Al llarg de la història tot sovint els humans hem seleccionat animals per a les nostres conveniències: vaques lleteres, gallines ponedores, gossos de companyia, cavalls de carreres… Per fer-ho, els ramaders al llarg dels anys encreuen mascles i femelles amb les característiques més adequades per a cada “ús”. Un pastor alemany i un dòberman són gossos que pertanyen a la mateixa espècie (Canis familiaris). Si tots els dòberman desapareixen, els gossos continuaran existint com a espècie: els Canis familiaris no s’extingiran.
Els defensors de les curses de braus, de les corridas, fan servir freqüentment un argument erroni en contra de l’abolició de l’espectacle taurí. Asseguren que si les curses de braus es prohibeixen, l’espècie “toro de lídia” s’extingirà. Tots els braus de lídia, són bous i pertanyen a l’espècie Bos taurus, si desapareix l’espectacle taurí els bous continuaran existint, perquè els braus (toros de lídia) són tan sols una varietat de bous seleccionada pels ramaders, però si els ramaders decideixen aturar la cria i reproducció dels braus, l’espècie Bos taurus no s’extingirà.
Siguin aquestes línies una modesta aportació científica al debat i la polèmica sobre les curses de braus. És important evitar l’extinció d’una espècie, però no es pot utilitzar aquest concepte erròniament segons convingui. I ara podeu opinar tant com vulgueu: endavant!
Altres mons
L’escrit “Minúsculs i insignificants” (21 de novembre) ha rebut molts comentaris i val la pena aprofundir en algun aspecte.
Donada la immensitat de l’univers, no us sembla que és una actitud poc humil pensar que la Terra és l’únic món on s’ha desenvolupat la vida? No creieu que és molt probable que la intel·ligència, com atribut de formes de vida complexes, hagi pogut aparèixer en altres mons?
L’evolució d’aquests mons habitats pot haver seguit camins diferents al nostre, determinats per la gravetat, la distància a l’estrella del sistema planetari del que formen part o la composició de l’atmosfera, per exemple. Aquest procés evolutiu pot haver produït formes de vida inimaginables, tot i que la literatura i el cinema sovint ens mostren éssers amb aparença humana i altres animals i plantes que ens recorden els terrestres. En qualsevol cas, segurament mai no tindrem evidències d’aquest altres mons, perquè potser estan tan allunyats de nosaltres que cap tecnologia podrà vèncer la distància.
Aquest dos vídeos pertanyen a dos films molt diferents, però interessants, sobre la vida d’altres mons. “Avatar” (2009) és una història èpica sobre l’explotació per part dels humans dels recursos del satèl·lit fictici Pandora, que posseeix una vida molt “terrestre” amb éssers intel·ligents (els Na’vi) d’aspecte humanoide i proveïts d’un “USB” que els connecta amb la xarxa vital del seu món. Val la pena veure’l i escoltar la magnífica veu de l’actriu Sigourney Weaver descrivint la vida a Pandora.
L’altre vídeo és del film especulatiu “Alien Planet” (2005), on s’intercala la missió exploratòria per part de robots humans d’un món habitat amb entrevistes amb científics que justifiquen les formes de vida que van trobant. No us el perdeu.
Per últim: us imagineu que just ara, mentre llegiu això, éssers intel·ligents d’altres mons estiguin fent-se les mateixes preguntes que nosaltres?
La Terra torna a tremolar
La desgràcia s’entesta en recaure sobre els més desafavorits. El 12 de gener de 2010, poc abans de les cinc de la tarda (hora local), Port-au-Prince, capital d’Haití, es va veure sacsejada per un terratrèmol de magnitud 7.0. El sisme va durar escassament un minut, amb rèpliques posteriors, però molts edificis de la ciutat es van desplomar o van quedar seriosament malmesos. Les autoritats calculen que poden haver mort més de 100.000 persones, bona part de les quals poden estar sota les runes.
Per comprovar els terratrèmols que succeeixen al món gairebé en temps real podem visitar aquest web
Minúsculs i insignificants
És de molta supèrbia pensar que la Terra, la vida i l’espècie humana som el melic de l’univers. En som una part, ínfima, que molt probablement existeix, amb variacions, en molts altres racons del cosmos. Això sí, som únics i irrepetibles.
Aquesta comparació de sota ajuda a comprendre la nostra petitesa:
Imagina’t passejant per una platja. Tot d’una et poses un grapat de sorra a la mà… Podries dir quants granets de sorra tens dins el puny? Figura’t,ara,que la Terra fos tan petita com un gra de sorra. A la platja n’hi ha milions i milions de grans de sorra. Tot passejant platja enllà, trobes una altra platja més gran i ampla,i,al cap d’una bona estona de caminar,encara en veus una altra,i dues més…Al final arribes a la platja més extensa que totes. Quants grans de sorra penses que hi pot haver en totes aquestes platges juntes?
Doncs bé, el nostre planeta és encara incomparablement més minúscul i insignificant, amb relació a l’Univers, que un granet de sorra respecte de totes les platges que et puguis imaginar. Un darrer esforç d’imaginació: si un menut gra de sorra fos la Terra, què seria el poble o la ciutat on vius? I tu, què series? T’adones de la immensitat de l’Univers i de la nostra petitesa?
Per últim mira i escolta aquest vídeo. La veu no sembla de Carl Sagan, però el text probablement pertany a la seva obra.
Un cel amb molts colors!
Dijous 22 d’octubre va ser un dia plujós a Barcelona; al voltant de les set de la tarda, es va formar un magnífic Arc de Sant Martí. Casualment, baixava pel passeig de Gràcia a aquella hora: una munió de turistes a peu de la Pedrera disparaven les seves càmeres a un cel increïble, acolorit amb dos arcs!
L’arc de Sant Martí és una il·lusió òptica que es forma a partir de diversos processos: la refracció (canvi de direcció de la llum a causa d’un canvi de medi de propagació); la reflexió (canvi de direcció de la llum)dels raigs solars en les gotes d’aigua de pluja; i la descomposició de la llum blanca en els set color primaris. De vegades és possible observar un arc secundari, més dèbil i amb els colors invertits respecte del primari, que l’envolta. Aquest arc secundari es forma perquè alguns rajos de llum es reflecteixen dos cops dins de les gotes de pluja, i surten dispersats amb un angle major. Per observar l’arc de Sant Martí cal que tinguem el sol a l’esquena i la pluja al nostre davant. Cal, per tant, que el sol estigui baix en l’horitzó.
Per saber-ne més clica aquest enllaç.
Fotografies cedides per Inés Nguema
Quan la terra es mou
Aquesta setmana s’han produït dos esdeveniments geològics gairebé seguits amb conseqüències catastròfiques.
Un moviment sísmic al Pacífic de 8,0 en l’escala Richter va originar un tsunami a Samoa. Dies després l’illa de Sumatra es va veure sacsejada per un terratrèmol de 7,6 amb l’epicentre molt prop de la costa.
Però algú pot explicar amb poques paraules a què són deguts aquests fenòmens?
Per què són tan freqüents a les illes del Pacífic i de l’Índic?
Jo sóc Àries… i tu?
Observeu i escolteu aquest fragment de la sèrie “Cosmos” de Carl Sagan. Envieu els vostres comentaris i opinions.
Podeu intentar respondre per exemple la pregunta que ha plantejat l’Álvaro en un dels comentaris de l’article anterior.
Al llarg del curs veurem i discutirem altres fragments de la sèrie “Cosmos”.
Astronomia…. i astrologia, son el mateix?
La pandèmia de la grip H1N1
- Virus de la grip H1N1
Des de fa uns quants mesos
- als mitjans apareix tot sovint la grip A (prèviament anomenada grip nova i al començament grip porcina).
En què consisteix?
Com es contagia?
Què és i què proporciona la vacuna?
Podríeu proposar nous temes que tinguin relació amb la ciència
per tractar-los a classe?
Si vols saber-ne més aquí pots veure un debat interessant que es va emetre el dia 21 de setembre al programa Àgora de TV3 sobre diferents aspectes de la grip nova.