Author Archives: Ada Ballesteros Martí

ENTREVISTA A LAURA MUR

Som Albert Prats Bagés, Ada Ballesteros Martí i Cristian Gabriel Dobrin de 1CSB i hem entrevistat a la Laura Mur.
La Laura és mestra, treballa a l’escola d’Ascó i li agrada molt escriure. Ha publicat molts llibres.
Bon dia Laura et voldríem fer una entrevista per a un treball de l’escola.
1. Quin és el teu ofici?
Sóc mestra, en que em guanyo la vida fent de mestra però també m’agrada escriure.
2. Quan vas decidir començar a escriure?
De petita, ja escrivia poemes i narracions curtes.
3. Quan t’hi vas posar més seriosament?
Quan tenia més temps, als 40 anys.
4.On vas estudiar?
A l’IES de Flix.
5. Per quina edat escrius ?
Escric més llibres per a nens, narracions curtes, i també he escrit narracions curtes per adults.
6. Has escrit alguna col•lecció?
No n’he fet cap.
7. T’agradaria fer alguna col•lecció de llibres?
Si pogués sí, però tinc poc temps.
8 Has participat en algun concurs?
Sí de narracions juvenils.
9. Quants concursos has guanyat?
N’he perdut molts més dels que he guanyat. No sé quants si són 10 si són 12, no ho sé.
10. Quin va ser el teu primer llibre?
Va ser “La cova del silur”.
11.Estàs escrivint algun llibre en aquests moments?
Sí, ho intento. Però de vegades costa.
12. Com es titula?
No té nom encara.
13. Quin és el llibre que has disfrutat més escrivint?
La fada Lola. El personatge ja existia abans del llibre.
14. Ens pots dir el títol d’alguns dels teus llibres?
La cova del silur , a l’altra banda del foc ,coques i coraçons,…
15. Has escrit algun llibre de cuina?
Sí, coques i coraçons..
Volem destacar que la Laura no és escriptora, escriure és un passatemps, però ho fa molt bé. Els nens i nenes de la nostra escola llegeixen els seus llibres i els agraden molt. Us els volem recomanar!
Ha estat molt interessant fer aquesta entrevista. Moltes gràcies un cop més per haver-nos deixat fer aquesta entrevista

Ada Ballesteros Martí
Albert Prats Bagés
Cristian Gabriel Dobrin
1CSB
Febrer 2015

Brazo de gitano

Ingredientes: (para 10 personas)
Para la pasta:
-4 huevos.
-8 cucharadas de azúcar.
-4 cucharadas de harina.
-1 sobre de levadura (royal).
Para el relleno:
-Nata montada.
Utensilios:
-Un horno precalentado a 180ºC.
-2 cuencos.
-1 batidora de varillas.
-1 bandeja de horno.
-Papel de horno.
Elaboración:
•Separar las claras de huevo de las yemas.
•Mezclar todo hasta que sea una masa homogénea.
•Hornear a 180º durante 15 minutos.
•Cuando ya hayan pasado los 15 minutos lo dejamos enfriar y lo rellenamos con la nata montada.
•Enrollamos el brazo de gitano con mucho cuidado.
•Si se han quedado los bordes sin nata podemos añadirla por los extremos.
•Espolvorea un poco de azúcar por encima y ya lo podemos servir.
•Si quieres puedes poner un poco de nata por encima.
Los brazos de gitanos son muy típicos de Aragón, también se pueden hacer de crema pastelera. Es una receta casera.

 Ada Ballesteros Martí

1CSB

L’ós traïdor

Era un dia fred d’hivern en mig de l’Antàrtida, hi havia un ós polar molt traïdor i una foca.
L’ós anava caminant sobre el gel i es va topar amb la foca. L’ós es volia menjar a la foca, i la foca li va dir:
-No em mengis si us plau,faré tot el que vulguis! No em menjaràs, oi?
L’ ós li va dir:
-No, no però hauràs de fer tot el que jo et mani i si t’ atreveixes a replicar…, no en quedarà de tu ni els ossos.
I la foca quin altre remei li va quedar que fer cas a l’ós. La primera cosa que li va manar és que anés a casa d’un ós polar i que li pengés a la porta de casa un missatge dient–li que s’havia de reunir a les quatre que farien apostes de menjar.
I així va ser a les quatre en punt, ni un minut menys ni un minut més, van fer les apostes de menjar i la foca ho va perdre .
La segona cosa que li va manar va ser que és posés dins de l’aigua del oceà glacial Antàrtic i que observés el que el que hi havia. La foca li va dir que hi havia altres foques, lleons marins , peixos… L’ós li va dir que ho havia fet molt bé. I l’última cosa li va demanar és que es casses amb el primer lleó marí que passés per allà davant.
En va passar un de molt groller i la foca es va desesperar, però es va casar perquè l’ ós la deixés viure tranquil•la i no la molestés més. La foca no estimava a aquell ós marí tant groller.
Al final l ‘ós va dir a la foca:
-Com has fet tot el que jo t’ he dit ets lliure.
L’ós va reflexionar sobre el que havia fet i per això l’ós es va quedar sol.

Ensenyança: Tothom és lliure de prendre les seves decisions i ningú li ha de dir com ha de ser  la seva vida. Cadascú  és responsable d’ell mateix i les accions que faci té les seves conseqüències al llarg de la vida.

Ada Ballesteros Martí         1CSB