Després de la sortida del liceu, els nens i nenes de la classe tenien ganes d’explicar com havia sigut el concert dels musics de Bremen i que els hi havia semblat.
Però, aquesta vegada en lloc de parlar vam decidir que ho dibuixaríem, doncs el dibuix també és una eina d’expressió, és a dir, un llenguatge.
Però, també vam decidir fer un canvi i en lloc de fer-ho individualment o vam fer per parelles, com diem nosaltres en equip.
Així, primer van a ver de parlar i decidir què volien dibuixar i després fer-ho però cooperant i compartint.
D’aquesta manera, vaig comprovar que van sortir dibuixos més rics i complets que mai; els nens/es s’ho van passar d’allò més be dibuixant junts i tot allò de forma competencial i d’una manera molt divertida.
