Hi havia una vegada en l’edat mitjana hi havien quatre germans, com que els seus pares eren a la guerra vivien sols. Un dia la Mildred i en Rufi van veure que el carter va tirar una carta a la bústia hi va dir:

-Mireu!el carter ha tirat una carta- va exclamar.- Mai en tira cap, de qui deu ser? Espero que sigui dels pares…

-Tranquila Mildred- va dir en Rufi – Algun dia n’havia de tirar alguna, la vaig a buscar.

La Matilda es va emocionar tant que la va començar a llegir:

–Benvolguts nebots sóc un parent ric vostre, m’han avisat de que els vostres pares han mort, us he enviat aquests bitllets de tren perque aneu a Alabasta i camineu fins a la residència “Doña María Iñigo Medellín” el tren surt a l’una del migdia si us plau no arribeu tard perquè no us en compraré cap més!!

-Però si falten deu minuts!-va exclamar la Jackie- Va correm, va!

Van arribar al tren hi i van pujar amb molta rapidesa.

Quan van arribar a Alabasta els va recollir un carro que passava per allí (van tenir molta sort perquè la residència era un quilòmetre a lluny).Quan van arribar a la residència es van donar compte de que era un orfanat.

El primer dia es van instal·lar, tot era molt gran, les habitacions, la cuina, el menjador, el pati… en general tota la casa. A la Matilda li va extranyar una cosa (era la més intel·ligenta) i ho va comentar amb els altres:

-Psssstt,pssstt!! No noteu estrany que no hi hagi cap nen ni nena en el orfenat? -va xiuxillegar la Matilda.

-És veritat! -van exclamar el Rufi,la Mildred i la Jackie.

-Hi ha notava que era massa gran per a mi!! -Va dir en Rufi.

-Calla que ens sentiran!-Va dir la Jackie.

-Si us plau! Dormiu o us posaré una falta de comportament! -Va dir la serventa.

-Si senyora! -van dir tots.

El segon dia van explorar tota aquella casa i van trobar de tot, pous, un bosc,un llac i el més estrany una porta sota el pontet de la porta de la casa.

Quan havia passat un mes van jugar amb un altre joc del que jugaven sempre, van jugar al pilla,pilla amagant-se.La Jackie (que era la més petita) es va amagar a la porta de sota el pontet.

-M’amagaré aqui,mai me trobaran!!!!

La Jackie es va girar hi va veure un llac tot gelat amb un paisatge de neu, es va quedar bocabadada, veia rens que parlaven i conills que volaven amb una motxilla al coll i va exclamar:

-Però això que es? Es un somni? Un món estrany?-es pregunta.

-No, estàs a Howarts el país dominat per el bruixot Motxilla que es fa passar per el rei de tot el món….

-Haaaaaaaaaaaaaaa!!! Prooeoe..prrrooo.. tttuu qquui eettss???-tartamudejava.

-Soc el Martin el conill ajudant dels humans de salvació de Howarts, en aquell cartell posa que per aquesta porta sortiran quatre humans i el conill Martin Calabria els guiaria fins a la casa del bruixot El Virujas que em donarà una poció per salvar Howarts de aquest món d’hivern, quan es descongeli tot ressucitaràn als guerrers i podria guanyar la guerra del seu món.

-D’acord, portaré els meus germans i us ajudarem i els soldats ajudaran al nostre món.-Afirma la Jackie.

La Jackie va arribar al seu món hi els hi va demanar als seus germans que vinguesin a Howarts, primer els seus germans no se la van creure però quan anava passan el temps van veure que insistia molt hi es van deixar portar fins a la porta i hi van entrar,la Jackie va dir:

-Que ha que soc una mentidera hee…doncs no! Aqui ho veieu un país gelat!!!

Tots els germans van veure aquell món hi es van quedar també bocabadats, sobretot quan van veure el conill Martin Calabria.

Van decidir començar ara mateix, van viatjar per camins de gel, caminar per rius gelats que es anaven trencan el gel, per sota terra i per el cel amb el trineu del Pare Noel. Al final van arribar a la muntanya del mag El Virujas el millor i més bo mag del món els hi va dir:

-Hola nois i noies, vec que sou els missatgers de la Terra, us donaré el que us fa falta per acabar amb ell. Primer teniu que possarvos una motxilla de classe de matematiques omplerta amb llibres de català. Segon, treure els llibres de català de la motxilla i posar-los al pupitre. Tercer, veure la poció anti rajos de mags o bruixots i per finalitzar posar-li tots els llibres de català a la seva motxilla (ell es la mateixa motxilla) l’hi pesarà tant que es quedarà de cul a terra i perdrà tots els poders i totes les congelacions que ha fet.

Quan hi ha van fer la missió del llac van sortir tot de monstres que van formar un exèrcit van enviar l’exercit a la Terra i van guanyar la guerra.

Quan van marxar va sortir a les notícies que van trobar una parella de un home hi una dona a una presóde l’altre país:

-Els nostres pares!!!! Estan vius!!!!-Van exclamar tots amb felicitat.

-Marxarem d’aqui!!-Va dir el Rufi.

-No senyors, els vostres pares son els amos de la residència hi ara serà la vostra casa.-va dir la serventa.

Quan ho van voler dir a Howarts van trobar un quartet amb tuberies d’aigua hi tots es van posar molt tristos però la Mildred i la Matilda van veure un missatge que hi deia:

-Heu acabat la historia del pont, teniu que esperar a trobar la pròxima porta ha la pròxima aventura.

Tots es van posar súper contents i van viure feliços com anissos.

Biel Badia Roigé