Author Archives: Jordi Alentorn Bone

Un dia de Vacances

Al mes de començar les vacances  vaig anar a Saragossa  en la meva tieta, quan vam arribar a casa de  m’atieta,  vaig saludar als meus cosins , va jugar després a lora de dinar vam fer una carrera, després  vam jugar un partits al futbolins.

 

A les 3 o 3 mitja vam anar a dormir fins a les 4:30  ens vam  ficar les samarretes, i vam sortir vam anar a la Pilarica i a un altre ,puesto que no se com se diu  a les 7:40 o mes pronte va anar a una  bar a prendre algo fresquet  i  ens vam tornar  cap a casa de, la meva iaia, pel camí .

 

Parlàvem i , jugaem  a contar camions quan vam arribar a Seròs ens vam dormir , a Maials ens vam despert el meu cosí pensae, que navem a la platja  i naltros li vam dir, que que no i ell es va ficar trist, però al cap de 5 o 10 minuts quan, va veure el castell de Flix el va rreconeixe perfectamen.

 

Quan vam arribar a casa  en vam anar al var de els meus tiets  que es el bar Vicent i ens vam menja una pizza, familiar de barrvacoa el meu cusi es va plena en un tros i jo em vag empatxa perquè em vaig menjar massa, casi que no podie caminar, al arribar a casa de la nostra iaia jo vaig agafar la maleta i em vaig, anar en la meva mare cap a casa meva.

 

 

 

Jordi  Alentorn

16-09-2016

Un dia de Vacances

Al mes de començar les vacances  vaig anar a Saragossa  en la meva tieta, quan vam arribar a casa de  m’atieta  ens esperaven els meus cusins petits, a l’endema vam anar a visitar un quans llocs de la ciutat i despres cap a les set de la tarda vam anar a un barr de aprop de casa
al dia seguent ens bam quedar jubant  i  ens o bam pasar mol be  quan vam tornar a flix en los meus cusins  pero a Saragossa en o bam passar molt be.

Jordi Alentorn

14-09-2016

El zorro

Yo veia un zorro
era muy gordillo
el pobre zorillo.

Tenia unos ojos azul claro
su mirada estava entrando
entrave lentamnte en mi pensamiento.

Cuando lo vi me encanto
era tan ermoso  como tierrno
era ermoso el pobre zorillo.

Lo tenia todo el zorro
era bonito però  muy agresivo
però era tierrni y esscuridizo
¡Ay mi pobre zorillo!

 

EL CRÁTER

Pesquis, Baliga y la la tia Gloria vuelven de un sitio que los ha llevado la tia Gloria, en el coche que es de color rojo.
-¡Como me a gustado esta excursion! ¡Gracias, tia Gloria! – dice?
La tia Gloria se pregunta porquè un coche pequeño de color verde les hace luces.
– Andad conprecaucion más adelante se ha formado un crater muy grande. Ha caido una cosa misteriosa…
Gloria les dice a Baliga y Pesqui:
-Jo he leido muchos articulos de crateres provocados por la caida… de artefactos extrraterestres.
-¡Ala! Quien sabe si este cráter está lejos? Lo veremos?- Dice Baliga
– ¿No veis que hay muchos guardias?- Dice Gloria
Debe ser una cosa grande… responde Baliga
-¿Que les pasa a estos? Qualquiera diria que van a un sitio secreto… – Piensa el guardia.
-¡Buf! ¡Que suerte!

Me penssava que no nos dejaria passar!-Dice Gloria.
-¡Mirad, hasta estan las autoridades! -Saben muchas cosas, pero nos las esconden… Dice Gloria
-Aquí quiero el patio, piensso plantar tomateras.
-¿Que miran aquellos?- Dice un trabajador
-¡Allí! ¡El crater! – Dice tia Gloria
Gloria y Pesquis gritan y se asustan porque sale un extrratereste del agujero
-Lo que me pensava… Se ha hundido la cloaca. ¡Tendreis faena, parra arreglar todo esto!
Baliga se rie con ganas.

Un día en patinete con Lluc

Mi amigo Lluc lo conozco desde la infancia.Tiene 10 años y vivi en Flix, mi pueblo.
Es de estatura baja. Tiene una cara redonda. Sus ojos son pequeños y marrones, y necesitan gafas. Su boca es pequeña y su nariz también. Su cuerpo es ágil, sus brazos delgados y las piernas son fuertes.
Tiene un carácter agresivo, antipático y charlatán. Le gusta mucho jugar a la play station 3 y 4. También le gusta mucho ir en bici y con patinete. Tiene la costumbre de ser tramposo en algunos trabajos de la escuela.

Mañana he quedado con Lluc para ir en patinete juntos, iremos a la plaza del mercado con los demás y depués iremos a mi casa a jugar.

UN DIA AL VOLCÀ COTOPAXI

El mes d’agost, amb el meu pare i la meva mare vam anar a visitar el meu tiet que viu a Quito, la capital de l’Equador. Aquesta ciutat està rodejada de volcans actius, Cotopaxi, Cayambe i està construïda en una vall. Només sortir de casa del meu tiet vaig veure el volcà Cotopaxi i li vaig preguntar si podíem anar-hi, em va dir que un dia hi pujaríem. A la vuit del matí vam sortir de casa i a les nou estàvem al volcà, vam pujar fins el tercer refugi i vam estar una hora pel volcà. Feia molt fred i vam baixar cap al cotxe del meu tiet per tornar a Quito.
El que més em va agradar va ser quan va començar a nevar , m’ho vaig passar molt bé jugant amb la neu, tot i que feia mot fred.