Author Archives: Emma Estela Ripoll

NUNCA ME DEJEIS SOLA


Era viernes, María, Juan y Mario estaban esperando a Ana a que saliera de clase. Veían que todos los de su clase salían menos ella. Entraron en su clase y la vieron llorando. Ellos le preguntaron por qué lloraba pero ella no les quiso decir por qué. María acompañó a Ana al baño para que se limpiara la cara. Mientras, Juan y Mario se fueron al baño de los chicos.
Cuando salieron de los baños se dieron cuenta de que alguien los había encerrado en el colegio. Todas las ventanas estaban forzadas, les habían cortado el agua y la luz.

Sabían que hasta el Lunes no entraría nadie en la escuela, así que decidieron buscar algo de comida y bebida. Las chicas se fueron a la sala de profesores a por algo de comida. Los chicos estaban esperando a las chicas, cuando de pronto escucharon un ruido. La escuela era tan grande que no sabían de dónde venía, así que entraron en la primera sala que encontraron. Al entrar Mario encendió una pequeña bombilla que iluminaba un rincón de la sala. Esta sala era un sitio nunca visto, con telarañas, làmparas muy sucias y un gran espejo donde decía, escrito con un color rojo como la sangre; MORIRÉIS. Los chicos no les dijeron nada a las chicas, pero las fueron a buscar. Los cuatro niños subieron a una de sus clases y se escondieron debajo de uno de los escritorios.

María, al cabo de un rato, se dio cuenta de que se habían dejado la comida y la bebida en un banco del pasillo. Ella decidió ir a buscarlo, mientras los otros intentaron impedirlo, pero no pudieron. Veían que María no subía, pero de repente oyeron una voz que les parecía familiar. ¡Era la de María! Bajaron a buscarla, pero se la encontraron en el medio del pasillo; MUERTA. Detràs de ellos oyeron un ruido, se giraron y…

VACANCETES A CAMBRILS

Jo vaig anar de vacances del 29 d’agost al 10 de setembre amb els meus pares i el meu germà, a Cambrils, al pis de la meva tieta.

El primer dia, quan vaig arribar, vaig desfer la meva maleta i la del meu germà. I aquest primer dia, a la nit, vam anar a la SIRVENT a menjar un gelat. El segon dia, al despertam, tenia moltes ganes d’anar a la platja, però no hi vam anar perquè no feia gens de sol. Així que vam decidir anar a Siurana. Allí vam fer una excurcioneta i desprès vam dinar.

El dies següents, cada dia vaig fer el mateix. Despertam, esmorzar i anar a la platja tres hores. Bueno, i a la tarda estar tranquila o tornar a la platja. Alguna nit vam sortir a sopar, al cine a veure MASCOTAS, quedar amb alguns amics i familiars o bé quedar-nos a veure una pelicul·la a casa.

El dilluns 5, van venir els meus iaios per qudar-se a passar la nit. Amb la meva iaia i la meva mare, a la tarda vaig anar a comprar i a la nit tots vam anar a sopar. I el dia següent a la platja hi ha soprar a casa de la meva cosineta.

També, el dimecres 7, Natalia, els seus pares, les seves germanes i una amiga de Riba-Roja van venir a dinar i a la tarda, tots a la platja!

Natalia és va quedar a dormir a casa fins que vam marxar.

Un altre dia, el dijous dia 8, a la una vaig anar a pegar una volta pel passeig amb Natalia, el meu pare i el meu germà. I a a tarde-nit, vam agafar el cotxe per anar a les Gavarres, al cine. El meu pare a veure BEN-HUR, jo, la meva mare, Natalia i el meu germà a veure SIETE VIDAS (ESTE GATO ES UN PELIGRO).

El penúltim dia a les dos vam anar cap a Hospitalet, a casa d’uns amics de la meva mare, a dinar i a la piscina. A la tarde-nit vam anar al centre de cambrils a comprar hi ha menjar algo.

Ara si, l’últim dia! Ens vam despertar, vam esmorzar i vam marxar

EL AMOR

Entre Leonor,
y Amador
surgió el amor.

El era encantador
y ella una flor.

La dulce flor
le cuidaba con dulzor,
para que el chico, boxeador,
luchara por su amor.

Amador
nunca fue buen luchador,
y tampoco el ganador.
¡Pobre Amador!

Juguem a l’Awalé

El dimarts dia 26 d’abril vam anar a Ca Don Ventura a veure una exposició de jocs de taula de tot el món. Apart de sentir les explicacions de Biel Pubill, un mestre de l’Institut de Flix, vam jugar als jocs. Els de primer d’Eso de l’institut ens van explicar i ajudar a jugar. Un dels jocs que ens va agradar més va ser “l’Awalé”, un joc tradicional africà d’estratègia.

 

L’objectiu final d’aquest joc africà és obtindre el major nombre de fitxes amb les que jugues.

 

Per jugar a aquest joc es necessita 48 boles, pedres, fitxes… Si tens un tauler amb 2 rengleres de 6 forats cadascuna. Pots portar-lo per a jugar per tot arreu, i si no el tens pots jugar en un lloc on puguis fer forats o clots, fent-ne 12, 6 en un costat i 6 en un altre. Les pedres les has de ficar repartides. A tots els forats ha de quedar el mateix nombre de boles, així que n’hi ha d’haver 4 a cada forat. Normalment juguen dos persones.

A aquest joc em van ensenyar a  jugar així:

  • Agafeu totes les llavors de qualsevol dels forats del vostre terreny, les heu d’anar posant una a una en els forats consecutius, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge.
  • Si el darrer forat on sembreu és al terreny de l’altre jugador i conté 2 o 3 llavors heu d’agafar-les per obtenir punts.

I així consecutivament, l’un darrere l’altre.
A nosaltres aquest joc ens va agradar molt perquè no el coneixíem i perquè és molt divertit i entretingut.

¡QUÉ DESPISTADO!

Pesquis sale de su casa pensando que ha llegado el gran dia de comenzar la escuela. Después Pesquis se dirige a la casa de Baliga. El espera que Baliga esté preparada para ir a clase, pero Baliga va en pijama.
– ¿Aún estás así? Venga, que hoy comienza la escuela – Dice Pesquis.
– ¡Hol… Auuuuuh! – Le responde Baliga bostezando.
Al cabo de un rato salen a la calle dirigiéndose al colegio. Pesquis abre el paraguas y dice que se tienen que dar prisa porque si no se mojaran porque está lloviendo muchísimo.
Cuando están a medio camino Pesquis añade:
– Este verano no hemos cogido ni un libro. Con la historia del galeón… ¡Vamos peces, nunca mejor dicho!
Cuando están a pocos metros de sus amigos Pesquis está bastante preocupado porqué tendrán que hacer las pruebas iniciales. Pero Baliga no está nada preocupada. Ella comienza a saludar a sus amigos.
Cuando están dentro del colegio todos los niños empiezan a explicar sus vacaciones, si han crecido, si uno es más alto que el otro… Cuando entran dentro de clase el profesor les dice:
– ¡Vamos! Pero ya sabéis que de entrada no os tenéis que preocupar demasiado.
– ¡HI, HI, HI! ¡HA, HA, HA!
Todos los niños se reían de Pesquis cuando el profesor dijo:
– ¡Venga Pesquis, que aquí dentro no llueve!
– ¿EH…? ¿QUE? -se sorprende Pesquis al ver que todos se reían de él.
El caso es que Pesquis aún llevaba el paraguas abierto.

EL BOSQUE EN OTOÑO

En el bosque es otoño. Las hojas de los árboles son de colores naranjas y amarillos. Los árboles son gruesos y largos, de un color claro. El sotobosque está lleno de hierbas secas, algunas largas y otras más cortas. El suelo, lleno de hojas, es como una alfombra de color naranja. En el bosque hay unos preciosos ciervos de color marrón con unos cuernos enormes. Aporta una sensación de tranquilidad porque está todo en paz y relajado.

PENSÁBAMOS QUE ÉRAMOS LAS SUPERNENAS

Una de estas supernenas de la que os hablo es Nuria, una de mis mejores amigas. Nuria es una niña de mi edad, nació el 10 de enero de 2005. Vive en Flix, en el mismo pueblo que yo.

Ella es alta. Sus brazos son largos y sus manos muy finas. Su pelo es largo y oscuro. Sus ojos son grandes y marrones. No tiene una boca ni muy estrecha ni muy ancha. Siempre viste con unos “leggins” y con camisetas de colores vivos y bonitos.

Nuria tiene un carácter agradable. Siempre está feliz, es generosa y muy trabajadora. Nunca se mete en líos y siempre evita las peleas. Siempre se ríe de todo. Le encanta ir al ballet conmigo. También le gusta pintar y dibujar. Me encanta estar con ella porque es divertida. Nuria es una niña muy buena.

En carnaval, Nuria, Mireia y yo nos disfrazaremos de supernenas.

Dibuix fet per Núria

VACANCES A CAMBRILS

Jo vaig anar de vacances a Cambrils amb el meu pare, la meva mare i el meu germà.
El penúltim dia, el 27 d’agost a les 5 de la tarda, van vindre a passar la tarda uns amics d’Ascó, Robert, Anna mare, Anna filla, Marta i Pere.
Vaig estar tota la tarda amb ells i els meus pares a la platja. Ens vam banyar, vam fer castells, vam prendre el sol… A la nit vam anar tots a sopar a l’Indret, un restaurant. Desprès vam saltar, tots els nens, als llits elàstics i per últim vam anar a menjar un gelat al Sirvent.
Aquell dia va ser el millor de les meves vacances. M’ho vaig passar molt bé.