Ara per rentar-nos les mans, dutxar-nos, fregar els plats, rentar la roba, beure… no tenim cap problema amb l’aigua perquè tots a casa nostra tenim aigua corrent però les coses abans no eren així.

Abans a les cases no hi havia aigua corrent i, per aquest motiu, tenien una feina que consistia en anar a buscar aigua a les fonts o basses del poble per cobrir les necessitats d’higiene, culinàries i altres necessitats bàsiques per a una família.

Quan es necessitava aigua, a les fonts o basses no s’hi podia anar sempre que es volgués, cada família tenia un torn assignat cada setmana i s’havia de respectar.

Per transportar l’aigua s’utilitzaven uns càntirs que hi podien cabre fins a 10 litres i que generalment eren de ceràmica (fang). Quan s’anava a buscar aigua se solien omplir quatre càntirs i per transportar-los feien servir un ruquet o una mula que portava al llom uns “esgadells”. Aquests “esgadells” portaven a cada costat com una mena de dues bosses o cavitats on es col•locaven els dos càntirs.
Aquesta feina es feia sobre els anys 50 i la gent l’anava aprenent perquè era una necessitat que tenien, no calia que ningú els hi ensenyés.
Ara aquesta feina ja no existeix perquè, com he dit abans, ara tenim aigua corrent, però encara es poden trobar fonts en alguns pobles que ara tenen unes altres finalitats.
Tota aquesta informació me l’han dit els meus avis de Llardecans.

Jana Llop Aresté 2CSA