Al mes de març els nens de P3 anaven xino-xano cap a l’ajuntament a veure els gegants perses. Pel camí es fixaven en l’escut de la font, la volta de la mel, l’església amb els seu campanar, etc. Fins que van arribar a l’ajuntament i van veure els gegants. Després els van deixar pujar al balcó.
El dia 3 era el aniversari d’en Carlos i el dia 5 el de Bruna, moltes felicitats!
A la classe treballaven el color verd tallant amb tisores (no tingueu por que ho van fer molt bé!), els imanta-les emplenats per elements naturals (que bonics quedaven i com corria la imaginació), feien corones i seriacions amb imatges.
I per acabar van treballar el color taronja. Els nens i nenes escrivien la seva inicial amb cola blanca, després hi tiraven sal a sobre i per últim mullaven la sal amb pintura taronja fent servir un pinzell.
Moltes gràcies per aquest mes tant entretingut!
Els nens i nenes de 4t hem experimentat amb els pulmons d’un xai per veure els moviments que fan quan s’omplen i buiden d’aire. Hem bufat per veure com s’expandien i caram quina bufera calia!!!
Benvolguts companys del Claustre,
benvolguts pares, mares i alumnes de l’escola,
benvolguts companys no docents del Mas Clarà,
benvolguts companys dels serveis educatius i de l’administració,
Permeteu-me que us adreci unes línies per fer-vos saber que a partir de l’1 de maig ja no treballaré com a mestre al Mas Clarà perquè m’acullo a la jubilació voluntària.
Aquesta data representa per mi un adéu-siau doble: Per un costat dic adéu a les quasi quatre dècades de docència que m’han permès dur a terme amb il·lusió una tasca apassionant i absorbent, en la qual he donat tot el que he sabut i pogut però que m’ho ha retornat i compensat amb escreix tant pel caliu i reconeixement dels alumnes, com també dels companys i de les famílies. He tingut la sort a la vida de triar una feina que m’ha permès un intercanvi humà excepcional, amb milers de persones, i descobrir que el temps passa vertiginosament quan pots fer el que més t’agrada.
Per altra banda dic també adéu-siau al Mas Clarà, a la que considero la “meva” escola, amb tota la càrrega afectiva que pot dur aquest mot possessiu. El Mas Clarà és l’escola del meu barri, ha sigut el meu lloc de treball durant més d’un quart de segle, per ella hi van passar els meus fills i ara ajudarà a formar els meus néts.
A partir d’avui seguiré els batecs del col.legi des de l’altre costat de la porta, ja sigui com un acompanyant ocasional dels petits de casa o bé entrant sovint al bloc del Mas Clarà per gaudir de les mil i una activitats que s’hi desenvolupen o amb retrobades amb els que fins ara han estat els meus companys i companyes, els alumnes i les mares i els pares del centre.
Al llarg dels anys he compartit aula, sortides, reunions, gestions, … amb professionals diversos, docents i no docents, que no puc ni vull mencionar per evitar el perill d’un oblit imperdonable. Tots ells m’han ajudat i ensenyat a “fer escola”. En la distància curta he pogut apreciar la seva vàlua i, si no els ho vaig fer saber en el seu moment, ara és de 
justícia que ho subratlli.
A partir d’ara serà la Montse Lloveras qui, amb la seva incombustible capacitat de treball i de servei, omplirà el meu lloc a la direcció de l’escola. Al llarg dels darrers vuit cursos a la direcció he tingut la sort de compartir amb ella, junt amb en Josep, un projecte d’escola que recordaré sempre amb enyorança. Perquè amb l’inestimable col.laboració d’aquests dos companys i amics ha resultat fàcil treballar en un equip envejable. El que dic no són paraules amables: són fets constatables.
No tingueu cap mena de dubte que el nou equip que ara sorgeix serà capaç d’omplir totes les vostres expectatives i tindrà l’empenta i capacitat de renovació pedagògica que l’escola mereix.
Però no tot són flors i violes. Ens trobem en un moment complicat, amb importants canvis socials, demogràfics i polítics i amb una regressió econòmica tan profunda que forçosament han d’influir en el normal desenvolupament de l’escola. La bona capacitat d’adaptació dels professionals del Mas Clarà i de l’equip que la liderarà han de permetre fer front a aquestes adversitats amb garanties.
A tota la comunitat educativa, us desitjo el millor i vull que sapigueu que els vostres èxits futurs m’ompliran de goig.
Una abraçada
Joan Estragó
Els nens i nenes de l’escola (de P3 a 6è) vam celebrar Sant Jordi. Al matí vam anar al passeig a veure les parades de llibres i a la tarda vam fer un petit acte de celebració tots junts. Ens vam trobar a la pista i allà cada curs va recitar una poesia o una petita lectura. Al final vam ballar una sardana.
El passat 7 d’bril es va fer al Mundial l’acte de cloenda de l’activitat VxL (Voluntaris per la Llengua). A la nostra escola hi van participar nens i nenes de 4t.
Aquest dilluns s’ha incorporat la Nuri, la cuinera, després d’un llarg temps de baixa. Això ha suposat l’adéu de la M. Jose, que l’ha estat substituint aquests mesos. Els nens i nenes del menjador han fet una festa de comiat a la M. Jose i una de benvinguda a la Nuri.
ADÉU M. JOSE
HOLA NURI
Xerrada a l’escola sobre el mosquit tigre de Sara Vergonyós, tècnica del Dipsalut. També vam comptar amb l’assistència d’un equip de RTVE a Catalunya que va filmar la sessió a 5è B. Aquest dissabte 29 o diumenge 30 es podrà veure a les 14:00 h per TV1.
Més informació clicant aquí.
El Projecte educatiu del mosquit tigre és una de les línies d’actuació del Programa per a la vigilància, seguiment i control del mosquit tigre. Busca fer partícips en la lluita contra el mosquit tigre als alumnes de 5è de primària de les escoles de la demarcació de Girona.
Està dividit en dues parts:
A la primera, tècnics del Servei de Control de Mosquits ofereixen xerrades-taller a les escoles. Hi expliquen què és el mosquit tigre, quin és el seu cicle de vida, quins ambients són els més favorables per al seu desenvolupament o com evitar-ne la reproducció. A més, ensenyen als menuts a identificar-ne les larves i els exemplars adults i quines són les mesures que cal prendre per evitar la proliferació de l’insecte.
La segona fase és el treball de camp. Es lliura un kit d’entomòleg a cada alumne amb tot el material necessari perquè elabori mostreigs i reculli larves de mosquit pels seus entorns habituals. Els mestres fan arribar el material al Servei que analitza les mostres i comunica els resultats a cada escola. Les dades obtingudes també serveixen per ampliar la informació que el Servei obté gràcies als seus controls periòdics.
L’objectiu principal del projecte és sensibilitzar la població de l’impacte del mosquit tigre en la salut de les persones i el medi natural i donar eines per impedir-ne la reproducció. I és que l’activitat educativa a les escoles enllaça amb els adults. Els nens i nenes transmeten el que han après als seus pares i insisteixen en seguir les recomanacions per evitar que el mosquit tigre dipositi les seves larves. A més, a través del treball de camp, els adults participen en la recollida de mostres, de manera que també se sensibilitzen sobre els riscos i la prevenció enfront aquest mosquit. Aquesta tasca de conscienciació és bàsica ja que es calcula que, si cada persona es responsabilitzés d’evitar que el mosquit tigre criés a casa seva, es reduiria un 70% la supervivència de l’insecte.
