Ara si has de canviar el matalàs , vas a la botiga, te’l tries i te’l porten a casa. Però abans les coses no eren així, abans hi havia un senyor que anava de casa en casa fent els matalassos. A aquest senyor se l’anomenava matalasser.
Per arreglar un matalàs abans es desfeia i es rentaven unes robes grans anomenades les teles i la llana generalment als safareig del poble i una vegada estava tot net i eixut venia el matalasser.
Primer estenien sobre el terra les teles i quan les teles estaven ven esteses, la llana la posaven sobre les teles i la picaven o la treballaven a l’aire amb dos bastons. Després es posava l’altra tela a sobre i es cosien les teles amb l’agulla, que era molt gran, i fil.
Quant el matalasser es feia vell li ensenyaven l’ofici als seus fills i els que no tenien fills ho ensenyaven als que ho volia fer.
El matalasser no tenia cap horari, treballava quan algú del poble o algú de fora del poble el cridaven. Per això el matalasser també havia de tenir algun altre ofici i la majoria dels matalasser es dedicaven també a l’agricultura, a ser pagesos.
Tot això que us he contat m’ho ha explicat el meu pare i la meva mare però el meu pare m’ha dit que ja existien als anys 70 quant ell era petit.
Els matalassers han desaparegut perquè ara els matalassos no son de llana d’ovella si no son d’un altre material.
Nerea Treig Pérez 2CSA