Author Archives: Georgina Armora Hierro

El venedor de llet

Sabeu que antigament no hi havia llet al supermercat? Abans s’anava a comprar a la vaqueria, allà era on la gent de tot el poble l’anava a comprar.
Al poble hi havia un senyor que era el lleter, era el que venia la llet de les seves pròpies vaques. Això es feia dels anys 1950 fins l’any 1980 a Flix.
Ara us estareu preguntant com s’aprenia l’ofici, doncs bé, ara us ho explico: el lleter comprava les vaques però abans  anava a una granja a veure com es munyien per poder-ho fer ell després amb les seves pròpies vaques.
Els lleters tenien molta feina: cada dia anaven a netejar-les, a donar-los-hi menjar i a munyir-les al matí i a la tarda. Això s’havia de fer cada dia, no valia si era o no festa. Al munyir-les posaven la llet que treien de la vaca en un recipient gran de ferro i, una vegada acabada aquesta feina, ja es podia posar la llet a la venda.
La gent que volia llet anava a la vaqueria amb unes lleteres petites que normalment eren de ferro, cada persona comprava la quantitat de llet que volia i quan arribava a casa la posaven en un recipient per bullir-la. La bullien ben  bullida  per a que desapareguessin els microbis.
Tot això ha desaparegut perquè ara l’ anem a comprar als supermercats  en brics però una cosa us he de dir: “La llet d’ara no és tan bona com la d’abans”.
Tota aquesta informació me l’ha donat la meva mare que és de l’any 1970 i la iaia  Rosita que és de l’ any 1932.
Bé, espero que us hagi agradat aquesta petita redacció.

Georgina Armora Hierro 2CS

Shin Chan

El meu animal preferit és el meu gos, Shin  Chan.
És un llorsay terrier, és de mida gran, fa uns 40 cm de llargada i uns 23 cm d’alçada. Té uns 13 anys que equival a 91 anys per a una persona.
Ell no mossega ni molt menys, és molt simpàtic. Aquests gossos són domèstics, són molt bons, no són dolents, però la veritat és que trauen molt pèl.
A Shin Chan li agrada molt jugar ”encara que sigui molt vell”. El seu lloc preferit és la Bassa de les Clotxes. Quan el meu pare té la llarga anem a donar un tomb a la bassa. Allà hi ha un circuit de motos “mig abandonat” i per allí el deixo i ell es diverteix corrent.
Adéu, ja tinc ganes de jugar amb ell!

Georgina Armora 2CSA

ot y el museo

 

Ot es un brujo que a veces se equivoca
(Continuamente). Siempre lleva una escoba y un sombrero de bruja, es un buen hombre, un buen brujo.
Un día por la mañana pasó Ot por delante de un museo y vio que se estaba quemando. Fue a ver si había alguna persona, y sí había una señora, y la salvo. Cuando estaban en una terraza la señora le dijo a Ot , que vaya a salvar la momia del museo, y Ot fue a buscarla. Al cabo de 2 minutos Ot salió con la momia en sus brazos  y esto fue lo que pasó.

Georgina Armora Hierro