Jo no explicaré com funciona una fàbrica de gel i com es construïen les neveres, jo contaré la història de la nevera de la meva iaieta Trini que, per cert, té cent anys, ja fa un segle que està al món.
Tot començà l’any 1929, la meva iaieta Trini tenia un ribell de zinc on es banyava i això li va donar una idea. En aquella època eren molt pobres i a la iaieta Trini se li va ocórrer fabricar-se la seva pròpia nevera i ara us explicaré com era i com es feia servir.
El marit de la iaieta Trini, el meu reiaio, treballava a la Fàbrica de Flix, a Ercros, i allí tenien com una petita fàbrica de gel. La meva besàvia li donava dues ampolles grans amb aigua del riu i el meu reiaio les deixava a la Fàbrica a la càmera frigorífica. Quan es congelaven, les ficava en un sac i, en arribar a casa, les deixava al ribell de zinc i hi posaven el menjar que volien conservar fresc.
A l’any 1938, la senyora Paula Massot li va deixar una nevera de les d’abans. La iaieta Trini anava a buscar el gel a cal Roc que estava a La Raval. El gel què us penseu que era gratis? Doncs no, s’havia de pagar i no era barat.
Hi havia un senyor al poble que era el carnisser i com que no tenia nevera a l’hivern deixava el conill, el pollastre i tota la carn a la finestra i quan la meva iaieta Trini anava a comprar la carn imagineu-vos quin gust devia de tenir, segur que es notava que no havia estat ben guardada en un lloc fresc.
A l’any 1946 va nàixer el meu iaio Josep Maria, les coses ja anaven millor i llavors van poder comprar una nevera de la marca Fagor.
Ja sé que no he fet com les altres persones d’explicar com es feien els treballs antics però em feia molta il•lusió explicar la història de la nevera de la iaieta Trini. Espero que us hagi agradat.
Maroina Forcades Larrosa 2CSA
Author Archives: Mariona Forcades Larrosa
Leave a reply
El meu animal preferit. El gos
El meu animal preferit és un “Haski” (és un gos).
Són molt peluts perquè vivien a la neu. Són uns animals molt ràpids perquè són els que fan curses amb trineus.
Quan era petita ens el vam trobar abandonat en una estació d’esquí i la meva mare va dir que ens el podíem prendre cap a casa. Era molt juganer i sempre em trobava els cordons de les sabates trencats.
Ara que ja s’ha fet gran, Tom (el meu gos) ja no trenca els cordons de les sabates perquè ara ja té cinc anys. Fa sis mesos es va aparellar amb una femella que era de la mateixa raça i la Kira (la gossa) el dia 24 de febrer d’aquest any va trencar aigües i va tenir els dos gossets.
Jo penso que el millor animal del món és el gos.
Mariona Forcades 2CSA