Author Archives: Maria Pomares Garcia

Que còmodes són els contenidors!

Què en sabeu dels contenidors que hi ha pel poble i/o tenim a casa? Què en penseu del reciclatge que fem ara per tornar a reaprofitar-ho tot? Doncs abans això no existia i ara us explicaré què feien per desfer-se de les deixalles fa uns quants anys.
Abans hi havia un senyor que era l’escombriaire (“basurer” dit vulgarment) que recollia tots els residus del poble! Imagineu-vos quanta brossa recollia en un dia, potser uns 1.000 quilos aproximadament! Però encara que agafés la brossa de tot el poble no n’hi havia tanta com ara perquè abans no hi havia envasos ni tampoc aquella cançoneta: “Encara que siguis de plàstic…”
Aquest escombriaire tenia un remolc i un ase per transportar la brossa i una trompeta per a fer-la sonar cada vegada que passava per un carrer. Bé us explicaré més a fons en que consistia aquest treball: l’home passava un o dos dies a la setmana pel matí amb el remolc i el seu ase, al davant del remolc hi havia un seient on seia ell i guiava a l’ase, passava pels carrers i , com he dit abans, feia sonar una trompeta i les persones d’aquell carrer sortien amb la brossa i la tiraven al remolc. També a la porta hi podia haver un ganxo on allí hi penjaven la galleda amb la brossa i el mateix escombriaire l’agafava. La veritat és que jo penso que ficar-la al ganxo era més pràctic perquè si estaves dormint quan passés no t’havies d’aixecar i podies dormir o estar a casa tranquil•lament. Després anava a tirar la brossa a un abocador (“ vertedero” en castellà).
Aquest treball ja es feia a començaments de 1900 i es va deixar de fer fa, més o menys, 30 anys. El perquè de que aquest ofici ja no es faci és perquè s’han inventat els contenidors i també s’ha inventat el reciclatge.
Aprofito per dir que s’han de tirar les deixalles al seu lloc per fer que el medi ambient vagi millor.
Aquesta redacció la dedico a la meva mare i a la meva àvia perquè són les persones que m’han ajudat a aconseguir aquesta informació i sense elles no hagués pogut fer res. Gràcies!

Maria Pomares Garcia
2CSA

Les festes més màgiques s’apropen

Aviat s’acabarà l’escola, però el més important per mi és que s’apropen unes festes màgiques. Dic que són màgiques perquè quan tota la família es reuneix sento un pessigolleig a la panxa i sempre tinc un somriure a la cara.
La festa que més m’agrada més és Nadal perquè, a més a més que tinc regals, estic amb els avis de Huelva, i encara que hi ha un recorregut de 12 hores, jo sé que al final del viatge hi ha una molt bona sorpresa. Quan arribo pujo les escales com un llamp i truco a la porta, després els meus avis em donen una forta abraçada i sempre em diuen: “Aviat em passaràs!”. Al cap d’una estona arriben els meus pares carregats amb tot l’equipatge. Després de sopar vaig a casa de l’àvia d’una amiga meva que es diu Míriam. És més petita que jo però té molt coneixement. El dia de Nadal anem a casa dels meus tiets i mengem un banquet que ens prepara la tieta. Sempre hi ha això: sopa, potes de cranc, pernil, torrades, peix i un munt de coses més. A l’acabar de sopar, anem a obrir els regals i cada any m’agraden més.
També m’agrada molt el dia de Cap d’Any perquè és el meu aniversari i fem cagar el tió. I a més a més m’encanta el raïm que mengem amb les dotze campanades, però no em caben els dotze a la boca! També fem un sopar molt bo que fan el meu pare i la meva mare, em sembla que sortirem tots cuiners! “Je, Je”
Doncs això són les festes més màgiques que s’apropen per a mi. Tinc ganes de que ja arribin!

Maria Pomares 2CSA

 

Ot, el brujo volador

Ot es un brujo poco peculiar es extraño y a veces hace bromas, pero aun así es buena persona.

Un día de verano, Ot fue a la piscina a nadar, iba y venía, dentro de la piscina. Al cabo de un rato, un señor se quedó muy sorprendido, porqué…….

la piscina no tenía agua! El simplemente volaba en el aire como si nada.

 

 

 

 

Maria Pomares Garcia