Category Archives: Expresión escrita

En casa solo

Leave a reply

Era una noche oscura, en Coolman estaba en su casa solo, sus padres habían ido a una fiesta de disfraces. En Coolman era un niño muy imaginativo, capaz de mirar al suelo y ver un monstruo. Acabo de cenar y se fue al sofá a mirar la televisión, en el aparato no hacían nada sólo una película de terror. Cogió un libro y se puso a leer, trataba sobre una familia tenebrosa que se iba comiendo a la normal, de repente comenzó a ver cosas extrañas, pero él ya lo sabía y no se preocupó. Los tocó pero los monstruos no se iban, olía a ácido y comenzó a correr. También sudaba, por todo el cuerpo y a cada paso que daba se iba cansando más. Hasta que se dió un golpe y no pudo correr más. Los monstruos que lo seguían lo encontraron, lo devolvieron a casa y en el sótano se oyo un ruido muy fuerte…

Terror en el bosque desconocido

Leave a reply

Una tarde de invierno, Carlos estaba en su habitación pensando en su papá que había muerto en un accidente de avión cuando volvía de hacer negocios en Estados Unidos. Le preguntó a su mamá:
-¿Mamá, puedo ir al cementerio a llevarle flores a papá?
La madre le dijo a su hijo:
-Si, hijo.
El niño a las 19:00 se puso su chaqueta, cogió las flores que le dejó su mamá encima de la mesa del comedor y se fue. Cuando llegó al cementerio corrió a la tumba de su padre a dejarle las flores, luego le habló de como le iba en el colegio y como lo echaban de menos en la familia.
Después pensó que era muy pronto para ir a casa, todavía eran las 19:30 y su madre le había dicho a las 20:00. Fue caminando y se encontró un bosque oscuro, a pesar de ello, entró sin problema, cuando llegó al centro vio una luz tan intensa que no podía parar y se sentó al lado de la luz. Escuchó sonidos raros, sonidos de arbusto, el con miedo preguntó:
-¿Quien anda ahí?
Nadie le contesto, pasaron 3 minutos y el sonido se volvió a escuchar, aparte de esto se vio una persona moviéndose por detrás de los arbustos.
Él, petrificado, se levantó y en el mismo instante…
Zas! Un hombre muy fuerte lo cogió y se lo llevó a un castillo de la edad media y nadie más lo volvió a ver.
Hay gente que dice que si cuando vas a los bosques oyes unos ruidos de arbusto te vayas rápidamente que es el alma de Carlos.

La serp i el lleó

Leave a reply

Hi havia una vegada un lleó  que era molt fort però era una  mica gandul. També hi havia una serp que era molt fort i verinosa.
El lleó anava caminant i es va trobar la serp, es van començar a barallar entre els dos.
Es van adonar que un podia matar a l’altre i van decidir fer una carrera per veure qui era mes fort.
El lleó es va perdre pel bosc, la serp va anar per un camí mes curt va avançar molt més .
El lleó es va adonar que estava apunt de perdre la carrera va apretar a córrer molt mes ràpid però va caure per un barranc i la serp guanyà la carrera.
Això ens ensenya que  no sempre guanyen  els que es creuen mes llestos.

Thomas Moreno

Joshua Tomala

GAT I GOS

Leave a reply

Hi havia un gos que era molt bonic , valent i no tenia por a res.
Tambè hi havia un gat molt caçador fort i valent
El gos anava caminant pel carrer quan va veure el gat.
El va estar perseguint fins que el va agafar però el gat es va defendre amb les ungles i el gos va atacar amb les dents.
Com que s´haurien fet mal barallant-se van decidir fer una carrera per veure qui era el més fort.
El gos estava molt tranquil i es va despistar una mica. El gat va començar la carrera deu minuts abans que el gos.
El gat va guanyar la carrera.
Això ens ensenya que no sempre guanyen els més forts.

 

Maria Demetrio

Nerea Gonzàlez

Ismail Laradji

Enquesta sobre la pobresa al món

Leave a reply

Els dies 18,19 i 20 d’octubre del 2014, set alumnes de 2CS (Izan, Anna, Mireia Llop, Mario, Gisèle, Rut i Chaymae) vam anar a fer enquestes a la gent (majors de 15 anys) del poble de Flix sobre la pobresa al món. Entre tots vam fer un total de 76 enquestes.

Ens vam repartir pels carrers fent enquestes. Quan vam acabar-les de fer totes vam entregar-ho a classe, vam fer el recompte, els tants per cent, els gràfics i vam treure’n les conclusions. Ha estat una feina que ens ha portat bastants dies de treball.

Nosaltres hem triat aquest tema perquè trobem que s’hauria d’arreglar. Volíem saber que en pensava la gent d’això, si ho volien arreglar o els donava igual. També, perquè és un tema que surt sovint per la TV i trobem que és molt interessant.

Resultats obtinguts i conclusions sobre cada pregunta:

Tothom sap que Àfrica és un continent molt pobre i que se n’han assabentat de diverses maneres.

Gairebé tothom vol que els governs ajudin molt més a la gent pobra.

La gent creu que els països rics haurien de mostrar-se més solidaris amb la gent pobra i ajudar-los més econòmicament.

No només els governs haurien d’ajudar la gent pobra, sinó que tots hauríem de fer-ho és el que pensa la gent de manera majoritària.

Solament una de cada tres persones està disposada a apadrinar un nen/nena del tercer món.

A la majoria de les persones no els agradaria anar a altres països a ajudar la gent pobra.

Valoració final, nosaltres mateixos sobre aquest treball pensem el següent:

Aquest treball d’anar preguntant a la gent per Flix ha sigut molt interessant i a la vegada divertit. M’agradaria tornar-ho a repetir!!!

Ha sigut una experiència molt bonica, ho voldria tornar a repetir! Perquè desprès saps el que pensen els altres.

M’ha agradat molt participar en aquesta experiència, ha estat molt divertida, desprès saps si la gent es solidaria o no li interessa res d’aquest tema.

Aquest treball ha sigut molt divertit, m’ha agradat molt anar pel poble a fer enquestes. Ho voldria tornar a repetir!

M’ha encantat la idea de fer l’enquesta. Espero que ho tornem a fer.

A mi m’ha agradat molt aquest treball perquè m’agrada molt fer gràfics.

Les colonies Camerata XXI

Leave a reply

Aquest estiu he anat de colònies musicals prop del Vendrell, aquell petit poble és diu Saifores, Baix Penedès. Vaig anar entre els dies 13 i 19 de Juliol de 2014.
Quan vam arribar estava molt nerviosa i al cap d’uns minuts em vaig trobar a una nena que es deia Maria i era la meva amiga d’Igualada, l’any passat la vaig conèixer a aquestes colònies i ens vam fer molt amigues. Vaig tenir molta sort de trobar-la per que si no havia d’haver anat sola a l’habitació, perquè no coneixia a ningú. Tampoc podia dir res a ningú perquè hi havien nenes que les coneixia de l’any passat però em feia molta vergonya anar a parlar amb elles, amb la Irene ens parlàvem una mica que era una nena molt simpàtica que tocava l’oboè. La meva professora d’instrument és deia Miriam i era de fora, el meu altre professor és deia Josep, però només el tenia a classes de grup de vent. El director d’orquestra és deia Jaume i tocava el violoncel , encara que hi havia una altra professora de violoncel i és deia Nai, era la meva cosina segona, també hi havia un mestre de viola i una mestra de violí, ell és deia Quim i era molt simpàtic i divertit, la mestra és deia Àngela i era molt simpàtica i agraïda. L’obra que vam fer es deia “La volta al món amb 80 notes” i totes les peces eren: Introducció, França, Havana, Catalunya, Irlanda, Itàlia, Egipte…
Hi havia una piscina que era molt bonica i ens ho passàvem molt bé.
Els monitors eren Marc, Marta, Amàlia, Olga, Josep i Anna, el meu monitor era Marc, el meu preferit era Josep i la meva preferida Marta.


En fi, que han estat les millors colònies del món!

El carreter

Leave a reply

El carreter era un ofici que es feia abans, ara us explicaré  moltes coses sobre aquest ofici.
L´ofici de carreter consistia en portar mercaderies d’un lloc a un altre. Es va deixar de fer a meitat del segle xx.
L’ofici s´aprenia de pares a fills i amb la pràctica de l’ofici. Tenien molta feina per què havien de fer un munt de viatges cada dia ja que era l’únic mitjà de transport que hi havia.
S’utilitzava el carro, que el feia el fuster, i cavalls, mules o ases  que venien de les  quadres o les granges de la zona.
Treballaven als camins i a les poques carreteres de la zona. Utilitzaven el carro i unes cordes per lligar els animals i  transportar mercaderies d´un poble  a un altre.
Treballaven sols no tenien un horari. Treballaven fora del poble i els viatges duraven molt de temps i eren molt pesats.
L’ofici de carreter que consistia en transportar mercaderies d’un lloc a un altre, ha desaparegut per la millora dels mitjans de transport i la comunicació.

Fonts d’informació:
Gerard Rodes Horta, Jose Luis Merino Del Rio i Angelines Bodes Terron.
Imatge:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/11/la-reflexio-de-la-jornada.html

Anna Rodes Merino
2CSB

Les Nines

Leave a reply

Fer nines no era un ofici, era més bé un passatemps. Les nines eren més delicades que les d’avui en dia, perquè estaven fetes de fil ferro, fil, roba i llana. Aquestes nines de vegades es venien i així es podia obtenir un petit ajut econòmic.
Aquesta activitat es va realitzar després de la Guerra Civil, s. XX; i s’ha anat deixant de fer a mida que han aparegut noves màquines.
Les nines podien ser de qualsevol mida. Per fer-les utilitzaven fil ferro, que compraven al ferrer, fil, llana, que treien del ramat que tenien, i roba, que podia ser de qualsevol tela i de qualsevol mida.
Per començar a fer la nina, s’havia de fer l’esquelet, amb el fil ferro, després s’anava fent la silueta amb el fil i la llana, que era per donar-li volum. Per fer el cap, s’havia de fer una mena de pilota amb el fil ferro, i després ho cobrien amb fil i llana; però en proporció amb la resta del cos. Per finalitzar el cap, s’agafava un tros de tela de color carn, o del color elegit, i es brodava els ulls, a gust de l’autor, pestanyes, i una boca. Per fer el cabell, s’havia de posar llana per donar-li volum i cosir-ho pel damunt amb el fil del color triat. Per ajuntar-ho agafaven un ganxo en forma de “S” i enganxaven el cap amb el cos.
Per dominar el fil ferro es necessitaven alicates, i per cosir, l’agulla adequada. Normalment treballaven a les cases o anaven a tallers on es podia aprendre a fer nines.
Per fer una nina tardaven molt, ja que era molt costós, de vegades no sortia bé i s’havia de desfer. Algunes vegades, les modistes, compraven els cossos i els caps fets i elles els hi feien els vestits, i després les venien.
No tenien cap horari es feia quan tenien temps o al plegar d’alguna altra feina.
Ara amb les noves tècniques, es dissenyen i es fan nines més estables i sofisticades. Les persones només les han de transportar de màquina en màquina o de poble en poble.
Ara també hi ha gent que fan nines però amb altres materials. Majoritàriament la gent aquestes nines les fa per caracteritzar a algú.
Vaig triar aquesta activitat perquè crec que no valorem i no donem importància al que fem nosaltres a mà, encara que estigui molt més ben fet. Ho volem fet tot per una màquina i les màquines embruten i contaminen el medi ambient.
FONT: Isabel Mestres (la meva iaia)

Cristina Guiu Carrasco
2CSB
3-04-2014

 

 

Enquesta sobre jocs i consoles

Leave a reply

Els alumnes de 2CSB vam passar una enquesta sobre les consoles i jocs a tots els alumnes de CS. El total l’alumnes enquestats va ser 47.
La majoria dels alumnes de CS tenen Wii i Nintendo, seguit de la Play i la PSP. Només una persona no en té cap.
Vam preguntar sobre els jocs que tenien i del llistat que vam ficar el més popular va ser el Fifa, el Call of Duthy i el Grand Thef Auto.
A continuació vam preguntar quantes hores jugaven, la gran majoria va dir més de 5 hores a la setmana, seguit de 1h o 2h a la setmana.
Quan vam pregunta quan hi jugaven van contestar més del 50% jugaven  cada dia,  després la segona resposta va ser durant els caps de setmana i per últim una persona va dir que mai.
Finalment els hi vam comentar si els agradava els jocs de violència, 30 persones van dir que no i 16 que sí.
En conclusió la majoria d’alumnes té consola i els agrada jugar al Fifa. Solen juguar més de 5 hores a la setmana i la gran majoria ho fa cada dia.

Francesc Xavier Torres Martínez
2CSB
6-02-14

Enquesta sobre la lectura

Leave a reply

Els alumnes de 2CS-B van fer una enquesta sobre la lectura als alumnes de 2CM i CS. En total van enquestar 70 alumnes.
La majoria d’alumnes enquestats van respondre que els agrada bastant llegir, només 3 alumnes han dit que no els hi agrada llegir.
Els vam preguntar quin tipus de llibres els agrada llegir i la majoria de alumnes els agrada els llibres d’aventures però també hi ha un grup nombrós d’alumnes que han escollit els llibres de misteri.
A continuació hem preguntat quant de temps llegien cada dia, la majoria han dit un quart d’hora cada dia. També vam preguntar en quin moment del dia els hi agradava més  llegir, la majoria van dir a la nit i al matí no llegeix ningú.
Una altra pregunta va ser si van a la biblioteca a llegir, la majoria mai  hi van a llegir , cada dia només hi van 6 persones.
Després vam preguntar si a més a més de llibres llegien altres publicacions, i la majoria va dir que de vegades llegien revistes. Només 7 alumnes llegien diaris .

En conclusió la majoria dels alumnes els agrada bastant llegir. Els llibres que més els agrada llegir són els d’aventures i els de misteri. Solen llegir un quart d’hora cada dia i ho fan a la nit. També els agrada llegir revistes i diaris però en menys nombre.

Itziar Suñer Garcia
2CS-B
12-2-14