Ara quan vas a comprar-te roba te’n compres molta i de diversos colors però abans no en podies comprar tanta perquè no es tenia diners i la roba havia de durar fins que estigués molt velleta. Per això, quan es cansaven de portar sempre la mateixa roba, la tenyien en un safareig ple de líquid de pètals de flors i semblava una peça nova.
Pel matí, les dones anaven al camp a agafar pètals de flors i, a l’arribar a casa, els pètals de flors es classificaven per colors per després ficar-los en cistells i triturar-los.
Una vegada els pètals estaven triturats i classificats per colors, es ficaven als diferents compartiments dels safareigs municipals (a cada compartiment un color de pètals diferent) i s’hi afegia aigua. Es remenava amb una canya de bambú d’uns 175 centímetres de llargada. Aquesta feina li tocava fer cada setmana a una dona diferent entre les que s’havien apuntat per tenyir la seva roba.
Quan la barreja ja estava feta, ho anunciava el pregoner del poble a tothom i la gent que volia anar-hi hi anava. S’havia de matinar perquè a la una del migdia es tancaven els safareigs.
Ara la roba gairebé mai es tenyeix i si algú ho fa cal que vagi a les tintoreries. Allí ho fan amb màquines.
Marta Gimena 2CSA
