Hem començat el segon trimestre i les tardes de l’escola s’han omplert, novament, d’espais plens de propostes enriquidores. Els nens de P3 ja ens hi acompanyen.

A l’espai d’art aquesta vegada hem iniciat el temps que estarem plegats posant una pregunta sobre la taula:
què és fer art?
El primer dia que ho vam demanar la resposta majoritària va ser: fer art és pintar, pintar com el Joan Miró.
L’últim dia la resposta va ser més elaborada i possiblement més conscient. Tots ells ja havien estat a l’espai d’art, se’ls havia provocat altres aspectes, qüestionat pensament … aquesta vegada se’ls feia una pregunta concreta.
A la conversa de l’ últim dia van sortir coses boniques com aquestes:

“ Fer pintures que ens imaginem al cavallet. Mirar una cosa, el què tenim al davant i pintar-ho amb colors varis. Mirant l’orquídia molta estona, cada vegada que la mirava em sortia més bé”.

“Fer art és aprendre a pintar diferents coses que no sabem pintar. Abans no sabia pintar orquídies i ara si. L’he mirada molta estona i ara ja en sé”

“ Explicàvem coses que ens imaginàvem amb pedres i pals i anem explicant coses, el cel i l’avió”

Ens fa feliç constatar com en els espais van emergint nous pensaments provocats per la pròpia acció, individual i compartida.

Aquest espai ofereix als nens i nenes material que ajuda al desenvolupament dels quatre àmbits que conformen la matemàtica:
-La lògica com a cultiu del raonament, la numeració i el càlcul com a coneixement dels nombres, les mesures com a aproximació quantitativa de la realitat i la geometria com a representació mental de l’espai.
L’experimentació del material és el fil conductor de tots, ja que als quatre àmbits, els processos mentals que fa l’alumne són els mateixos. Amb això volem crear situacions que permetin que els nens i nenes observin, experimentin, reflexionin i treguin conclusions d’allò que han fet.
Al llarg de la sessió ells i elles posen paraules a les accions realitzades i a les relacions descobertes, això els ajuda a estructurar el seu pensament.
A l’espai de juguem i pensem no només utilitzen la comprensió, sinó també la intuïció, la pràctica, la memòria, la creativitat…
El tipus d’organització fomenta l’activitat autònoma ja que ells decideixen allò que volen fer, quan i com, dóna la possibilita que projectin i planifiquin el seu joc, alhora que respecta el seu ritme personal d’aprenentatge, ja que cadascú farà i assimilarà allò que pugui pel seu nivell de desenvolupament.

M.Àngels Molinero

A l’espai de construccions les històries flueixen, històries llargues, curtes, entre dues persones, entre més persones. Històries que giren al voltant de ciutats, pobles, cases, edificis, places, túnels, però també al voltant de balances, boscos, esglésies, teatres, menjars… i mentre es teixeixen les cares dels
nens varien però n’hi ha una que apareix a tots els rostres en algun moment, és la cara de concentrats i concentrades…