L’escrit “Minúsculs i insignificants” (21 de novembre) ha rebut molts comentaris i val la pena aprofundir en algun aspecte.
Donada la immensitat de l’univers, no us sembla que és una actitud poc humil pensar que la Terra és l’únic món on s’ha desenvolupat la vida? No creieu que és molt probable que la intel·ligència, com atribut de formes de vida complexes, hagi pogut aparèixer en altres mons?
L’evolució d’aquests mons habitats pot haver seguit camins diferents al nostre, determinats per la gravetat, la distància a l’estrella del sistema planetari del que formen part o la composició de l’atmosfera, per exemple. Aquest procés evolutiu pot haver produït formes de vida inimaginables, tot i que la literatura i el cinema sovint ens mostren éssers amb aparença humana i altres animals i plantes que ens recorden els terrestres. En qualsevol cas, segurament mai no tindrem evidències d’aquest altres mons, perquè potser estan tan allunyats de nosaltres que cap tecnologia podrà vèncer la distància.
Aquest dos vídeos pertanyen a dos films molt diferents, però interessants, sobre la vida d’altres mons. “Avatar” (2009) és una història èpica sobre l’explotació per part dels humans dels recursos del satèl·lit fictici Pandora, que posseeix una vida molt “terrestre” amb éssers intel·ligents (els Na’vi) d’aspecte humanoide i proveïts d’un “USB” que els connecta amb la xarxa vital del seu món. Val la pena veure’l i escoltar la magnífica veu de l’actriu Sigourney Weaver descrivint la vida a Pandora.
L’altre vídeo és del film especulatiu “Alien Planet” (2005), on s’intercala la missió exploratòria per part de robots humans d’un món habitat amb entrevistes amb científics que justifiquen les formes de vida que van trobant. No us el perdeu.
Per últim: us imagineu que just ara, mentre llegiu això, éssers intel·ligents d’altres mons estiguin fent-se les mateixes preguntes que nosaltres?