Author Archives: albertalberich

Pesadilla en la casa

Una noche de invierno tormentosa, estábamos visitando una casa, grande con un montón de telas de araña, las puertas chirriaban, y los muebles eran muy oscuros, muy deteriorados y por encima se veían unas ratas enormes.

Pero …. en la casa, solo en la casa, se fue la electricidad y se quedó a oscuras. En el patio se oían unos pasos tenebrosos y en aquel momento llamaron a la puerta y se abrió, al abrirse vimos un payaso con una moto-sierra en la mano y nos fuimos corriendo hacia el piso de más arriba ya que era el piso que comunica-va con la casa del vecino y…

Albert A.B

Unes vacances diferents

El dia 14 de juliol els meus pares (Albert i Helena), la meva germana (Isona), una amiga
(Emma) vam anar a Tarragona.

A les 16:00 empreníem el viatge. Pasavem a buscar a Emma i cap a Tarragona !!

Al arribar allí vam anar de compres a eroski (zara, hm, mango, entre altres) al acabar vam anar al pis Emma i jo ens vam desfer les bosses i després relax a la habitació, mòbil i xarradeta. Al cap d’una estona a sopar i a continuació a la habitació xarradeta i mòbil i a la 1 a dormir.

El dia següent a les 9 alerta per anar a la platja (Llarga) esmorzar i cap allí. Un cop allí vam estendre les tovalloles, vam inflar la barca i cap a dins els mar amb ella. I havia bones oles,  tots dos dins de la barca remàvem relaxats quant de repent una ola en va arrossegar tant que vam fer cap a l’arena. Ens vam eixugar, vam jugar a pales i cap a casa.
Un cop a casa vam anar a la terrassa per trau-rens la terra, hi ha dinar, desprès de dinar mòbil i dures.
Desprès de fer els deures vam anar a la piscina i a continuació sopar, i anar a balco del mediterrani a menjar un gelat, al acabar cap a casa al llit i una altra vegada mòbil i xarradeta.

El dia següent a les 9 alerta per tornar a anar a la platja altra vegada a la llarga, esmorzar i cap allí. Vam estendre les tovalloles i cap al mar amb la barca però no hi havia oles així que vam anar a deixar la barca hi ha buscar peixos en vam caçar 2 però els vam deixar marxar, quant ens vam cansar vam anar a caminar i a les roques vam trobar 4 crancs però també els vam deixar marxar. Al cap d’un rato vam marxar cap a casa ens vam dutxar, dinar i cap a cambrils, vam anar a fer un gelat ala coneguda geladeria (sirvent), ens vam parar a mirar uns espectacles i a sopar al McDonald’s, unes hamburgueses un passeig i cap a casa al llit i com de costum xarradeta i mòbil.

El dia següent a les 8 alerta però no per anar a la platja, si no per anar jo al campus del  Nastic equip de 2a divissio. Un cop al camp em vaig trobar amb els meus amics Armand i Albert un ens vam trobar a Mossa, Reina, Tejera ex jugador de l’espanyol i Rayco. Molt contents ens vam anar a fer fotos amb ells.

Però l’important era el campus ens vam posar la roba i a jugar amb altres nens, ens van posar als mateixos equips perquè anava per edats però el problema va ser que jo era porter i no estàvem tot el rato junts perquè tenia que anar a l’entreno de porters això a primera hora però a segona ens tocava angles, una passada perquè tot els rato estàvem fent xuts, al acabar a esmorzar mitiga horeta, i altra vegada vam beure els jugadors de nastic però no pocs sinó tots, tots els nens molt contents van anar a xocal-si la ma, al acabar el esmorzar, platja.
Un cop a la platja van montar partits i vam començar a jugar a futbol platja, desprès a l’aigua al acabar vam anar al camp d’entreno i allí els nostres pares ens venien esperar, molt content vaig explicar tot el que avía fet al meus pares hi ha Emma al arribar a casa mort de gana vaig anar a dinar, a la tarda vam anar a la piscina a continuació a sopar i a dormir.

El dia següent hem vaig aixecar a les 8 però no van venir ni Emma ni la meva mare ni Isona aquest dia marxava Emma.
Quant vaig arribar al camp vaig anar als vestuaris directe hi ha jugar, a l’esmorzar els vam tornar a veure però ja no era tant novetat, però la cosa que ens va ficar mes contents va ser que quant marxàvem ens van donar dos entrades per anar a veure un partit del Nastic-Villareal equip de primera divisió, impacient vaig esperar tota la tarde fins que va arribar el moment da anar-hi un cop al camp hem vaig trobar amb Armand molt contents vam passar per les portes de control on ens van registra i cap a dins, ens vam assentar junts i va començar l’espectacle, just al començar va marcar el Villareal “ufffff ” però el Nastic va respondre be amb un xut al pal, per el millor va ser que al minut “35” de partit els jugadors del Villareal van saltar davant nostre per escalfa, jo i Armand vam anar corrents a veurels, al cap de 3 o 4 minuts ja no si cabia però la gent va marxar ràpid però naltres ens vam quedar perfer- nos fotos però no podíem estaven:  Soldado, Sergio Asenjo, Samu Castillego, Jovani Dos Santos.
Quant l’arbit va pitar el final de la primera part els jugador sen van anar, i nosaltres ens vam quedar sense foto, vam tornar als seients per veure la segona part. Quant va començar, el Nastic jugava molt be va tindre diverses ocasions i el villareal la única que va tindre va marcar 1-2 perdia el Nastic i aquest va ser el marcador del final del partit. Una mica trist per que no van guanyar però content perquè les vacances no sabien acabat.

M’encanten aquestes vacances

Albert A.B

El dia de la nieve

Un dia por la mañana Jep y Fidel se encontraban en la nieve. Jep con una jersey rojo y pantalones azules, también llevaba puestos unos esquís, Fidel iba con un jersey azul oscuro,unos pantalones azul claro y un trineo.
Se disponían a esquiar y a ir en trineo descendiendo por la montaña.

Fidel le dijo a Jep que dejara los esquís que el trineo era más cómodo y que no era necesario bajar de pie.
Jep le contestó:
Pero los esquís son más veloces y además yo subo sin cansarme.-
Mientras tanto Fidel estaba subiendo con el trineo muy cansado.
Una vez arriba volvieron  a bajar y Jep le dijo:
-¡A que no me pillas! ¡ha,ha,ha,ha! –
A continuación Fidel chocó con el trineo,cayó contra una piedra y dijo no me puedo mover me  he torcido el tobillo ¡Ai!
-Ahora vengo Fidel – dijo Jep –
Después Jep lo subió  arrastrando el trineo por una cuesta  con mucho esfuerzo y iba diciendo y yo que dije que esquiando subía sin cansarme.

Albert A.B

Descripción de un escenario

Estábamos toda la familia paseando y de pronto nos encontramos dentro de un bosque, en el  medio de un camino.Era un bosque de colores rojo cereza  y verde claro. Los troncos eran de un color ocre y en  sotobosque crecía mucha hierba fresca y corta.Unos rayos de luz resplandeciente entraban a través de las hojas secas. En el fondo  había muchos árboles con su copa verde brillante y muchos arbustos. Era el paraíso.

Albert.A.

Mi amigo Pol

Pol es muy buen amigo, tiene 10 años como yo. Nació el día 13 de mayo en el Hospital comarcal de la ribera d’ebre. Vive en Flix en la calle Sant Roc núm. 42. Va a mi colegio que se llama Enric Grau Fontsere. Es ágil y mide 1, 41 cm y pesa 30 kg. Tiene una hermana llamada María, se llevan 6 años.

Es un poquito moreno de piel, de pelo castaño y tiene las orejas redondas y grandes. También tiene los ojos marrones y grandes y las cejas sin mucho pelo y de color rubio. Tiene la nariz puntiaguda y cuando era pequeño le pusieron puntos en la nariz, cayendo por las escaleras del castillo de Puigcerdà. Tiene los labios pequeños y tiene un diente torcido como su hermana le han empastado un diente. Le gusta vestir con tejanos i camisetas de manga corta. Es un poco delgado.

A Pol le gusta jugar a futbol de central, juega en el F.C Ascó, es muy bueno y por eso está en el equipo A. También le gusta salir a jugar a la calle con sus amigos: Hugo, Eric, Víctor y Jordi y conmigo. Tiene la costumbre de siempre ir con patinete a la plaza del mercado. Le gustan mucho las motos y en especial Marc Márquez. Pol es tranquilo y de cuando en cuando se enfada. Su comida preferida es la pizza.

Me ha gustado mucho describiro

Albert A.B

A Navarra

A primers de setembre vaig anar a Navarra amb els meus pares i la meva germana. A l’endemà vam anar a Xoroxin, una cascada.
Quan vam arribar allà va ser impressionant, no hi havia ningú estàvem sols i allò era super gran.

Quan vaig tocar l’aigua estava més gelada del que jo em pensava, a continuació em vaig ficar el banyador. Tot i que tenia el banyador posat no em volia tirar però al cap d’una estona em vaig tirar.

Em pensava que em moria perquè ara que m’havia tirat em semblava més gelada. Em vaig impressionar molt.

Em va agradar molt, vaig viure una experiència molt bonica.

Albert A.B