Ara quan vas pel carrer a la nit no trobes a ningú vigilant, de vegades et trobes als Mossos amb el cotxe, però abans si que hi havia un personatge que vigilava els carrers tota la nit: era el Sereno.
El seu treball consistia en que un noi al que es deia Sereno  havia de vigilar les cases de nit per si passava alguna cosa: si un lladre entrava en una casa, avisava a la gent si es botava foc, obria casa si algú s’havia deixat la clau… El Sereno tenia les claus de totes les cases.
Depèn dels dies tenia molta feina i de vegades no en tenia. Portava una porra, un xiulet,  un munt de claus…
Si el poble era molt gran, hi havia més d’un sereno i cada un solia vigilar els carrers més propers a casa seva.
Treballaven sols però si es trobaven amb algun problema feien un cop de xiulet i els altres l’ajudaven.
El primer Sereno  va ser Manuel Amago l’any 1715. Quin munt d’anys han passat des de llavors! Generalment el treball passava de pares a fills.
Ara la vigilància del sereno ha desaparegut perquè la seguretat s’ha modernitzat: ara hi ha alarmes, més policies, càmeres…
Aquesta informació me l’ha donat la meva iaia ja que quan era petita al seu poble hi havia un Sereno.

Ariadna Trujillo Fernández 2CSA