He triat aquest ofici antic perquè m’interessa molt ja que fa més de 150 anys que a la meva família hi ha hagut barbers.
Aquest treball consistia en afaitar i tallar el cabell a la gent. Antigament alguns barbers, com el meu besavi, també eren dentistes (arrancaven els queixals).
L’ofici s’aprenia, normalment de pares a fills però si alguna persona volia aprendre aquest ofici podia anar a alguna barberia o una acadèmia a que li ensenyessin l’ofici.
Tenien molta feina, sobretot les vigílies de festes perquè venia molta gent per estar apunt per als dies de festa. Tenien un horari molt intensiu.
Per fer la seva feina utilitzaven aigua i el sabó per afaitar, colònies i massatges per després de l’afaitat, “polvos talco” pels pelets que deixaven. També utilitzaven brotxes, navalles per afaitar, diferents tipus de tisores, màquines manuals per tallar els cabells.
Normalment treballaven a la barberia i als llocs que els manaven. De vegades tenien un ajudant, normalment els barbers treballaven al poble.
Aquest treball ha desaparegut perquè avui en dia els homes s’afaiten ells mateixos amb noves màquines que van sorgir.
Vaig triar aquest ofici perquè quasi tots els meus avis i besavis han treballat de barbers i vaig pensar que seria molt interessant explicar aquest ofici.
Font: Sr. Magin Pujol (el meu avi).
Núria Daura Pujol
2CS-B
3-04-2014