AQUAFONIA, SONS I RITMES LÍQUIDS

Al llarg d’aquesta setmana, en tres sessions molt completes, en Pau, ideòleg i desenvolupador del projecte “Aquafonia”, ha fet possible que les nostres alumnes i els nostres alumnes hagin pogut experimentar amb pulsacions rítmiques, composicions genials i moviments líquids i interioritzar, a la vegada, una manera diferent d’entendre, d’interpretar i de viure la música.

Per mitjà d’una interacció constant, noies i nois han estat, durant una bona estona, músics percussionistes i han manipulat tot tipus d’instruments (començant pel seu cos i acabant per les baquetes aplicades a diferents ampolles que presentaven diferents volums d’aigua), amb l’objectiu de seguir compassos, adaptar-se al conjunt coral grupal i acabar desgranant, col·lectivament, una autèntica simfonia de sons líquids.

Senzillament, GENIAL!

 


Volves blanques. Port Ainé. Esquiada 2022

Els darrers tres dies d’escola de la primera setmana de març hem compartit unes jornades de convivència intenses i inoblidables a l’estació d’esquí de Port Ainé, enclavada dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà. En el marc de bellesa absorbent dels cims nevats i de la vegetació d’alta munyanya inacabable, noies i nois han gaudit d’unes molt ben aprofitades jornades d’esquí i d’una interacció durant les vint-i-quatre hores del dia que marcaran una data assenyalada en el seu calendari vital perpetu i que, de ben segur, recordaran sempre.

Han estat tres dies amb una climatologia canviant. Hem anat de la neu al sol, del fred a l’escalfor agradable del temps estable. Hem viscut a prop, hem rigut a la vora i hem compartit moments com una gran família dins i fora del magnífic alberg de Rialp, sota la bandera de la Fundació Pere Tarrés.

Esperem poder seguir gaudint d’experiències d’esquí i de convivència en propers cursos lectius, atès que el rèdit d’aprenentatge i de contacte vital ha estat altíssim.

Podeu fer un cop d’ull a les diferents jornades que hem viscut tot accedint a l’àmplia galeria que és continguda en l’enllaç que us escrivim seguidament. Cliqueu a sobre de la imatge per tal d’accedir a la galeria. Endavant!

 

VULCANISME D’AULA

Aquesta setmana hem completat el treball d’estudi de l’univers i de l’estructura de la Terra, amb una proposta de confecció de volcans fets amb plastilina, els quals hem fet entrar en erupció mitjançant la reacció química del bicarbonat amb el vinagre. Molt escaient i interessant, la proposta, a l’hora d’estudiar les parts i les accions d’aquestes esquerdes eruptives que, malauradament, encara avui són ben actives a l’illa de La Palma.


NOSALTRES, ÀGER I EL CEL

Finalment, ha arribat l’esperada primera sortida pedagògica a Cinquè!

Els beneficis de poder retrobar-nos amb més de mitja (gairebé completa) normalitat després dels mesos de dura pandèmia i, a la vegada, de poder descobrir un entorn d’enorme magnificència com és ara l’observatori del Parc Astronòmic del Montsec són, evidentment, incalculables, difícilment mesurables.

La jornada de sortida escolar que avui ha portat les nostres alumnes i els nostres alumnes de Cinquè curs a recórrer experimentalment el cel d’Àger i un fragment significatiu de l’univers, sota el paraigua d’una cúpula mòbil, de telescopis ben calibrats i d’una aula taller ben condicionada, ha estat generosament aprofitada i espremuda. Tothom ha establert un vincle molt directe amb conceptes i procediments àmpliament treballats a l’escola, entomats amb gran implicació participativa.

Des de l’observació de l’estructura solar en directe, passant pel viatge al planetari a través de nebuloses, endinsant-nos en un viatge astral que ens ha portat per tota la Via Làctia, arribant als confins de l’univers primigeni i acabant amb la creació d’un rellotge de sol, les experiències pedagògiques, ben conduïdes per especialistes del Parc i docents, han enriquit l’imaginari de noies i nois. Una jornada excepcional amanida, a més a més, amb el regal d’un firmament vestit de sol, amb el vol lliure dels parapents sobre el llenç del Montsec, amb el cel a tocar… Una delícia!
Haver pogut compartir trajecte, cançons, àpats i moltes estones plegats ens ha fet, segurament, una mica més grans, una mica més còmplices en aquesta òrbita formativa personal.
Més o menys propers o distants en les nostres diferències, la força de gravetat de la il.lusió amb què hem entomat aquesta primera experiència externa del cicle ens ha fet, amb tota seguretat, coincidents en el nostre destí. Podeu recórrer les galeries de fotografies per tal de copsar l’essència d’aquesta meravellosa jornada.
Un cop més, seguim aprenent junts!

 




 


OBRES PUNTILLISTES, EXPLOSIÓ DE COLORS

Una de les primeres produccions artístiques que hores d’ara ja guarneix el vestíbul de casa nostra, el nostre barracó, correspon al conjunt d’obres d’estil puntillista que les noies i els nois han creat amb paciència i dedicació. Tot seguint la línia artística marcada per genis com Seurat i Edmond-Cross, els nostres joves creadors han plasmat, mitjançant la successiva addició de punts, paisatges, personatges, emocions i miratges.

Gaudiu-ne, tot fent-ne un cop d’ull, si us és plaent!

 


DISSECCIONS EN DIRECTE

Estudiar l’anatomia i funcionalitat d’un determinat aparell que intervé en la funció de nutrició pot ser una aventura interessant si l’emprenem amb esperit científic i d’indagació. Havent preparat els nostres petits laboratoris de dissecció en cadascuna de les aules de Cinquè, nois i noies han pogut assistir al procediment d’exploració de les vies respiratòries a partir de la manipulació de l’estructura pulmonar d’un animal.

Des del respecte i la voluntat d’acció d’aprenentatge en llur vessant científica, tothom ha pogut observar, bufar i manipular, en major  o menor grau, algun element constitutiu de la morfologia pulmonar.

Un bon tret de sortida per tal d’abordar, posteriorment, la morfologia i dinàmica de la respiració en profunditat.

Seguim aprenent junts!

 


TERANYINES DE CONEIXENÇA

Llançant al vol els nostres punts forts i també mostrant les febleses, enllaçant lligams a través de la teranyina de coneixença, així és com avui ens hem sincerat i conjurat grupalment per tal d’apropar-nos a tots i cadascun de nosaltres.
Hem teixit, plegats, uns llaços estètics el recorregut dels quals ha portat davant dels ulls i les oïdes de tothom l’essència més vital de cada integrant de les classes de Cinquè.
Amb l’aportació individual, feta grupalment, enfortim el nostre ADN col.lectiu.

Seguim sumant!


CONSUM ENERGÈTIC EN LA COMBUSTIÓ

Encetem aquest nou Cicle Superior amb una nova fornada de joves talents els quals, pas a pas, aniran forjant un gust per la ciència cada cop més sòlid. En aquest cas, per tal d’iniciar la travessa en aquest cinquè nivell que ja estem començant a trepitjar, les noies i els nois han experimentat la relació entre la combustió i la presència o l’absència d’oxigen. Sempre des d’una vessant experimental, han efectuat ja la primera hipòtesi sobre l’acció de l’oxigen en un dels canvis químics que es produeixen constantment en el nostre entorn.

Complementada l’acció experimental amb la necessària base teòrica, els alumnes i les alumnes han presenciat un viatge en tres dimensions per l’interior d’una fulla. Let’s travel deep inside a leaf!

Endavant!


INTERPRETEM LA NOSTRA HISTÒRIA VIVA!

La darrera de les sortides pedagògiques que hem dut a terme en l’entorn vital més proper ens ha permès de cloure l’apartat d’investigació i conclusió del nostre projecte, Sembra de Felicitat i de Vida, amb un nou apropament a un fragment de la nostra essència i de la nostra història.

La descoberta a fons de les biografies que basteixen la casa de l’Hereu de la vila -pendent de restauració, edifici propietat d’un il·lustre prohom que cedí els terrenys per a fer efectiva la construcció de la nostra escola, l’escola “Comtes de Torregrossa”- i alhora l’avenç, pas a pas, per les diferents etapes en la producció agrícola -escenificada al Centre d’Interpretació de la Vida Rural d’Alcarràs-, han fet possible de gaudir d’una jornada enriquidora i molt instructiva.

Boques i ulls oberts, història a frec de pell, un nou significat per a tot allò que forma part de la nostra essència i una connexió amb el nostre ADN agrícola i esforçat… Aquestes han estat les accions que les nostres alumnes i els nostres alumnes han escenificat mercès a l’acompanyament i guiatge de la Rosa, tècnica de l’ens de la vila, qui generosament i magistral ha dut a terme una glossa del perfil de les eines i del perfil de les nostres gents al llarg de la història, al Museu que alberga autèntics tresors materials cedits pel senyor Claudio Godia Vitores (in memoriam).

De vegades, ha quedat clar, poder fruir amb els tresors immaterials del nostre entorn quotidià és un regal que hem de saber agrair i aprofitar. Tal i com hem pogut parlar mentre ens trobàvem immergits en l’acció de descoberta, les nostres gents més grans són aixopluc de tresors que hem de reclamar ens siguin comunicats, via oral, abans que el temps se’ls endugui talment com s’endurà la seva presència. Seguirem treballant, aprenent i creixent per tal que la memòria dels temps, dels nostres temps, la memòria dels nostres, romangui per sempre més amb nosaltres.

 





LA NOSTRA SUPERFÍCIE VITAL

Al llarg de la present setmana totes les alumnes i tots els alumnes de Sisè nivell hem abandonat les aules sota un sol que ja comença a imposar el seu reialme i la seva justícia, i ens hem aventurat a determinar diferents àrees i superfícies del nostre entorn vital, del nostre poble. Així, hem posat sobre el terreny els nostres coneixements relacionats amb les unitats de superfície i amb les diferents fórmules per a determinar aquestes àrees.

Els entorns de la Plaça Nova i de la Plaça del Toll ens han vist recórrer l’asfalt i les pavimentacions amb els odòmetres i les cintes mètriques amb l’objectiu de prendre mides i d’arribar a confegir un càlcul grupal que ens ha permès de saber quants metres quadrats hauria d’enjardinar l’ajuntament per tal de canviar l’asfalt predominant per zones verdes.

Ha estat una experiència engrescadora, de connexió d’aprenentatges amb la realitat, que ens ha brindat la nostra vida quotidiana, la nostra superfície vital.

Seguim aprenent juntes i junts.

Seguim avançant!