LA CLORATITA

“Anant pel camí de Sebes, al cap d’una mica d’haver passat el Mas del Director, surt un camí a mà dreta que passa entremig de dos cases que estan gairebé derruïdes. És l’entrada a una finca coneguda com “La Cloratita” i que pertany a Ercros, un cartell plantat a la cruïlla dels camins ho anuncia. Li diuen així perquè fa molts anys, quan la guerra civil, hi fabricaven un explosiu que duia aquest nom, cloratita. Encara avui es poden veure algunes de les instal•lacions ja molt fetes malbé. Seguint el camí passes les dos primeres cases caigudes, després n’hi ha més, i et trobes amb dues columnes soles a costat i costat de camí que abans devien servir per fixar la porta d’entrada. Passo de pressa amb la bici perquè em sembla que estan a punt de caure i no vull que em caigui damunt cap pedra; no gaire més endavant hi ha un bosquet de pins i entre el pins una muntanya allargada i no gaire alta en forma de “L” amb les vessants llises i el cim tot al mateix nivell. De seguida es veu que és artificial, és la protecció de les instal•lacions soterrades on feien els explosius i encara es pot veure algun forat que s’endinsa davall terra, fa una mica de por i tot. Sempre m’ha agradat anar-hi a l’estiu, quan no tinc escola i la tarda és llarga, només cal pensar en agafar aigua, perquè sempre hi fa molta calor a Sebes, però entre el bosquet de pins s’està fresquet i et pots dedicar a fer circuits amb la bici o investigar pels racons com si fossis un arqueòleg. Cada vegada que hi vaig està més trencat i hi ha més herbes, però és l’excursió que més m’agrada fer, si pot ser amb algun amic, així és més fàcil que a casa m’hi deixin anar, encara que sempre els he de convèncer perquè em deixin passar el pont.”