Hi havia una vegada un gat presumit que anava passejant amb el seu amo per la vora del riu. Van sentir un soroll molt estrany i els va picar la curiositat, van veure que era un conill i el van prendre cap a casa. Era un conill petit de color marró. Al gat no li queia molt bé el conill.
-Vols ser amic meu? El conill li va dir.
-No, ho sento no em caus molt bé! El gat li va respondre.
El conill estava trist i enfadat al mateix temps, van acordar fer un concurs per veure qui es quedava el cabàs de dormir. A l’endemà va començar la carrera, consistia en fer un forat a la gespa, qui arribés a la línia de color roig de sota de la terra guanyaria.
Va començar el concurs, a l’escarbar la terra, el gat, tot capficat, no podia escarbar més perquè es va trobar una pedra, El conill va donar un cop de mà i li va traure la pedra. El conill ràpidament va continuar fent el forat. Llavors el gat no tenia forat i ell volia perseguir el conill per arribar a la línia roja, a continuació el conill va arribar, va veure el gat. El conill va dir:- Ja he arribat a la línia roja per lo tant em toca tindre el cabàs de dormir. El conill, tan content se’n va anar al seu propi cabàs a descansar i el gat tot enfadat va haver d’anar a la cuina a descansar.
Es millor ser espavilat que no ser un cregut.
Chaymae El Ahmadi
Mireia Llop Larrosa
Faula
12-11-13