 2 erlenmeiers
– 2 palletes
– Fenolftaleïna
– Amoníac 1M
– Suc de col llombarda
Funcionament:
Es pot comprovar l’acidesa de l’aire que expulsem utilitzant fenolftaleïna o col llombarda, ja que el CO2 que expirem es dissol parcialment en aigua i és capaç d’acidificar una solució lleugerament bàsica. Al afegir en un vas amb aigua i col llombarda unes gotes d’amoníac 1M, la dissolució adquireix un color verdós. Bufem amb la palleta a l’interior de la dissolució, canviarà el color a blau.
Si fem el mateix procés amb la fenolftaleïna, primer tindrem un colo magenta i després el color desapareixerà.
Atenció: no xucleu!!!!
Resultats:
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000173%5C00000072.pdf
Les següents experiències són demostratives de l’existència de la pressió atmosfèrica:
La llauna de refresc
Posem a escalfar dos dits d’aigua dins d’una llauna de refresc. Deixem bullir força estona, fins que el vapor d’aigua hagi substituït completament l’aire de dins de la llauna. Molt ràpidament, amb l’ajut d’unes pinces metàl.liques, agafem la llauna i la volquem dins d’un recipient ple d’aigua freda. Què passarà?
Màgia amb un tub de vidre llarg
Omplim un tub d’uns 70cm de llarg amb aigua, i el tapem amb el polze, de manera que no hi entri cap bombolla d’aire. El capgirem dins d’un recipient ple d’aigua, procurant que continui sense entrar-hi cap bombolla d’aire. Molt ràpidament, l’enlairem. Què creus que passarà?
Un got ple que no vessa
Omplim un vas de 
plàstic d’aigua, i el tapem amb un full de plàstic gruixut i rígid, procurant que no hi entri cap bombolla d’aire. El capgirem. Què creus que passarà?
Secundària
Bell-lloc del Pla
Girona
Introducció
Vols fer creure als teus companys que tens poders mentals i que pots enfonsar objectes només mirant-los?
Com ho fem?
Omple d’aigua una ampolla de plàstic transparent fins a dalt de tot i introdueix en el seu interior una bola de paper de plata ben compacta. Tanca hermèticament l’ampolla, assegurant que no ha quedat gens d’aire en el seu interior.
Què observem?
La bola de paper de plata queda en la part superior de l’ampolla. Prem amb força l’ampolla (sense que es noti) i mira fixament la bola que començarà a baixar ampolla avall, si deixes de prémer, la bola torna a pujar cap amunt… Tens poders!
Explicació científica
La bola de paper de plata té petites cavitats amb aire en el seu interior, si augmentes la pressió prement l’ampolla, l’aigua s’introdueix en aquestes cavitats i com que l’alumini és més dens que l’aigua, s’enfonsa, si deixes de prémer l’ampolla, l’aire torna a omplir aquestes cavitats i la bola torna a pujar. Així de simple.
Secundària
Bell-lloc del Pla
Girona
L’alumnat de Bell-lloc ens presenten un conjunt d’experiències totes elles relaciones amb els fluids:
Primer de Batxillerat
Institut Narcís Xifra
Girona
Objectius
Què necessites?
Mira el desenvolupament de la pràctica…
Rumia …
Primer de batxillerat
Institut Narcís Xifra
Girona
Objectius
Què necessites?
Mira el desenvolupament de la pràctica …
Rumia …
Per què els adolescents comencen a fumar?
Què pots fer en lloc de fumar?
Coses que pots comprar amb els diners que val el tabac.
Quart d’ESO
Institut de Vidreres
Vidreres
L’alumnat de Vidreres ens presenten un conjunt d’experiències diverses i interessants:
Primer de batxillerat
Institut Font del Ferro
Palafolls
Pràctiques de química
Pràctiques de física
Pràctiques de biologia
Primer de batxillerat
Institut Narcís Xifra
Girona
Objectius científics
Procés de treball
Es tracta de relacionar el major nombre de imatges de científics amb el nom, el país d’origen, el segle al qual pertanyen i el fet que els ha destacat com a prestigiosos científics.