Jo he triat aquest ofici perquè el meu reiaio (besavi)  va ser barquer a la barca de dalt.

M’han dit que els barquers  vivien en cases al costat de la barca, també que hi havia soldats que vigilaven la barca.

La feina consistia en creuar persones, animals i materials d’una banda de riu a un altra. A l’Ebre es feia des de sempre i hi ha hagut barques i per tant barquers .

El barquer ensenyava a un aprenent a la mateixa barca, d’aquesta manera s’aprenia l’ofici.

Tenien molta feina perquè era la única manera de creuar el riu.

La barca estava formada per dos llaüts grans col·locats paral·lelament, al damunt s’instal·lava una plataforma de fusta quadrada a base de taulons que provenien de la fusta del bosc.

Per guiar la barca utilitzaven el timó, i a l’estiu es clavaven  unes barres de pi de 5 m al fons del riu quan baixava poca aigua i així es marcava el camí a seguir.

Per evitar vies d’aigua calia  fer  d’un bon manteniment de la barca.

Els barquers treballaven sols, al riu i el seu horari era de sol a sol.

Aquest ofici ha desaparegut per la construcció de ponts per travessar el rius, tot i que encara en queda algun, entre ells a Flix.

Era un ofici complicat ja que un mínim error et podia costar car i a més a més era un ofici molt important.

Font: Francesc X. Torres Montagut, (el meu pare )

Francesc X. Torres Martínez

2CSB

3 – 4 – 14