Durant els anys quaranta, hi havia gent que anava a buscar aigua a les fonts a canvi de diners. Ara això seria una cosa sense fonament perquè tothom té aigua corrent a casa.
Era un ofici que s’aprenia fàcilment ja que sol calia mirar com ho feien els altres. Però calia tenir molt equilibri perquè portaven un càntir a cada braç i un al cap. Com és normal, aquesta aigua que et portaven a casa tenia un preu, no era pas un servei gratuït, els aiguaders es guanyaven així la vida.
De vegades tenien molta feina perquè les fonts podien estar molt lluny o hi podia haver molta gent que volia aigua. Com es pot suposar treballaven pel carrer i sols. Utilitzaven uns càntirs molt grossos fets per ells mateixos que generalment eren de ferro.
Normalment treballaven a demanda i l’horari podia variar en cada aiguader. Finalment diré que treballaven al poble.

Pere Bricat Rius
2CSA