Fer nines no era un ofici, era més bé un passatemps. Les nines eren més delicades que les d’avui en dia, perquè estaven fetes de fil ferro, fil, roba i llana. Aquestes nines de vegades es venien i així es podia obtenir un petit ajut econòmic.
Aquesta activitat es va realitzar després de la Guerra Civil, s. XX; i s’ha anat deixant de fer a mida que han aparegut noves màquines.
Les nines podien ser de qualsevol mida. Per fer-les utilitzaven fil ferro, que compraven al ferrer, fil, llana, que treien del ramat que tenien, i roba, que podia ser de qualsevol tela i de qualsevol mida.
Per començar a fer la nina, s’havia de fer l’esquelet, amb el fil ferro, després s’anava fent la silueta amb el fil i la llana, que era per donar-li volum. Per fer el cap, s’havia de fer una mena de pilota amb el fil ferro, i després ho cobrien amb fil i llana; però en proporció amb la resta del cos. Per finalitzar el cap, s’agafava un tros de tela de color carn, o del color elegit, i es brodava els ulls, a gust de l’autor, pestanyes, i una boca. Per fer el cabell, s’havia de posar llana per donar-li volum i cosir-ho pel damunt amb el fil del color triat. Per ajuntar-ho agafaven un ganxo en forma de “S” i enganxaven el cap amb el cos.
Per dominar el fil ferro es necessitaven alicates, i per cosir, l’agulla adequada. Normalment treballaven a les cases o anaven a tallers on es podia aprendre a fer nines.
Per fer una nina tardaven molt, ja que era molt costós, de vegades no sortia bé i s’havia de desfer. Algunes vegades, les modistes, compraven els cossos i els caps fets i elles els hi feien els vestits, i després les venien.
No tenien cap horari es feia quan tenien temps o al plegar d’alguna altra feina.
Ara amb les noves tècniques, es dissenyen i es fan nines més estables i sofisticades. Les persones només les han de transportar de màquina en màquina o de poble en poble.
Ara també hi ha gent que fan nines però amb altres materials. Majoritàriament la gent aquestes nines les fa per caracteritzar a algú.
Vaig triar aquesta activitat perquè crec que no valorem i no donem importància al que fem nosaltres a mà, encara que estigui molt més ben fet. Ho volem fet tot per una màquina i les màquines embruten i contaminen el medi ambient.
FONT: Isabel Mestres (la meva iaia)

Cristina Guiu Carrasco
2CSB
3-04-2014