Els jocs tradicionals enriqueixen el coneixement que té el nen/a en relació a la cultura i tradició del seu poble. Hi ha una gran varietat de jocs tradicionals que treballen les diferents habilitats motrius i de relació dels nens i nenes: jocs de salts, jocs de córrer, jocs de llançament, jocs de punteria, jocs cantats,…fins i tot alguns jocs es poden fer amb material elaborat pels propis nens i nenes, sovint amb material de rebuig.
Aquest curs els nens/es de l’escola han jugat a: xarranques, gomes, cordes, bales, baldufes, bitlles catalanes, …i han construit patacons. També hem pintat xarranques al pati de l’escola.
Ara estem treient l’herba que hi ha a les pistes de petanca que queden al costat de l’hort.
Per la festa de final de curs estem preparant diverses activitats relacionades amb els Jocs Tradicionals. De ben segur que els nens i nenes s’ho passaran d’allò més bé!Aquí teniu un LLISTAT DE JOCS TRADICIONALS amb la seva explicació i la seva normativa. El document ha estat elaborat per la mestra d’Educació Física de l’Escola. Són jocs que s’han jugat a Infantil i Primaria al llarg d’aquest curs. D’altres, es treballaran el curs vinent. Us decidiu a jugar-hi també a casa?
Heu demanat alguna vegada als vostres avis a quins jocs jugaven quan eren petits? Segur que coneixen molts jocs. Ens ho expliqueu? Ho podeu fer enviant un comentari!
Li he preguntat a la meva àvia Emilia de 79 anys a què jugava quan era petita i aquesta ha estat la seva resposta:
“Quan érem petits jugàvem moltíssim al carrer i a les cases del voltant. Acostumàvem a jugar a SALTAR MARGES i amagar-se entre les cases de pagès dels veïns. A vegades saltàvem per marges i ens pelàvem els genolls!
També havíem jugar a fer gronxadors amb qualsevol tronc i cordes que trobàvem pel bosc.
També jugàvem a jocs més tranquils com L’ANELL i LA SABATETA.
No teníem gaires joguines però, de qualsevol cosa en fèiem un joc divertit!”
Gràcies iaia per fer-nos viure aquests moments de la teva infantesa!
Yolanda
Jo crec que no hem d’anar tantes generacions enrere per anar a buscar aquests jocs tradicionals. Jo recordo jugar molt a fora “al carrer”. Jugàvem a amagar, a saltar a corda, al mocador, a la petanca, a la xarranca (quan la vaig veure pintada al pati de l’escola em va venir com un “flash” de la meva infantesa), al “un,dos,tres pica-paret” (la Nora em va explicar que hi havien jugat), i un munt de jocs més que si no existien ens els inventàvem. Ens ho havíem passat molt i molt bé.
Hola Nora! És veritat, tens sota la raó. Quins tips de jugar que ens havíem fet fora el carrer oi? Recordo que, a partir de les sis de la tarda dels dies d’estiu els carrers s’omplien de nens i nenes que jugàvem a “Lladres i Policies” o a fer cabanes a qualsevol racó. Teníem molta imaginació i, de qualsevol cosa, en sortia un joc! Recordo que sempre miràvem al cel a veure si plouria i no podríem gaudir dels jocs a fora a l’aire lliure!
Recordes que al pati de l’escola jugàvem al “Conejo de la Suerte”? Quins tips de jugar que ens havíem fet!!!
Bells records d’infantesa!
Yolanda