Author Archives: Anna Sampé Losada

RECEPTA DE PASTÍS DE FLAM

He triat el pastís de flam perquè m’encanta. Sempre ens el fa la meva iaia Remei quan ens reunim tota la família i després no queda ni un tall de pastís a taula! El pastis el vam elaborar la meva mare i jo el dissabte a casa meva. Veureu que és un pastís molt fàcil de fer i que no necessita ni cocció al forn. Ara us ensenyaré com es fa.

INGREDIENTS:
Sobre de flam de vainilla en pols.
200 gr. de sucre.
1l de llet.
250 gr. de bescuits tous.

? UTENSILIS:
2 olles.
1 recipient per mesurar.
Utensili per batre.
1 cullerot.

? ELABORACIÓ:
Fiques tot el sobret de flam a l’olla, després hi poses la llet i ho remenes fins que s’hagi dissolt.
Aquesta preparació la poses a calentar a l’olla a foc mitjà. No paris de remenar fins que arribi al punt d’ebullició i llavors ho retires.
A l’altra olla hi poses el sucre i el poses a calentar a la vitroceràmica fins que es desfaci. Veuràs que agafa un colors marró. Ho retires i vas movent l’olla fent cercles fins que es torni a refredar i quedi una capa fina de caramel a la part de baix de l’olla.
Tot seguit comences a posar damunt del caramel els bescuits en forma de flor fins que quedi coberta tota una capa. Els bescuits els has de posar cap per avall. Un cop tinguis feta la primera capa vas banyant amb un cullerot els bescuits amb el flam que tens preparat a l’altra olla. Vas repetint capes fins finalitzar els bescuits i el flam.
Tapes l’olla i ho deixes reposar a la nevera unes 24 hores i durant aquest temps sacseges l’olla uns quants cops fins que es vagi soltant el pastís.
Per servir-ho poses una safata rodona a sobre l’olla i li dones la volta. Veuràs com ha quedat el flam, i el caramel s’ha quedat a la part de sobre del pastís.
El pastís el vaig portar a classe per a que el provéssin i el resultat va ser que no en va quedar ni un trosset!!!
Els hi va agradar molt.
Proveu-lo de fer!
Anna Sampé Losada
13/01/15

PESQUIS I BALIGA UN MISTERIO ENTRE LA NIEVE

Unos policías van corriendo hacia el comisario.
-¡Comisario Morrofuerte, el manitas Pedro ha vuelto a actuar! ¡Ha vaciado todo un banco! –Dice la chica que trabaja de policía.
El manitas Pedro va hacia una montaña con su coche…
-He dado un buen golpe, aquí no me encontrara nadie. ¡Pero ahora empieza a nevar! –Piensa el manitas Pedro.
-Ya me lo pensaba… ¡Atascado! ¡Y llega gente! –Piensa Pedro. Mientras, intentaba arrancar el coche.
Luego, saliendo del coche, el manitas Pedro, piensa:
-Me esconderé por si acaso, y me esperaré a que se vayan.
Los niños que iban de excursión, incluidos Pesquis y Baliga, llegan del coche.
-¡Qué pena! Tenemos que volver a casa. –Dice una niña.
-¡Si, quién lo iba a decir, que hoy nevaría! –Dice Pesquís.
-¡Tengo una idea! Bajaremos esta ladera todo recto. – Dice Baliga que tiene una cuerda en la mano.
-Muy bien. – Dice un niño.
Cuando un niño empieza a bajar Pesquís dice:
-¿Has atado bien la cuerda?
Y Baliga le contesta:
-¡Y tanto! ¡Podemos bajar sin miedo!
-¡Venga, te toca a ti! –Dice Baliga a un niño que está un poco gordo.
“¡Pam!”, se rompe la cuerda que sujetaba los niños.
Baliga se gira, ve que la puerta se ha roto y que dentro hay bolsas llenas de dinero.
-¡Oh!- Dicen a la vez el manitas y Baliga.
Después todos los niños cogen una bolsa de dinero y se van.
El ladrón se ha enfadado un monton.
Anna Sampé
2-12-14

QUE NOCHE TAN ESPELUZNANTE

Érase una vez, en otoño, se acabaron las vacaciones y empezó el cole. Un día en que había mucha niebla en la calle Sombría número 16. Era de noche y Marta, la niña que vivía en esa casa, llegó del cole. Fue a su habitación a jugar con sus muñecas. Una se llamaba María, la otra se llamaba Sandra y la otra Remedios. Pero Remedios había desaparecido, y la niña gritó:
-¡Papaaaaaa! ¿has visto mi muñeca Remedios????
Y su padre le contestó:
-No hija, no. No la he visto, debe estar en tu habitación.
Marta empezó a buscarla por todos lados pero no la encontró. Al cabo de un rato, Marta se fue a la cama y a las 4 de la madrugada oyó un ruido tan horrible que le puso los pelos de punta. Se levantó y bajó a ver qué pasaba.
-¿Papá, eres tu???? -Dijo Marta con la voz temblorosa.
Pero su padre no le contestó. Tuvo un poco de miedo y siguió buscando. La nevera estaba abierta, había un cuchillo fuera del cajón, a Marta le entró tanto miedo que empezó a temblar y un escalofrío le recorrió desde los pies hasta la cabeza y fue corriendo a su cama.
Ella pensó:
-No se qué me está pasando…Escondió la cabeza debajo del cojín hasta que se durmió.
A la mañana siguiente fue a decírselo a su padre.Este le contestó que debían ser imaginaciones suyas pero Marta seguía asustada porque estaban pasando cosas muy raras…
Luego ella siguió investigando pero no encontró ninguna pista, ni de su muñeca, ni de lo de anoche.
Durante el día todo fue normal, sin sorpresas. Se fueron a comer y luego, por la tarde, su padre se fue a la compra y se quedó sola…
Subió a la habitación y volvió a oír ruidos espantosos por el piso de abajo y dijo:
-¿Papá, ya has vuelto de la compra????
Una voz grave le contesto:
-Ahora solo estamos tu y yo Marta. Ja ja ja…
Marta tenía mucho miedo, se iba encogiendo dentro del armario, se quedó inmóvil y no podía mover un solo músculo de su cuerpo. Cada vez se oían los pasos más cerca y Marta cada vez se ponía más al fondo del armario.
Hubo un minuto de silencio y luego “pam, pam, pam”. Alguien estaba dando unos golpes espeluznantes, horrorosos, en la puerta Marta se puso pálida y el corazón le latía a 100 por hora.
-Aaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhh!!!!! – Gritó Marta.
Luego desde fuera se oían unas risas muy fuertes de su hermano Aarón.
Marta salió y los dos se pusieron a reír muy fuerte. Ya le estaba volviendo el color en la piel.
-¡Jajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!! ¡Este año si que me has pillado para halloween!!!!!
Luego, cuando su padre volvió de la compra dijo:
-¿Pero que son estas risas???? Habeis empezado halloween sin mi. Sacaron las calabazas y las pizzas y fue una noche muy especial y divertida..

 

 

 

 

UNS DIES INOBLIDABLES A ZAMORA

Aquest estiu he anat a Zamora perquè allí hi viu part de la meva família. El meu iaio Gregorio, la tieta Teya, el tiet Jesús i els meus besavis vivien a Bretó de la Ribera. A la casa on ells vivien és on nosaltres hi passem els dies. A Santovenia hi tinc la tieta Teya i el tiet Basilio i és on la meva cosina Paula passa les vacances. A un altre poble que és diu Benavente hi viuen la tieta Tere i el tiet Jesús. Els vam anar a veure a tots!!!
Un dia vam anar al riu de Mozar i ens van fer uns pinchos i unes patates braves boníssimes. A la nit em vaig quedar a dormir a casa de Paula i no ens vam agitar fins a les 3 de la matinada de tant bé que ens ho passàvem. A l’endemà vam passar el dia a Benavente de compres i l’Arnau i jo ens ho vam passar pipa jugant per allí. A la nit unes amigues de Bretó em van passar a buscar per a sortir a passejar i feia una fred que pelava! Era l’últim dia, vam anar a sopar a casa de Teya i Basilio i ens vam acomiadar de tots.
Quines vacances més guais!!! M’agrada anar a Zamora.

Entrevista a Joana

Foto de la entrevista

Som Humera Khan, Joel Fernàndez i Anna Sampé. Estem entrevistant a Joana perquè era la nostra professora quan estàvem 3r i a 4t. La vam entrevistar a l’aula 6, el dia 28 de gener del 2014, a l’hora del pati.

La resposta que destaquem  més és que li agraden molt els nens.

Li donem les gràcies a Joana per entrevistar-la.

 

Per fer l’àudio li vam demanar al mestre si podíem agafar el portàtil de classe, per fer l’àudio vam utilitzar l’audacity. Ho vam editar i va quedar molt més bé. Quan vam acabar d’editar-ho, ho vam passar a MP3. Després ho vam guardar a la carpeta de les entrevistes.

Vam portar una càmera de fotos, li vam demanar permís a la senyoreta Joana si li podíem fer una foto, llavors vam passar la foto a l’ordinador, vam agafar el cable de la càmera a l’ordinador i llavors la vam enganxar al pen.

El mestre ha penjat la foto i l’àudio a internet ens dóna una URL de la foto i un EMBED de l’àudio. Llavors ja ho tenim fet tot i ja ho podem penjar al bloc.

 

Grup: Joel, Anna i Humera

31-01-2014

Entrevista a Joana

 

BOCADILLO DE TORTILLA DE LONGANIZA

BOCADILLO DE TORTILLA DE LONGANIZA

Este bocadillo lo hace mi madre cuando voy de excursión. A mí me encanta este bocadillo y espero que a todos vosotros también os guste tanto como a mí.

Foto del bocadillo de tortilla de longaniza

INGREDIENTES:
Pan
Aceite
Sal
Tomate
1 Huevo
1 Longaniza

UTENSILIOS:
Una sartén

Un cuchillo

Un tenedor
Un plato
Una espátula
PASOS A SEGUIR:

Pon la sartén sobre la vitro cerámica para que se vaya calentando.
Casca un huevo en un plato.
Pon sal al huevo y mézclalo hasta que el color sea uniforme.
Coge la longaniza y córtala a trozos pequeños.
Tiralos a la sartén hasta que estén fritos.
Tira el huevo encima y espera a que este casi hecho.
Coge el pan y el cuchillo, corta el pan y el tomate por la mitad.
Unta el pan con el tomate.
Añade una pizca de sal y un poco de aceite.
1Cuando la tortilla esté hecha cógela con la espátula.
1Luego pon la tortilla en el pan.
Espero que lo disfrutes. ¡Buen provecho!

Anna Sampé Losada

L’osset i la serp

L’osset i la serp

Hi havia una vegada, a una escola d’animals avui parlaven de l’animal que els esgarrifava més. Li tocava a l’osset i va dir:
-A mi la serp!
I els seus companys es van posar a riure.
-Jajaja! A l’osset li fa por una serp. Jajaja!
Llavors l’osset va marxar plorant cap a casa seva.
Els seus pares no hi eren, l’osset es va preocupar molt i es va començar a fer el dinar tot sol. Però li faltava el postre i va anar a la botiga a buscar-se’l. Quan l’osset va arribar a casa es va trobar els pares a la porta esperant-lo.
Llavors els amics coneixien una serp bromista i la van trucar perquè vingués i els ajudes a parar-li una trampa al petit osset. La serp va pensar una trampa i llavors la van començar a preparar. La van posar pel camí per on passava sempre l’osset per anar a veure la seva àvia. Van fer un forat fons i el van tapar amb fulles. L’osset va passar per allí i va caure a dins al forat i la serp va aguaitar i al pobre osset se li van ficar els pèls tan de punta que semblava un eriçó! Llavors l’osset es va enfadar molt i va marxar plorant a casa seva.
Els seus amics després que marxes l’osset van pensar en el que li havien fet. Quan van arribar, tots junts, van disculpar-se i l’osset ho va acceptar a canvi de que no ho tornessin a fer mai més.
No facis una cosa que no t’agradaria que et fessin a tu

Anna, Ainoha i Ariel

Cabellos de fuego

Aquesta és el dibuix que es va fer Remei d'ella mateixa

Aquesta és el dibuix que es va fer Remei d’ella mateix

La niña que os voy a describir tiene 10 años y va a primero de ciclo superior. Su cumpleaños es en Abril. Vive en mi pueblo y muy cerca de mi casa y de la escuela.

Tiene la cara dulce y bonita. Su pelo es pelirrojo y además lo tiene muy rizado. La nariz, las orejas y la boca las tiene pequeñas. Sus cejas son marrones y finas. Además es la más alta de nuestra clase.

Suele vestir con ropa de deporte de colores bonitos. De zapatos suele llevar unas zapatillas deportivas. Le gusta ir con ropa muy moderna y colorida. No suele venir al colegio sin un reloj y algunas pulseras en las manos.

Su carácter es agradable, alegre y feliz. Le gusta mucho ir en bicicleta, cantar y escuchar música, ir a jugar al parque y sobretodo tocar la flauta. ¡Me parece que de grande será una gran flautista!

¿Quién es? Pues es……………… Remei.